Laboratori de convivència
L’Ajuntament de Ripoll i el Consorci de Benestar Social lideren un procés per definir un nou model social com a resposta als atemptats de Barcelona i Cambrils, en què van participar joves ripollesos
La vila recupera la normalitat
Totes les veïnes i els veïns de Ripoll interrogats al llarg d’una passejada entre la plaça del Monestir i la plaça Gran –un dels eixos més cèntrics– coincideixen que fa mesos que la vila ha tornat a la normalitat. És cert que res tornarà a ser com abans del 17 d’agost del 2017, dia del fatídic atemptat gihadista de Barcelona i Cambrils perpetrat per nou joves ripollesos i amb l’eximam de la mesquita ripollesa com a cervell. El mateix alcalde ho remarca: “Ripoll és petit i ens coneixem tots. Va ser un trauma social.” Però, un cop superada la sotragada dels primers dies, les administracions i les entitats de Ripoll, Som Ripoll sobretot, han unit esforços i hi han vist una oportunitat per millorar com a societat després de l’estat de xoc dels primers moments. De fet, així es concretava en un comunicat oficial de l’Ajuntament de Ripoll fet públic dijous passat amb motiu del primer aniversari dels atemptats: “Catalunya i el món sencer viuen el 17 d’agost com un altre atemptat gihadista. Ripoll, en canvi, ha viscut en un estat de xoc davant la incomprensió del perquè uns joves de la vila es van convertir en terroristes i van matar persones innocents a la Rambla de Barcelona i a Cambrils.” I hi afegeix: “Després dels primers impactes d’aquests fets inesperats, una reacció serena i exemplar de la ciutadania. Ripoll ha estat resilient. Ràpidament va aparèixer la necessitat de fer, de contribuir, de millorar, d’ampliar la mirada..., de viure aquesta sotragada com una oportunitat per a millorar.”
La regidora de Convivència, Montsina Llimós, explica que les polítiques socials ja funcionaven, però que no es podien estar de braços plegats després dels atemptats. “En vista dels fets i un cop analitzats i veient que els nois estaven integrats quant a llengua i quant a participació en entitats, havíem de fer alguna cosa”, remarca. Des del primer moment i d’acord amb l’esperit de l’acte multitudinari celebrat davant per davant de la portalada mil·lenària del monestir de Ripoll, moltes entitats ripolleses han proposat iniciatives. L’Ajuntament i el Consorci de Benestar Social del Ripollès les han canalitzat i liderat i tots plegats han fet una aposta per definir un nou model de convivència. De fet, es tracta d’un tema de país i per això Ripoll s’ha convertit en una mena de laboratori per a un nou paradigma social. Per això, tenen el suport de diversos departaments de la Generalitat, de la Diputació de Girona, dels ajuntaments, universitats, organitzacions especialitzades en diversitat, interculturalitat, radicalisme...
Aquest nou model social està fonamentat en l’acceptació i el respecte de la societat diversa actual en tots els àmbits i hi participen l’Ajuntament, el Consorci de Benestar Social del Ripollès, la secretaria d’Afers Religiosos, les direccions territorials dels departaments de Presidència i de Treball, Afers Socials i Famílies, la direcció general d’Acció Cívica, l’Escola d’Administracions Públiques de Catalunya, la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i el Departament d’Ensenyament. Aquest nou model s’estructura en un pla que inclou suport psicològic i emocional als afectats, una diagnosi dels factors de risc i de protecció per disminuir els nivells de vulnerabilitat dels joves i un canvi de mirada per eliminar estereotips.
L’Icert
La mateixa Montsina Llimós, responsable d’aquest nou model de convivència, explica que han creat una metodologia pròpia per aplicar-lo. L’han batejat amb el nom d’Icert, que és l’acrònim d’impacte, emocions, reflexió i transformació. Llimós ha detallat que és una metodologia que, a través de material que causa impacte, aprofita les emocions que genera perquè és el moment en què, sempre segons ella, les persones es mostren més tal com són. A partir d’aquest punt, s’intenta generar una reflexió que comporti elements de transformació.
Això pel que fa a la teoria. Pel que fa a la pràctica, tot plegat s’ha traduït en un munt d’activitats i de taules de treball amb col·lectius diversos. Fins ara, s’han dut a terme un total de 44 activitats. Una de molt il·lustrativa i a tall d’exemple és l’audiovisual El país dels blaus i dels grocs, editat pel Consorci de Benestar Social del Ripollès i que és una crida al respecte per la diferència i un clam per omplir el buit que senten molts joves que són marginats per algun aspecte com ara l’origen, la sexualitat o les seves capacitats. Explica el procés migratori que viu una gent d’un país groc que va a viure a un país blau per buscar condicions de vida millors. El treball audiovisual juga amb els dos colors i amb l’assimilació d’alguns trets dels nouvinguts –tenen trets verds–, si bé lamenta que els blaus (els autòctons) sempre veuen més els trets diferents, i no defuig el problema de la radicalització.
Altres activitats, només per citar-ne algunes, han estat una jornada de portes obertes a les dues mesquites de Ripoll, l’inici del Ramadà públic coincidint amb la festa major, el programa de l’Ajuntament 12 mesos, 12 països, un iftar –àpat nocturn del Ramadà– obert a tothom, conferències i exposicions.
Comunitat musulmana
La comunitat musulmana ha rebut sempre el suport de les veïnes i veïns de Ripoll. Hi coincideixen els presidents de les dues associacions locals de musulmans, Abdelha Elmeftah, d’Alfath, i Ali Yassine, d’Annur. Tenen clar que la formació és la clau per evitar la radicalització dels infants i joves, i en aquesta línia treballen totes dues entitats. “Som ripollesos i volem estar integrats en el dia a dia de la nostra vila”, sentencia el primer. Hi afegeix que, segurament, tot és tan senzill com continuar essent com fins ara, una associació més de Ripoll, mantenint les seves activitats dins l’agenda comarcal de propostes. Les dues entitats s’han integrat a les diferents taules de participació.
LES FRASES
Posar llum i ordre per completar el procés de dol
L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, demanava als diputats al Parlament de Catalunya –ell n’és pel PDeCAT– que donessin llum verd a la creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils per posar llum i ordre i completar així el procés de dol. La comissió es va crear l’abril passat, pocs dies després que el Congrés de Madrid rebutgés crear-ne una per aclarir les relacions de la intel·ligència espanyola, el CNI, amb l’eximam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, considerat el ‘cervell’ dels atemptats. En tots dos casos, es tractava d’una petició conjunta d’ERC i del PDeCAT. Mentre la comissió del parlament català continua treballant amb les més d’un centenar de compareixences, a Madrid es va derivar el tema a la comissió de despeses reservades i es va tancar amb una compareixença a petició pròpia del director del CNI, Félix Sanz Roldán. L’alcalde de Ripoll, que és qui presideix la comissió d’investigació del Parlament sobre els atemptats, ha estat sempre molt crític amb el secretisme del govern espanyol i ha reclamat en diverses ocasions i sense èxit poder assistir a les reunions de la comissió d’assumptes secrets. Jordi Munell ha insistit repetidament que, mentre que a la policia catalana i la de Ripoll se’ls exigeix eficàcia, l’espanyola no comparteix informació. Segons ell, els responsables policials espanyols van tenir diverses oportunitats per fer-ho, com per exemple a la Junta de Seguretat de Catalunya o en la local de Ripoll. “Aquest secretisme ens fa preguntar si es podien haver evitat els atemptats. Potser algú hauria d’assumir responsabilitats”, va sentenciar ell mateix després de reunir-se a Madrid amb el diputat Jordi Xuclà, que havia assistit a la comissió. Sigui com sigui, el paper que va tenir cada cos policial en relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils i la col·laboració entre uns i altres continuen, encara ara, essent motiu de controvèrsia.