Ajuda humanitària a Veneçuela

Aquesta setmana, ha estat notícia el comboi d’ajuda bloquejat a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Càritas Veneçuela, atesos els reiterats anuncis sobre aquest enviament i el seu destí, ha difós un comunicat per discernir quins haurien de ser la definició i el paper del que es considera ajuda humanitària.

El document recorda que, malgrat les expectatives que generen aquests anuncis, existeixen uns protocols acceptats internacionalment per donar resposta a situacions d’emergència, com ara la que viu Veneçuela. L’ajuda humanitària no ha d’estar motivada per interessos polítics; s’ha de centrar en les necessitats de les persones més vulnerables quan un país no disposa dels recursos per cobrir-les.

Cal tenir en compte que l’ajuda humanitària no resol els problemes estructurals de cap país, sinó que mitiga el seu impacte sobre les persones. Per tant, l’ajuda humanitària té per missió arribar directament a les persones en risc. Aquest tipus d’ajuda no abasteix els mercats amb els productes de la dieta bàsica, sinó que es tracta de racions d’emergència i suplements nutricionals específics per a infants i persones grans. És una ajuda subsidiària que no substitueix el que l’Estat ha de fer amb els seus recursos.

Càritas Veneçuela s’ha incorporat a una comissió tècnica sobre aquesta qüestió. Diverses entitats veneçolanes han demanat a les autoritats l’entrada d’aquesta ajuda, però no han obtingut resposta. El criteri de Càritas davant de la qüestió ha estat recordar que l’actuació social de l’Església s’ha de regir pels principis de l’ajuda humanitària internacionalment reconeguts: humanitat, independència i honestedat en l’acompanyament i auxili de les persones afectades.

Així, Càritas Veneçuela s’afegeix a la crida per a l’entrada d’aquesta ajuda sempre que es treballi amb els mecanismes apropiats i sota els mateixos principis de respecte als drets humans que s’accepten arreu del món, al marge de qualsevol motivació política.