Alimentació
Amb la mel als llavis
Fra Valentí Serra de Manresa presenta el seu llibre sobre els beneficis de la mel i la importància de les abelles
Defensa que són animals bàsics i que sense ells s’acaba l’agricultura
Qui encara no sàpiga els beneficis de la mel i la importància de les abelles en la nostra vida i en la vida del planeta, que es llegeixi el darrer llibre de fra Valentí Serra de Manresa, El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes (Edicions Morera), on, a banda de receptes i consells, el frare caputxí ens endinsa en la saviesa de l’apicultura i d’aquestes bèsties que, diu, són els animals domèstics més antics de la història.
“L’abella com a primer animal domèstic (ja des de l’edat de pedra) ha fascinat l’home per la seva capacitat de treball i organització”, explica fra Valentí, que assegura que ja en la prehistòria es va descobrir que la mel és “ l’aliment natural més complet”. Avui ens pensem que va bé per a la gola i els refredats, però fra Valentí va més enllà i diu que “aporta a l’organisme nombroses vitamines i, sobretot, és molt beneficiosa per al cor, perquè ajuda perquè no es cansi tant, i fins i tot va bé per a les malalties de la pell”. Segons el frare, la mel ens dona “moltíssimes defenses i és un aliment que hauria de ser bàsic en la nostra dieta”. Assegura que cadascuna de les varietats de la mel té les propietats de les plantes que l’han fet possible i ell, personalment, aposta més per la mel d’una sola flor o planta.
Per donar a conèixer aquest llibre, fra Valentí, que és doctor en història i arxiver dels Caputxins de Sarrià i és molt popular sobretot pels seus llibres de receptes d’herbes remeieres, fa dies que està fent una ruta per Catalunya per presentar-lo. A cada destí hi fa un taller, on a part de consells i receptes, explica el món de les abelles i la seva relació amb els humans. Aquest dijous va ser a Lleida, on va fer una classe magistral amb Ferran Alemany, responsable de Mel Alemany, l’empresa d’Os de Balaguer que elabora mel (i en fa torrons i caramels) des de fa 140 anys.
Una ‘bullidura’ i un tast
A l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a la plaça de la Catedral, Alemany i fra Valentí van ensenyar a un nombrós públic a fer, per exemple, una “bullidura” de diverses plantes a la manera tradicional i es va fer un tast de la Ratafia de l’Ermità, elaborada a partir d’una antiga fórmula, possiblement de finals del segle XVIII, recuperada per fra Valentí Serra. Els assistents van poder participar en una degustació de mels de Mel Alemany. I és que hi ha mel de taronger o mel amb cúrcuma o mel de farigola o mel de gingebre.
Abelles a la ciutat?
Fra Valentí, tot i que manté que les abelles han de ser al camp (en boscos i conreus, ja que contribueixen a pol·linitzar un terç dels aliments que consumeix la humanitat), també defensa la necessitat que a les ciutats hi hagi espai per a elles, sempre, això sí, sota control dels experts apicultors. Ell mateix confessa que al seu convent, als Caputxins de Sarrià, hi té un rusc, que s’ha posat en un antic transformador elèctric que hi ha a la placeta del convent, ara pendent de trasllat. La relació d’aquests animals amb els caputxins és llarga.
“L’home ha expulsat les abelles de la ciutat perquè com que l’apicultura és «ramaderia menor», ha d’estar a més de 400 metres dels nuclis habitats i no és possible de tenir ruscos a les ciutats”, diu. Però defensa que això es canviï, si més no, una mica. Diu que en ciutats com ara París i Nova York promouen l’apicultura urbana, situant les “cases de les abelles” en espais reservats dels grans jardins i a les terrasses (no accessibles) dels grans edificis. “La presència de les abelles a les ciutats és un signe de bona salut ecològica i de biodiversitat”, diu fra Valentí, que recorda que a Barcelona hi ha un apiari a Collserola.
El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes vol contribuir a la sensibilització a favor de la protecció de les abelles, uns insectes que no només són productors d’un dels nostres aliments més preuats i saludables, sinó que a més són garantia de vida. Van explicar fra Valentí i Ferran Alemany que hem de ser conscients de la importància de les abelles perquè “si no n’hi hagués no hi hauria agricultura i en un termini breu l’home desapareixeria de la Terra”. Per això van insistir en la urgent necessitat de protegir-les ara que la població d’abelles s’està reduint a tot el món per l’agressió de l’abús de pesticides i la contaminació. “És el primer animal que cal protegir”, explica fra Valentí, que s’ha deixat fer fotos deixant que una abella se li posi al palmell de la mà. Insisteix que s’ha d’aprendre a conviure amb elles i que si un dia ens en pica una el remei no és cap altre que seguir el consell d’un adagi català que diu “Picada d’abella, cera d’orella”.
Gràcies a El llibre de la mel, que és el setè títol de la Col·lecció L’Ermità, dedicada a temes de cultura popular i tradicional, se’ns recorda que les abelles han donat a Catalunya cognoms com ara Abella, Brescó i Sagués, noms de poblacions com per exemple Piera i Abella, de Vilallonga de Ter, així com també carrers de la ciutat de Barcelona com el de la Mel, el de la Cera o el barri del Clot de la Mel, que és on hi havia l’apiari urbà antigament. Per documentar-se per fer el llibre, fra Valentí ha fet servir arxius de monestirs i convents de l’edat mitjana, manuscrits poc coneguts amb notícies i descripcions sobre les abelles i l’apicultura de l’època. Bona part de la informació ha sortit de tractats d’apicultura dels caputxins, en què la tradició de les abelles sempre ha estat present.