Treball precari que no evita l’exclusió

Els llocs de feina creats a l’Estat, després de cinc anys de recuperació econòmica, continuen marcats per la precarietat i l’exclusió. Des del 2014, més del 90% dels contractes registrats són de durada limitada. L’increment de la volatilitat de contractes temporals, la reducció de la durada, l’augment de l’encadenament de contractes i de la jornada parcial, ens condueix a un escenari en què “disposar d’una feina ja no és sinònim d’integració”, com assenyala l’últim estudi de Fundació Foessa, Exclusió estructural i integració social. Es tracta d’una situació social que s’agreuja per l’elevat i profund nombre de persones sense feina (3,3 milions; 47% amb més d’un any d’atur) i amb més d’un milió de llars amb tots els seus membres a l’atur, segons EPA.

Davant d’aquesta realitat, Càritas i la resta d’entitats socials vinculades a l’Església, prioritzen abordar la precarietat laboral, el seu impacte en la trajectòria vital dels treballadors, de les famílies, i la mateixa cohesió social. La denúncia estarà centrada en la precarietat indecent que descarta a milions de persones l’accés a una “feina digna i no de qualsevol manera”, en paraules del papa Francesc.

En la pràctica, les entitats promotores sortiran al carrer en dues dates: el Primer de Maig i el 7 d’octubre, jornada mundial per al treball decent. Enguany també se celebra el 25è aniversari de la pastoral obrera. Pe que fa al Primer de Maig, dia internacional dels treballadors i treballadores, es difondrà un nou manifest sobre el sentit creador del treball i per denunciar les causes de la falta de feina digna, i animar a participar de les activitats convocades, en aquesta línia, per les organitzacions sindicals.

A l’octubre, els esforços se centraran en la necessitat de complir l’objectiu número 8 dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 relacionat amb l’extensió de feina digna, clau per al progrés humà, la reducció de la fam, la pobresa, les desigualtats, i la cura de la casa comuna.