Societat

Més pressió sobre Assange

La fiscalia de Suècia reobre el cas per violació, tancat fa dos anys, contra el fundador de Wikileaks

Ordena l’arrest d’Assange, pres al Regne Unit

Els EUA també en reclamen l’extradició

A Julian Assange, la reti­rada del dret d’asil de l’Equa­dor li pot sor­tir molt cara. L’acti­vista i fun­da­dor de Wiki­le­aks, actu­al­ment detin­gut en una presó del Regne Unit, ja va saber aquest diu­menge que el govern de Quito té la intenció de donar als Estats Units totes les seves per­ti­nen­ces –entre les quals hi ha milers de docu­ments–, que són encara a l’ambai­xada equa­to­ri­ana a Lon­dres. La mala notícia d’ahir per a Assange va arri­bar en la roda de premsa de la fis­ca­lia sueca, que va anun­ciar que reo­bre la inves­ti­gació per un supo­sat delicte de vio­lació con­tra ell. Aquest cas havia estat tan­cat fa dos anys davant la impos­si­bi­li­tat de con­ti­nuar la recerca judi­cial, a causa de la reclusió de l’acti­vista a la seu diplomàtica equa­to­ri­ana a Lon­dres.

La fis­cal supe­rior adjunta de Suècia, Eva-Marie Pers­son, va expli­car ahir que acti­va­ran l’ordre d’arrest euro­pea i una de detenció en absència al país con­tra el peri­o­dista tot jus­ti­fi­cant-se amb la supo­sada soli­desa de les pro­ves con­tra ell. Així, la fis­ca­lia sueca con­si­dera que, com que Assange ha aban­do­nat l’ambai­xada, les cir­cumstàncies han can­viat i creu que es pot “con­ti­nuar amb el cas”. D’altra manera, les acu­sa­ci­ons con­tra ell per vio­lació hau­rien pres­crit l’agost del 2020. De fet, tres dels delic­tes pels quals Assange va ser inves­ti­gat a Suècia ja han pres­crit. L’11 d’abril pas­sat, la poli­cia britànica va dete­nir l’acti­vista, que feia set anys que estava refu­giat a l’ambai­xada en una situ­ació per­so­nal cada cop més difícil. L’arrest va ser pos­si­ble perquè el govern equa­torià va deci­dir reti­rar-li la immu­ni­tat per haver “vio­lat rei­te­ra­da­ment les con­ven­ci­ons inter­na­ci­o­nals i els pro­to­cols de con­vivència”.

Des d’ales­ho­res, Julian Assange està reclòs en una presó de màxima segu­re­tat del Regne Unit, on com­pleix una con­demna de 50 set­ma­nes pel tren­ca­ment de la lli­ber­tat con­di­ci­o­nal el 2012. També està en espera que es resol­gui la petició d’extra­dició pre­sen­tada pel govern dels Estats Units.

Sos­pi­tes ver­sem­blants

La fis­cal Pers­son va recor­dar que la inves­ti­gació sueca no va ser sus­pesa per falta de pro­ves, sinó per la impos­si­bi­li­tat que pros­perés. També va remar­car que els tri­bu­nals suecs han conclòs, en diver­ses oca­si­ons, que les sos­pi­tes con­tra l’acti­vista són ver­sem­blants.

El 2010 la fis­ca­lia va orde­nar l’arrest d’Assange arran de les denúncies –dife­rents– que dues dones van pre­sen­tar con­tra el peri­o­dista aus­tralià. Una de les denúncies era per vio­lació i l’altra era per asset­ja­ment sexual. Els fets supo­sa­da­ment van tenir lloc després d’unes con­ferències d’Assange al país escan­di­nau. Un mes després, l’acti­vista va ser detin­gut a Lon­dres i quan la justícia britànica va orde­nar-ne l’extra­dició a Suècia i després d’esgo­tar els recur­sos legals, Assange va optar per refu­giar-se a l’ambai­xada equa­to­ri­ana per evi­tar l’extra­dició a Suècia. D’alguna manera, amb la decisió anun­ci­ada ahir per la fis­ca­lia sueca, Assange torna a la case­lla de sor­tida del 2012. El procés a Suècia s’ha reac­ti­vat just després de la seva nova detenció, quan l’advo­cada d’una de les denun­ci­ants, Eli­sa­beth Massi Fritz, ha dema­nat la reo­ber­tura del cas. Fritz es va mos­trar ahir satis­feta amb la decisió de la fis­ca­lia sueca, perquè demos­tra que “ningú està per sobre de la llei, ni tan sols si es diu Julian Assange”. Ell sem­pre ha negat les acu­sa­ci­ons de les dues dones, al·legant que les rela­ci­ons sexu­als van ser con­sen­ti­des. Assange sosté que l’extra­dició a Suècia és un pas previ per enviar-lo als Estats Units, on tem ser tor­tu­rat i mort.

La justícia nord-ame­ri­cana el reclama per les fil­tra­ci­ons del por­tal Wiki­le­aks de quasi mig milió de docu­ments secrets, fil­trats a mit­jans de comu­ni­cació d’arreu del món sobre la guerra de l’Iraq, comu­ni­ca­ci­ons inter­nes de la CIA i del Pentàgon. Els Estats Units l’acu­sen de cons­pi­ració per come­tre intro­missió informàtica, delicte pel qual podria ser con­dem­nat a cinc anys de presó. “No és pos­si­ble pre­dir el resul­tat del procés, però con­si­dero que es pot fer una inves­ti­gació pre­li­mi­nar en paral·lel al cas al Regne Unit”, ha asse­nya­lat Pers­son. A més, creu neces­sari fer un altre inter­ro­ga­tori, encara que esta­ria dis­po­sada a fer-lo per vide­o­con­ferència.

LES FRASES

Com que Assange ha abandonat l’ambaixada, es pot continuar amb el cas
Eva-Marie Persson
FISCAL SUPERIOR ADJUNTA DE SUÈCIA
Durant sis anys, ha estat disposat a respondre a qualsevol pregunta de les autoritats sueques
Kristinn Hrafnsson
EDITOR EN CAP DE WIKILEAKS

“Li permetrà netejar el seu nom”

L’editor en cap del portal Wikileaks, Kristinn Hrafnsson, va dir ahir que la reobertura del cas suec per violació permetrà a Julian Assange “netejar el seu nom”. També va assegurar que és “fals” que el periodista hagués eludit ser interrogat per les autoritats sueques: “Sempre va estar disposat a respondre a qualsevol pregunta i es va oferir, durant sis anys, a fer-ho en nombroses ocasions.” Wikileaks assegura que des de la detenció d’Assange el mes passat, el govern suec ha rebut molta pressió per reobrir el cas.

D’altra banda, la defensa d’Assange a la capital de l’Equador ha anunciat que acudirà a la fiscalia general de l’Estat per presentar una impugnació a la decisió de confiscar les pertinences del fundador de Wikileaks, que són encara a l’ambaixada de Londres. L’escorcoll de l’habitació ara precintada es preveu fer dilluns vinent, i podria contenir uns 90.000 documents. La confiscació ha estat demanada pels Estats Units.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.