“Volem posar el territori al plat i mostrar la màgia de la temporalitat”

Sí. Quan vam començar el 2009 els consumidors de pota blava eren sobretot famílies pratenques que el cuinaven la nit de Nadal. Amb el Març Gastronòmic i el Quinto Tapa Pota Blava, que es fa a l’octubre, hem aconseguit fer créixer el consum en aquestes dues dates, sobretot en restauració. A més, el client tasta el producte i el compra per cuinar-lo a casa. Queda encara feina per fer per situar-lo als mercats de Barcelona i fer que la gent pensi a comprar el pota blava o el gall negre del Penedès en comptes del pollastre francès, que és a tots els llocs.

Ha hagut de créixer. Hem passat de les mil peces del 2009 a uns deu mil. És encara una petita producció, tenim una desena de criadors de pota blava i una granja municipal on s’està fent la feina ben feta i esperem que d’aquí a uns anys apareguin noves granges.

La veritat és que mariden molt bé. El fet que el Prat tingui dos productes autòctons tan autèntics com aquests està molt bé. Vam començar el 2010 com a Jornades Gastronòmiques del Prat de Llobregat i ens vam adonar que ens havíem equivocat i que el que havíem de fer era donar protagonisme al producte. Ara són les jornades del Parc Agrari del Baix Llobregat perquè treballem el producte local. Dins els menús hi ha calçots, pèsols, faves... Cada cop ens obrim més. Aquest any som 18 municipis, tots de la comarca a més de l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

Sí, ens agrada que cada cop més restauradors s’interessin pel projecte i vulguin participar en el Març Gastronòmic. L’any passat érem 31 restaurants i aquest any en som 35. Ho vam haver de parar perquè no volíem créixer de manera desmesurada. L’any vinent potser serem 38 i així, de mica en mica. Hem crescut sobretot en qualitat. Hi ha menús a preus ajustats perquè arribin a molta gent. Els preus estan tancats entre 25 i 45 euros amb begudes incloses. L’any passat vam vendre 5.500 menús i aquest any esperem arribar als 6.500.

Molt. Fins ara fèiem cinc caps de setmana i aquest any hem decidit arribar als sis, fins al14 d’abril, perquè la gent vol tenir l’opció de tastar més menús. Les jornades generen molt de turisme a la comarca.

És una comarca amb grans atractius. Des de l’arquitectura modernista fins a platges espectaculars. La industrialització ens va convertir en el pati del darrere de Barcelona però tenim arguments molt interessants per visitar-nos. Un d’aquests és el pulmó verd que representa el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Sí, totes les ciutats que estem tocant al parc agrari ja fa temps que tenim contacte amb els pagesos. Les vuit rutes de la tapa del Baix Llobregat són molt interessants per donar protagonisme a productes locals com ara el calçot de Gavà. D’aquesta manera el restaurador utilitza productes de proximitat i els dona a conèixer al client.

Ens agrada molt la tradició i treballar molt bé el producte però també jugar-hi. Al Baix Llobregat està arribant gent jove que aposta per venir a obrir nous restaurants. És molt interessant tenir tradició i innovació sense perdre l’essència del producte. Hem d’aprofitar els nous talents de la cuina per vendre el concepte del territori. Volem posar el territori al plat i mostrar la màgia de la temporalitat.

Tenim un calendari de productes de temporada. La gent ha de saber que al març hi ha carxofes però els tomàquets no estan al punt òptim, que al nostre parc agrari no arriba fins al juny. Aquí venem la frescor del producte. Tenim carxofes collides al matí que ja es poden menjar a l’hora de dinar. De l’hort a la taula en una hora.

Anem creixent amb projectes interessants. Aquest any Abrera ens ha contractat per recuperar la tradició dels porrons de l’antiga N-II. Hi caben més projectes però volem créixer de mica en mica i fer-ho potenciant sempre el producte local de temporada. Ens hem de vendre millor, assessorar els restauradors i treballar de manera transversal. Els francesos i els italians ens porten molt d’avantatge en aquest sentit.