Societat

Alimentació

Amb la mel als llavis

Fra Valentí Serra de Manresa presenta el seu llibre sobre els beneficis de la mel i la importància de les abelles

Defensa que són animals bàsics i que sense ells s’acaba l’agricultura

Les abelles ajuden a pol·linitzar un terç dels aliments que consumeix la humanitat

Qui encara no sàpiga els bene­fi­cis de la mel i la importància de les abe­lles en la nos­tra vida i en la vida del pla­neta, que es lle­geixi el dar­rer lli­bre de fra Valentí Serra de Man­resa, El lli­bre de la mel. Api­cul­tura popu­lar i plan­tes mel·líferes (Edi­ci­ons Morera), on, a banda de recep­tes i con­sells, el frare caputxí ens endinsa en la savi­esa de l’api­cul­tura i d’aques­tes bèsties que, diu, són els ani­mals domèstics més antics de la història.

“L’abe­lla com a pri­mer ani­mal domèstic (ja des de l’edat de pedra) ha fas­ci­nat l’home per la seva capa­ci­tat de tre­ball i orga­nit­zació”, explica fra Valentí, que asse­gura que ja en la pre­història es va des­co­brir que la mel és “ l’ali­ment natu­ral més com­plet”. Avui ens pen­sem que va bé per a la gola i els refre­dats, però fra Valentí va més enllà i diu que “aporta a l’orga­nisme nom­bro­ses vita­mi­nes i, sobre­tot, és molt bene­fi­ci­osa per al cor, perquè ajuda perquè no es cansi tant, i fins i tot va bé per a les malal­ties de la pell”. Segons el frare, la mel ens dona “moltíssi­mes defen­ses i és un ali­ment que hau­ria de ser bàsic en la nos­tra dieta”. Asse­gura que cadas­cuna de les vari­e­tats de la mel té les pro­pi­e­tats de les plan­tes que l’han fet pos­si­ble i ell, per­so­nal­ment, aposta més per la mel d’una sola flor o planta.

Per donar a conèixer aquest lli­bre, fra Valentí, que és doc­tor en història i arxi­ver dels Caput­xins de Sarrià i és molt popu­lar sobre­tot pels seus lli­bres de recep­tes d’her­bes reme­ie­res, fa dies que està fent una ruta per Cata­lu­nya per pre­sen­tar-lo. A cada destí hi fa un taller, on a part de con­sells i recep­tes, explica el món de les abe­lles i la seva relació amb els humans. Aquest dijous va ser a Lleida, on va fer una classe magis­tral amb Fer­ran Ale­many, res­pon­sa­ble de Mel Ale­many, l’empresa d’Os de Bala­guer que ela­bora mel (i en fa tor­rons i cara­mels) des de fa 140 anys.

Una ‘bulli­dura’ i un tast

A l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Iler­dencs, a la plaça de la Cate­dral, Ale­many i fra Valentí van ense­nyar a un nombrós públic a fer, per exem­ple, una “bulli­dura” de diver­ses plan­tes a la manera tra­di­ci­o­nal i es va fer un tast de la Rata­fia de l’Ermità, ela­bo­rada a par­tir d’una antiga fórmula, pos­si­ble­ment de finals del segle XVIII, recu­pe­rada per fra Valentí Serra. Els assis­tents van poder par­ti­ci­par en una degus­tació de mels de Mel Ale­many. I és que hi ha mel de taron­ger o mel amb cúrcuma o mel de fari­gola o mel de gin­ge­bre.

Abe­lles a la ciu­tat?

Fra Valentí, tot i que manté que les abe­lles han de ser al camp (en bos­cos i con­reus, ja que con­tri­bu­ei­xen a pol·linit­zar un terç dels ali­ments que con­su­meix la huma­ni­tat), també defensa la neces­si­tat que a les ciu­tats hi hagi espai per a elles, sem­pre, això sí, sota con­trol dels experts api­cul­tors. Ell mateix con­fessa que al seu con­vent, als Caput­xins de Sarrià, hi té un rusc, que s’ha posat en un antic trans­for­ma­dor elèctric que hi ha a la pla­ceta del con­vent, ara pen­dent de tras­llat. La relació d’aquests ani­mals amb els caput­xins és llarga.

“L’home ha expul­sat les abe­lles de la ciu­tat perquè com que l’api­cul­tura és «rama­de­ria menor», ha d’estar a més de 400 metres dels nuclis habi­tats i no és pos­si­ble de tenir rus­cos a les ciu­tats”, diu. Però defensa que això es canviï, si més no, una mica. Diu que en ciu­tats com ara París i Nova York pro­mo­uen l’api­cul­tura urbana, situ­ant les “cases de les abe­lles” en espais reser­vats dels grans jar­dins i a les ter­ras­ses (no acces­si­bles) dels grans edi­fi­cis. “La presència de les abe­lles a les ciu­tats és un signe de bona salut ecològica i de bio­di­ver­si­tat”, diu fra Valentí, que recorda que a Bar­ce­lona hi ha un api­ari a Coll­se­rola.

El lli­bre de la mel. Api­cul­tura popu­lar i plan­tes mel·líferes vol con­tri­buir a la sen­si­bi­lit­zació a favor de la pro­tecció de les abe­lles, uns insec­tes que no només són pro­duc­tors d’un dels nos­tres ali­ments més pre­uats i salu­da­bles, sinó que a més són garan­tia de vida. Van expli­car fra Valentí i Fer­ran Ale­many que hem de ser cons­ci­ents de la importància de les abe­lles perquè “si no n’hi hagués no hi hau­ria agri­cul­tura i en un ter­mini breu l’home des­a­pa­rei­xe­ria de la Terra”. Per això van insis­tir en la urgent neces­si­tat de pro­te­gir-les ara que la població d’abe­lles s’està reduint a tot el món per l’agressió de l’abús de pes­ti­ci­des i la con­ta­mi­nació. “És el pri­mer ani­mal que cal pro­te­gir”, explica fra Valentí, que s’ha dei­xat fer fotos dei­xant que una abe­lla se li posi al pal­mell de la mà. Insis­teix que s’ha d’apren­dre a con­viure amb elles i que si un dia ens en pica una el remei no és cap altre que seguir el con­sell d’un adagi català que diu “Picada d’abe­lla, cera d’ore­lla”.

Gràcies a El lli­bre de la mel, que és el setè títol de la Col·lecció L’Ermità, dedi­cada a temes de cul­tura popu­lar i tra­di­ci­o­nal, se’ns recorda que les abe­lles han donat a Cata­lu­nya cognoms com ara Abe­lla, Brescó i Sagués, noms de pobla­ci­ons com per exem­ple Piera i Abe­lla, de Vila­llonga de Ter, així com també car­rers de la ciu­tat de Bar­ce­lona com el de la Mel, el de la Cera o el barri del Clot de la Mel, que és on hi havia l’api­ari urbà anti­ga­ment. Per docu­men­tar-se per fer el lli­bre, fra Valentí ha fet ser­vir arxius de mones­tirs i con­vents de l’edat mit­jana, manus­crits poc cone­guts amb notícies i des­crip­ci­ons sobre les abe­lles i l’api­cul­tura de l’època. Bona part de la infor­mació ha sor­tit de trac­tats d’api­cul­tura dels caput­xins, en què la tra­dició de les abe­lles sem­pre ha estat pre­sent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia