La població gironina creix en 220.000 persones a l’estiu
L’increment es concentra a les comarques de costa i al Ripollès
Pals quadruplica la població i Tossa la triplica, tot i que qui té més habitants estacionals és Lloret
Les comarques gironines augmenten la seva població en gairebé 220.000 persones de mitjana a l’estiu, segons les últimes dades de població estacional de l’Idescat corresponents a l’any 2017. En concret, les set comarques gironines –en l’àmbit territorial de l’Idescat no s’hi inclou la Cerdanya– van tenir entre juliol i setembre del 2017 una mitjana total de 217.504 residents estacionals, per turisme, per feina o per estudis, cosa que suposa un augment poblacional del 29,3% respecte al padró oficial. L’increment poblacional, com és lògic, es concentra sobretot a les comarques de la costa, però també és notable al Ripollès. La comarca que té més càrrega poblacional fora del padró durant el trimestre de l’any és el Baix Empordà, que té un 67% més de població de juliol a setembre. Dins d’aquesta comarca, a més, destaca el cas de Pals, que és el municipi gironí que més multiplica la seva població a l’estiu: un 327%.
Les dades de població estacional de l’Idescat són estimacions de les càrregues de població que suporta cada municipi –hi ha dades de tots els de més de 5.000 habitants– i inclouen tots els ciutadans que hi tenen alguna relació, perquè hi resideixen, perquè hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps per turisme o estiueig.
Per comarques
Més de 210.000 dels habitants estacionals són a les tres comarques de la costa gironina. Gairebé 90.000 –89.658– són al Baix Empordà, que concentra, doncs, més del 40% del total de població estacional de les comarques gironines. Entre juliol i setembre el Baix Empordà veu incrementada la població un 67,5% respecte al seu padró.
També són destacades les dades de les altres dues comarques de costa. A la Selva, gairebé 70.000 habitants estacionals –68.121– fan que la població de la comarca a l’estiu sigui un 40,6% superior a la del padró, i a l’Alt Empordà hi ha més de 50.000 persones de més a l’estiu –53.196–, que fan créixer la població un 38,1%.
Pel que fa a les comarques d’interior, el creixement només és notori al Ripollès, que veu créixer la seva població en el tercer trimestre de l’any un 24,1% gràcies a una mitjana de 6.019 habitants estacionals. En canvi, a la Garrotxa i al Pla de l’Estany hi ha més residents absents a l’estiu que no pas habitants estacionals a la zona. En concret, hi ha 1.373 persones menys a la Garrotxa (una disminució de població del 2,4%) i 540 al Pla de l’Estany (descens de l’1,7%). Pel que fa al Gironès, el signe és positiu però per poc: la població creix un 1,3% (2.423 persones de més).
Principals pobles
Pals, un poble de només 2.469 habitants, va tenir una mitjana entre juliol i setembre de 8.093 persones de més. Això suposa que la seva població en aquest trimestre –10.562– va ser un 327,8% superior al seu padró. Això significa que Pals quadruplica la seva població a l’estiu.
El segon municipi gironí amb més augment poblacional a l’estiu és Tossa de Mar, que triplica àmpliament el seu nombre d’habitants. Amb un padró de 5.542 veïns, assumeix una mitjana de 13.569 habitants estacionals de juliol a setembre.
Hi ha cinc municipis més, tots de la costa, que dupliquen amb escreix a l’estiu la seva població –Castell-Platja d’Aro, Torroella de Montgrí, Calonge i Sant Antoni, Begur i l’Escala– i dos més que gairebé la dupliquen –Lloret de Mar i Llançà.
Cal destacar que, en xifres absolutes, Lloret és amb diferència el municipi gironí que més població estacional té tant a l’estiu –una mitjana de 36.878 persones de més– com tot l’any –15.940 habitants de més–. Així, l’aposta de Lloret per la desestacionalització fa que tingui gairebé 20.000 habitants estacionals a la primavera, més de 6.000 a la tardor i més de 2.000 a l’hivern. Això el converteix en el tercer municipi amb més població estacional en el conjunt de l’any del país, rere Barcelona i Salou.
Mirant les dades de la resta de l’any també destaca el cas de la ciutat de Girona. La capital gironina, sobretot per l’efecte universitari però també laboral, té més habitants estacionals en la resta d’estacions que no són l’estiu. Així, el tercer trimestre del 2017 va tenir només 6.723 habitants de més quan en la resta van ser entre 10.410 i 11.183.
LES XIFRES
Un 10% més de persones el 2017 que el 2016
L.ALa càrrega de població que suporten els municipis gironins de juliol a setembre –sobretot a la costa– va en augment. Els 217.504 habitants estacionals que van tenir de mitjana les comarques gironines l’estiu del 2017, són un 10,3% més que la mitjana de 197.239 que hi havia hagut el tercer trimestre de l’any anterior, segons les dades d’estimació de població estacional de l’Idescat. En nombres absoluts, l’estiu del 2017 hi va haver 20.265 habitants estacionals més que un any abans.
Mirant els increments per comarques, destaca la dada del Gironès, que el 2016 havia tingut una població estacional a l’estiu molt baixa –només de 895 persones– i per això la dada del 2017 –2.423–, tot i no ser molt alta, suposa un increment del 170%. És a dir, gairebé el triple.
Pel que fa a les comarques que ja tenien més població estacional a l’estiu, sobresurten les dades dels dos Empordans. Així, el Baix Empordà, que és la comarca gironina amb més habitants estacionals, va incrementar-ne el nombre un 11,2% –d’una mitjana de 80.661 a 89.658–, i l’Alt Empordà, un 12,9% –de 47.111 a 53.196–. En canvi, a la Selva l’augment va ser molt menor que la mitjana gironina, gairebé la meitat, ja que el nombre de persones de més durant els tres mesos d’estiu va passar de 64.441 a 68.121, només un 5,7%. Encara més menor va ser l’increment del nombre d’habitants estacionals al Ripollès, d’un 1,6% (de 5.922 a 6.019).
Quant a les dues comarques amb població estacional negativa, el Pla de l’Estany va reduir-la mentre que la Garrotxa va augmentar-la. Així, el Pla de l’Estany va tenir l’estiu del 2017 540 habitants absents més que no pas habitants estacionals, quan el 2016 havien estat 602 de mitjana. A la Garrotxa, en canvi, la pèrdua de població a l’estiu va passar de 1.189 a 1.373 persones.