Exclusió social, la factura de la crisi
L’exclusió social té un caràcter contracíclic: augmenta ràpidament en situacions de crisi, però descendeix més lentament quan hi ha recuperació
Una dècada després de l’inici de la crisi, estem recuperant els nivells previs pel que fa la integració plena, però no en exclusió, com indica l’estudi Análisis y perspectivas 2018: Exclusión estructural e integración social, que la Fundació Foessa ha publicat recentment i que serveix de base per a les estratègies de Càritas a mitjà i llarg termini.
L’estudi diu que el percentatge de població que es troba en situació d’integració plena és lleugerament inferior al que es registrava abans de la crisi: 48,9% l’any 2007, davant del 48,4% de l’any 2018. Les xifres d’exclusió social continuen sent superiors, especialment la més severa. La població en situació d’exclusió ha passat del 16,4%, l’any 2007, al 18,4%. L’increment arriba a un 39,7% en el cas de la població en situació d’exclusió severa, que, l’any 2018, ja representava el 8,8% del conjunt de la població de l’estat.
Estem parlant d’un increment de 1,2 milions de persones que es troben en l’espai d’exclusió. Càritas i els responsables de Foessa interpreten aquesta xifra com la factura en termes econòmics de l’exclusió social que la nostra societat està pagant d’una crisi econòmica que s’ha allargat una dècada, amb sis anys de caiguda i quatre de recuperació lenta.
L’estudi de Foessa alerta que l’exclusió social té un caràcter contracíclic. Això significa que augmenta ràpidament en situacions de crisi, però descendeix més lentament quan hi ha recuperació econòmica. Al final, el cicle es tanca amb un major grup de persones en situació d’exclusió. El futur no sembla esperançador. Hi ha gairebé sis milions de persones situades a la frontera entre la integració precària i l’exclusió més moderada. Es tracta d’un grup que incrementarà les dades d’atenció en el moment que el cicle de recuperació econòmica perdi força. L’acció de Càritas se centra especialment en els casos d’exclusió social més severa, perquè la factura de la crisi no enfonsi encara més les oportunitats d’un grup tan gran de persones del nostre entorn més immediat.
