La ratafia harmònica

Què ha de tenir una bona rata­fia? Ho pre­gun­tem al gua­nya­dor del con­curs de rata­fies de Besalú de l’any pas­sat, Fran­cisco Márquez, amb la rata­fia del 25è ani­ver­sari d’una tra­dició que enga­lana el saló de la Casa de la Vila amb els rata­fi­ai­res gua­nya­dors des del 1993 i no amb els retrats dels alcal­des històrics. Márquez era un dels mem­bres del jurat del con­curs que se cele­bra el pri­mer diu­menge d’advent, tal com va remar­car el peri­o­dista Sal­va­dor Gar­cia-Arbós. “No ha de des­ta­car cap herba en con­cret i el color no ha de ser ni molt negre, ni molt clar”, va remar­car Márquez. L’equi­li­bri és el més impor­tant. “La rata­fia ha de ser harmònica”, apunta Gar­cia-Arbós, tot afe­gint-hi que tam­poc ha de des­ta­car el sucre. “Hau­rien de ser menys dol­ces. El futur de les rata­fies passa per ser més seques”, recalca el peri­o­dista. Sal­va­dor Gar­cia-Arbós va pre­sen­tar, dis­sabte, també en el marc de la Fira de la Rata­fia de Besalú , un lli­bret en què ha reco­llit la història dels con­cur­sos que s’hi han fet, però també els ante­ce­dents de la beguda a la vila com­tal tot recor­dant el licor d’her­bes que ela­bo­ra­ven els mon­jos bene­dic­tins de Besalú.

La gua­nya­dora del 2016 amb una fórmula de tres nous per litre d’aiguar­dent i amb her­bes aromàtiques de l’entorn del Mont, Carme Geli, va repe­tir la pri­mera posició, segons les deli­be­ra­ci­ons del jurat, en el con­curs cele­brat, ahir, en el saló de l’ajun­ta­ment amb un total de 119 punts impo­sant-se així als vint par­ti­ci­pants. Molt satis­feta per ser de nou la gua­nya­dora, Geli va mani­fes­tar que era el seu cap de set­mana de for­tuna, ja que el dia abans també s’havia impo­sat en el con­curs de pas­tis­sos. “El gust ha de ser bo”, va reblar la mes­tressa besa­lu­enca. De la qua­li­tat de les rata­fies a con­curs, Sal­va­dor Gar­cia-Arbós va des­ta­car-ne “algu­nes d’extra­or­dinàries” i “d’altres, no tant”. Una reco­ma­nació per a aques­tes últi­mes: “Les rata­fies han de ser mate­rial de guarda i amb dos anys dins l’ampo­lla s’afi­nen.”

En segon i ter­cer lloc es van situar les rata­fies de Josep Anglada (115 punts) i Xicu Grau (106). De la rata­fia de Josep Anglada, Sal­va­dor Gar­cia Arbós en va glos­sar els mèrits i la importància que hi tenia la figura de la mare: “Car­meta de Beuda cada any es pre­sen­tava amb molta il·lusió. Abans de morir, va anar a collir her­bes i el fill n’ha ela­bo­rat la rata­fia.”