El codi monàstic a casa

«Sóc laica, anglicana, mare de quatre fills, visc en una petita caseta situada a la frontera entre Anglaterra i Gal·les i la meva estabilitat consisteix a ser jardinera i àvia de nou néts.» Amb aquesta familiaritat per demostrar que és una «dona com qualsevol altra» es va presentar ahir davant d'un públic compost per bona part dels membres de la comunitat del monestir de Poblet la doctora Esther de Waal, qui va impartir una conferència per aprofundir sobre la regla de sant Benet, que és el codi de vida monàstica escrit al segle VI pel fundador de l'orde benedictí i que, per tant, guia la vida dels monjos que habiten al cenobi cistercenc. Aquesta paradoxal situació feia rememorar, a priori, la mítica imatge de l'alumne que ensenya el professor, si bé cal destacar que el gran coneixement de l'oradora sobre els estudis benedictins l'han portada a realitzar xerrades per tot el món. En la d'ahir, va parlar de teoria, però sobretot de pràctica. I és que, a partir de la seva experiència personal, va voler transmetre als assistents una concepció oberta de la regla de sant Benet, que va equiparar a «una guia o a un manual» que ha fet totalment seu: «Per a mi, la paraula regla no significa norma o regulació. Les senzilles pautes que s'hi recullen no només serveixen per organitzar el dia a dia dels frares, sinó que també poden ser aplicades per la gent en la seva vida quotidiana, que està plena d'exigències». «Portant a casa teva el mateix model que hi ha dins dels murs d'aquest centre religiós, es pot aconseguir una forma molt sana de viure» en què, bàsicament, «s'ha de tenir temps per dormir, per menjar, per llegir i per pregar»: «Com és evident, per a tots aquells que seguim aquesta doctrina té molta importància l'ordre i l'equilibri i, en definitiva, portar una vida estructurada i austera.» Partint d'això, un dels assistents a la xerrada que, igual com la doctora, ha interioritzat aquestes ensenyances, li va demanar com ho poden fer de cara a les altres persones que no segueixen les mateixes idees per no semblar «visionaris» o gent que «està allunyada de la quotidianitat». De Waal va argumentar que com que la regla de sant Benet és «molt pràctica», és fàcil de fer-la arribar o fer entendre a aquells que ni tan sols la coneixen, i que fins i tot pot ser utilitzada per acostar posicions: «Conec una professora d'una escola d'un suburbi que la va transmetre als alumnes i que els va donar camisetes on posava Sant Benet mana. La gent està cansada de paraules i volen que se'ls indiqui un camí.» La doctora va situar la regla de sant Benet com el segon document cristià més important després de la Bíblia i va lamentar que, tot i que uneix les diferents corrents del cristianisme, aquestes estiguin dividides. Amb tot, va finalitzar subratllant que, després d'haver passat una «setmana excepcional» al monestir de Poblet, en què ha «pregat i menjat amb els monjos», «el que vull és que quan torni a casa segueixi fent servir d'exemple tot el que he vist i après».