Laboratori contra el radicalisme
L’Hospitalet treballa des del 2014 en un pla per prevenir qualsevol radicalització violenta
Una xarxa de 200 persones ajuda a detectar canvis sobtats en persones vulnerables
El sentiment de pertinença és un dels factors de la radicalització que es pot treballar al món local
Els cossos policials no van detectar la cèl·lula de Ripoll abans dels atemptats. Tampoc es van veure en un municipi petit els indicis de radicalització dels joves que van desembocar en la màxima expressió de la violència. Era possible detectar la radicalització? Qui ha de veure el tomb cap a un fanatisme que pot acabar en drama? La policia, l’escola, la família?
A l’Hospitalet ho tenen clar: en la detecció dels radicalismes hi ha d’intervenir una xarxa que inclogui tant agents de seguretat i educació com les famílies, les entitats i els tècnics que treballen en la mediació comunitària. I aquest és un plantejament que supera la mera teoria, ja que a la ciutat s’està treballant des del 2014 el pla local de prevenció de la radicalització violenta.
Óscar Negredo i José Antonio García-Calvillo són els tècnics responsables del pla que, segons ells, no s’està desenvolupament a cap més ciutat de Catalunya i només a Màlaga pel que fa a l’àmbit estatal. Sí s’està treballant en col·laboració amb diverses ciutats d’Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Suècia que formen part del Fòrum Europeu per la Seguretat Urbana. És un programa que no es limita al radicalisme islamista sinó que vol detectar tot tipus de radicalització violenta i que té les arrels en la tasca que els mediadors van realitzar en el conflicte de diversos grups juvenils.
Negredo recorda que la gestió de “les mal anomenades bandes llatines”, com assenyala, els va servir per crear “una xarxa de còmplices o aliances en el territori”. Uns còmplices que no es reduïen als cossos policials sinó que incloïen entitats i veïns, agents primordials per detectar qualsevol indici de radicalització. Aquella experiència i la col·laboració amb altres ciutats va desembocar en la publicació d’una guia per prevenir i combatre la radicalització a l’àmbit local. Entre el 2014 i el 2016 es va fer la guia, i des de llavors s’està duent la teoria a la pràctica.
Una de les primeres coses que tocava fer era definir radicalització, un terme que no suscita un consens unànime. “Nosaltres diferenciem la radicalització de la radicalització violenta”, explica Negredo. “Radicalitzar-se és quelcom que ha de ser assumible per una societat democràtica tot i que no ens agradi. A mi no m’agrada que un musulmà conservador no vulgui donar la mà a les dones, però és una opció radical compatible amb la convivència democràtica. El que no és assumible és que aquesta opció radical porti a exercir la violència contra les dones”, exemplifica.
Un altre terme que García-Calvillo i Negredo defensen és el d’extremisme islamista o radicalisme islàmic, que obvia la paraula gihadisme: “Per als musulmans amb què ens relacionem el gihad és un procés espiritual de millora contínua similar a la quaresma cristiana.”
Un cop definits els termes sorgeix la pregunta: què porta una persona a ser capaç d’assassinar en nom de la religió? “És una pregunta complicada i hi ha molts models teòrics. El que més ens agrada és el del Quebec, que parla de factors de vulnerabilitat que, com més greus són, més t’acostes a un radical violent”, explica García-Calvillo.
Factors de vulnerabilitat
Aquests factors de vulnerabilitat poden ser l’aïllament de la persona, un trencament vital, dubtes sobre la pròpia identitat... “Sempre hi ha un procés, un canvi”, expliquen els tècnics, que introdueixen un element cabdal en el procés de radicalització violenta: el captador. “És una persona que capta una vulnerabilitat que podria haver donat peu a una petita delinqüència o una toxicomania”, però que el captador l’acaba conduint cap a un entorn violent. El captador pot actuar a través d’internet, però el més habitual és que la relació sigui presencial. L’imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty, va radicalitzar un grup de joves aparentment integrat, però els dos tècnics tenen dubtes respecte a això. “El sentiment de pertinença té una doble via. Tu pots sentir-te d’aquí però la societat ha d’acceptar-te, i no sabem si la societat majoritària de Ripoll els feia sentir integrats”, diu Negredo.
És en el sentiment de pertinença on les administracions locals poden incidir, i és en la detecció de la vulnerabilitat on un pla com el de l’Hospitalet pren tota la raó de ser. I és per aquest motiu, i basant-se en l’experiència prèvia amb el conflicte entre grups juvenils, que el pla de prevenció treballa amb una xarxa d’actors que ajuda a detectar indicis de radicalització. El pla local de prevenció de la radicalització violenta ha aglutinat 200 persones amb les quals es fan trobades individuals i sectorials. Són persones que pertanyen a diferents àmbits, com el policial, l’educatiu, les entitats socials, esportives i religioses, i també les famílies, a les quals s’accedeix a través d’entitats de lleure o de serveis socials. En aquestes trobades els mediadors sempre fan tres preguntes: els preocupa el tema? Han vist alguna cosa que els ha fet sentir inquietud? En aquest cas, què van fer i què podrien haver fet? Aquest dispositiu serveix per detectar persones vulnerables que presentin elements susceptibles de crear l’alerta. “Hi ha molts elements detectables: si ha canviat d’hàbits o de cercle, si ha deixat l’esport, si es pregunta sobre identitat i religió... però no hi ha un únic element, ha de ser una suma”, explica Negredo. En aquesta detecció les mares musulmanes juguen un paper fonamental, perquè són elles les que participen a tallers de comunicació amb fills adolescents, on expressen preocupacions entorn de l’absentisme escolar, la sexualitat, l’ús de les noves tecnologies... “Hi ha un lideratge femení a l’islamisme, però estem reformulant el projecte perquè els homes s’hi impliquin. Potser hauríem de fer aquests tallers als bars on prenen el te”, es planteja Negredo.
García-Calvillo destaca que és molt important treballar amb les famílies perquè és un dels pilars en la creació d’identitat de l’Islam occidental. L’altre és la religió, i tots dos compliquen el fet de sentir-se musulmà en el món occidental, segons els mediadors. “La família per a ells està en crisi, perquè la cultura occidental està pensada per passar d’ella”, considera García-Calvillo. I la pràctica de la religió no és tampoc fàcil per als joves. A l’escola i a l’institut no s’ensenya l’islam. Els oratoris estan sovint en condicions precàries i amb els veïns en contra, i l’àrab de les pregàries és habitualment un idioma totalment desconegut per als joves que han nascut aquí.
De moment no s’ha detectat a l’Hospitalet cap cas de radicalització violenta. Sí s’han detectat persones vulnerables, segons els tècnics, “però des dels cossos de seguretat se’ns ha dit que no hi havia cap risc”. El pla continua, un cop establerta la xarxa de complicitats, amb el disseny de la formació dels actors que haurien d’intervenir en cas de radicalització. “A l’Estat no hi ha cap experiència de treball amb persones amb aquesta vulnerabilitat, i l’Institut Elcano ens està ajudant a dissenyar aquesta formació”, explica García-Calvillo.
Els tècnics consideren que l’Hospitalet, on hi ha quatre oratoris musulmans, no és una ciutat especialment preocupant. “És una ciutat en què hem de treballar molt perquè les identitats minoritàries es trobin a gust, però sentir-se de l’Hospitalet és fàcil, perquè la ciutat ha tingut molts immigrants”, defensa García-Calvillo. “Per construir seguretat has de construir sentiment de pertinença, perquè les ciutats més segures no són les coercitives sinó les que tenen una millor cohesió social‘, conclou el tècnic. I per aquest motiu el pla local defensa la prevenció, “tot i que és més fàcil ser reactiu perquè l’opinió pública queda més contenta”, diu.
La implicació de la comunitat educativa
Una de les qüestions que estan treballant els tècnics hospitalencs és com lligar el pla local amb la comunitat educativa, que treballa des del 2016 amb un protocol posat en marxa pels departaments d’Interior i Ensenyament anomenat Proderai. El protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista, però, no ha estat exempt de crítiques. “La crítica que se li fa és que només parli de radicalització islamista, per què no pot treballar per simplement evitar la radicalització?”, es pregunta Negredo. També es qüestiona que no s’hagi elaborat amb la participació de musulmans. “No ens agrada tampoc que els indicadors [d’una possible radicalització] siguin sobretot culturals i que els professors hagin de fer de policies”, afegeix.