Vistes amb sabor rural
La celebració de la Fira Comarcal de Primavera de Campllong és una bona ocasió per descobrir els paisatges agrícoles que han bastit el passat i el present de la vida social de la zona
-
El terme municipal de Campllong es troba esquitxat de masies i cases pairals, una mostra més de la importància que la tradició agrícola i ramadera ha imprès a la zona. LLUÍS SERRAT. -
L'exhibició d'arrossegament de pes amb cavalls és un dels actes més populars de la fira de Campllong. J. S. -
El Parc Art de Cassà de la Selva combina natura i escultura LLUÍS SERRAT. -
Mapa de situació.
En un terreny planer, tocant a la comarca de la Selva, es troba Campllong, un municipi caracteritzat tradicionalment per una economia eminentment agrària que actualment, tot i la modificació en la importància dels sectors econòmics i l'increment dels processos urbanístics associats als sectors residencial i industrial, es manté més o menys estable. Potser per això, per la importància de la tradició del camp a la zona, va néixer l'any 1982 la Fira Comarcal de Primavera, que s'ha convertit en un referent dins el sector comercial, agrícola i ramader català. Anualment, el primer cap de setmana després de Setmana Santa, la fira de Campllong ofereix una àmplia oferta de propostes i activitats que atreu més de 30.000 visitants en cada edició. Però la fira és, a més, una bona ocasió per descobrir els paisatges agrícoles que formen part del passat i del present de la vida social del municipi, amb importants elements patrimonials, alguns de caràcter civil i religiós, però la majoria lligats a la tradició del camp, com ara els masos distribuïts pels diversos veïnats del municipi. Actualment les noves dinàmiques econòmiques han permès canviar aquesta unió secular de la masia amb les terres, incorporant el turisme, en les cases rurals, o la conversió en segones residències.
Un dels principals elements patrimonials del municipi és la Torre Llupiana, un edifici noble conegut també per Torre de Llupià o les Torres, registrat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es tracta d'un model de casa fortificada, castellet o residència senyorial, d'estil gòtic, assentada sobre alguna obra anterior, de la qual conserva encara característiques destacades, com ara un finestral amb l'escut del marquès de Llupià, el propietari primitiu, les torres de defensa del gòtic final, la llar de pedra del saló del primer pis o els grans arcs de les antigues cavallerisses, actualment destinades a celler.
Altres masies o cases pairals d'interès al poble són can Pou, ara més coneguda com a can Tarrosa; can Sant Dionís; can Bosch, de les més antigues; Torre Colomina; mas Ferreries; can Quirc; can Guitó; mas Catedral; mas Gall o can Teixeras.
Al costat de la Torre Llupiana, situada en una petita elevació de terreny, es troba l'església de Sant Quirze i Santa Julita, en la qual es poden intuir les diverses èpoques de reconstrucció (s. XV, XVI i XVII), i la rectoria, amb aspecte de típica masia catalana, que al llarg de la història ha tingut una gran incidència en el poble.
Galeria d'art sense sostre
Per acabar la jornada, ens podem arribar fins al municipi veí de Cassà de la Selva i descobrir Parc Art, una experiència singular que poc té a veure amb la visita tradicional a un museu o a una exposició. Parc Art és una galeria d'art sense sostre, una invitació a gaudir de la natura en un espai pensat fins al darrer detall per exhibir escultures contemporànies úniques. En total, 150 obres d'artistes de renom nacional i internacional, com ara Bonaventura Ansón, Xicu Cabanyes, Domènec Fita o Emília Xargay, disseminades en un jardí de més d'una hectàrea de superfície. La visita al Parc Art, molt recomanable per fer en família, es pot completar en una hora i mitja, però el visitant es pot prendre tot el temps que vulgui per caminar, badar o, simplement, seure a la fresca.
El recorregut per la mostra artística va acompanyada d'una mostra de flora i fauna, tant autòctona com exòtica: paons i cignes hi campen lliurement, i darrere un tancat s'hi poden veure ànecs muts, collverds, cabres nanes i altres animals custodiats per escultures que els evoquen i que criden l'atenció dels més menuts.
FITXA DE LA RUTA
A Campllong s'hi arriba per la N-II, de Girona a Fornells de la Selva. A la rotonda, cal agafar la C-65, en direcció a Cassà de la Selva, i tot seguit la primera sortida, per la C-25, la carretera de Riudellots de la Selva.DADES D'INTERÈS
Aparador social
Ariadna VenturaLa Fira Comarcal de Primavera de Campllong es converteix cada any en un veritable aparador econòmic i social de la demarcació de Girona. Tota la vitalitat econòmica, social i cultural són presents a la fira comercial i la vela oberta, en les parades de productes artesans, demostració d'oficis, exposicions de maquinària agrícola antiga, exposicions de maquinària agrícola i industrial o mercat d'ocasió, que es completen amb exhibicions i concursos com ara el morfològic de burro català, una tractorada o l'exhibició d'arrossegament de pes amb cavalls.