Ratifiquen la condemna a quatre anys de presó per al conductor drogat que va matar dos joves a Amposta
L’Audiència de Tarragona desestima els recursos d’apel·lació presentats pels pares d’una de les víctimes i per la defensa
L’Audiència de Tarragona ha ratificat la condemna de quatre anys de presó contra Manuel Vicente Pérez, el conductor que va envestir mortalment amb la seva furgoneta dos joves que circulaven amb moto per la N-340, a Amposta, el 22 desembre de 2016.
Els magistrats rebutgen tant els recursos presentats pels pares d’una de les víctimes així com per la defensa i confirmen en pràcticament tots els seus termes la sentència del jutjat penal número 1 de Tortosa del passat mes febrer, que condemnava Pérez per un delicte contra la seguretat del trànsit en concurs amb dos homicidis imprudents.
Els advocats de l’acusació volien que Pérez fos castigat per conducció temerària, fet que hauria elevat la pena a cinc anys, mentre que el defensor va posar en qüestió la prova de consum de drogues dels Mossos.
La mort de Manel -de 18 anys- i Emma -de 16- , dos joves d’Amposta i Masdenverge que es desplaçaven amb moto per la N-340 en direcció a Sant Carles de la Ràpita el migdia del 22 de desembre de 2016, va causar una gran commoció als respectius municipis de residència i a tot el territori.
La furgoneta conduïda per Pérez va fer recta una corba i els va envestir mortalment quan circulaven correctament pel seu carril. El condemnat, segons van constatar posteriorment els Mossos, havia consumit abans de posar-se al volant, fet que hauria influït de forma decisiva en el fatal desenllaç.
Segons va quedar palès al judici oral, el condemnat, a més, va mostrar una actitud nerviosa i poc respectuosa amb les víctimes després de l’accident.
Els pares d’Emma -no així els de Manel- van presentar recurs d’apel·lació contra la sentència condemnatòria de quatre anys de presó. Consideraven, com ja van demanar en el decurs del judici oral, que existia un component dolós en l’actitud de Pérez i demanaven que se li apliqués el delicte de conducció temerària, fet que hauria pogut elevat la pena a cinc anys de presó. Desenes de familiars, amics i veïns van donar suport a les demandes dels familiars amb concentracions a l’exterior dels jutjats.
L’element dolós
Finalment, però, l’Audiència de Tarragona considera que no pot esmenar la valoració de les proves que va efectuar la jutgessa del Penal, que qualifica de “completa” i “amb solidesa racional”, sense comprometre el dret a un judici equitatiu de l’acusat.
“No ens trobem davant la subsumpció del fet que es considera provat i el tipus de normativa que s’afirma indegudament aplicat, que sí permetria l’esmentada revisió”, reflexiona la sentència.
Els magistrats consideren, en aquest sentit, que no ha quedat acreditat l’element dolós en la comissió del delicte contra la seguretat vial per conducció temerària. “La jutgessa, durant la valoració dels fets, ha indicat que l’acusat no era conscient de la invasió del carril, per la qual cosa no es pot considerar una conducta dolosa, ni tan sols per dol eventual”, sosté.
Més encara, apunta que l’acusat “no va canviar de carril de forma deliberada, sinó amb una falsa apreciació de la realitat, mogut pel consum de cocaïna, no sent conscient dels seus actes”.
També rebutja la sentència de l’Audiència de Tarragona el recurs de la defensa qüestionant que l’acusat conduís realment sota els efectes de la cocaïna amb el consegüent perill per a la seguretat del trànsit i posant en dubte la validesa jurídica de la prova de drogues que els Mossos van efectuar poc després de l’accident.
Segons els magistrats, la constatació d’aquesta influència no només s’aconsegueix mitjançant les proves de mesurament, sinó que també hi contribueixen els testimonis dels agents i els testimonis.
Consum “intolerable”
En aquest sentit, consideren “acreditats” i “provats” els fets jutjats en relació al consum de cocaïna que van influir “de forma intolerable” en la conducció: d’una banda, pel comportament “insultant, excitant i irrespectuós” mostrat per l’acusat amb posterioritat a l’accident , amb variacions sobtades de l’estat d’ànim i poca col·laboració en la realització del test.
Consideren les declaracions testificals dels agents claus en aquest aspecte, detectant el seu estat de nerviosisme, parla pastosa i maniobres per dilatar la prova. Recorden que la prova revela consum de cocaïna en les dos o tres hores anteriors, fet que corroboraria la influència de la substància en l’acusat.
La defensa va al·legar que l’acusat patia altres patologies que l’obligaven a medicar-se i podien haver interferit en el resultat, fet que l’analítica posterior a la prova ha descartat.
La sentència tampoc accepta l’argument que la cadena de custòdia de la prova del drogotest s’hauria interromput abans d’arribar al laboratori perquè els Mossos no haurien presentat una acta durant el judici. En aquest sentit, recorden que, més aquesta cadena té una valor essencialment “instrumental” i que els procediment es va dur a terme de forma correcta sense que s’hagin aportat indicis fundats sobre alguna alteració del procediment. “La fiabilitat de la cadena de custòdia se centra en la fiabilitat de la prova i no en la seva validesa”, tanquen.
Per últim, la sentència confirma la suspensió del permís de conduir a l’acusat durant quatre anys, tal i com havien demanat les acusacions.
