El burquini que obsessiona França

L’estiu no seria el mateix a França sense aquesta polèmica recurrent: la del burquini. Tot i que el seu ús resulta marginal, el banyador integral islàmic empantana el debat públic francès. Aquesta vegada no ha causat controvèrsia la seva presència a la platja, com va passar el 2016 quan desenes d’ajuntaments de la Costa Blava van prohibir-ne l’ús, sinó a la piscina. Un grup de dones musulmanes de Grenoble van infringir la normativa municipal i van banyar-se amb burquini per exigir que sigui autoritzat. Uns fets locals que han desembocat en una polèmica estatal, fruit sobretot de la histèria política i mediàtica, però també relacionada amb grans problemàtiques, com ara la igualtat de gènere, la islamofòbia o la inseguretat cultural.

Un col·lectiu de dones musulmanes amb el suport de l’associació local Aliança Ciutadana van realitzar la seva primera acció a finals de maig en una piscina municipal a Grenoble, a l’est del país. Aleshores, van justificar el fet de banyar-se amb burquini com “un acte de desobediència civil” per protestar contra la reglamentació de les piscines municipals que no autoritza l’ús del banyador integral islàmic. Aquesta primera acció va tenir una escassa repercussió. Però van repetir-la a finals de juny. Set d’elles van banyar-se durant unes dues hores en una piscina amb burquini i en sortir van rebre una multa de 35 euros. Es presenten com a “Rosa Parks musulmanes”.

Aleshores, aquests fets van desencadenar una reacció irada de dirigents de la dreta i la ultradreta a les xarxes socials. Davant la possibilitat que les activistes d’Aliança Ciutadana repetissin aquestes accions, un grup de ciutadans de Grenoble va organitzar a través de Facebook una quedada per banyar-se tots despullats en resposta a “l’islam radical”.

Finalment, fruit de la presència de controls reforçats a l’entrada de les piscines, no es va produir cap alteració de l’ordre públic i les militants islamistes van quedar-se fora del recinte discutint de manera tranquil·la amb els detractors del burquini. Durant aquesta setmana, però, aquestes activistes han anunciat noves accions en d’altres ciutats, com ara a Lió o Villeurbanne. Pretenen aconseguir que aquestes localitats autoritzin l’ús del banyador integral islàmic en les piscines, com va fer-ho l’Ajuntament de Rennes (a la Bretanya) a la tardor de l’any passat.

“El debat sobre el burquini ens mostra com podem generar una muntanya mediàtica a partir d’un fet insignificant”, explica a El Punt Avui la militant feminista Stéphanie Lamy, que en resposta a aquesta controvèrsia ha impulsat una petició a internet demanant que es prohibeixin les barbes a les piscines. “Volia portar aquesta polèmica fins a l’absurd perquè no té cap sentit l’argument de la higiene per demanar la prohibició del burquini, ja que està fabricat amb el mateix material que un banyador normal”, afirma Lamy, qui lamenta que sempre “es polemitza sobre el cos i la manera de vestir de les dones”.

En canvi, l’alta funcionària Anne-Sophie Chazaud, experta en la llibertat d’expressió i contrària al burquini, critica “l’absència d’una resposta clara dels poders públics. Ni del govern central ni de l’alcalde de Grenoble que va deixar que comencessin aquestes accions sense sancionar-les”, tot i que l’alcalde Piolle tampoc desitja reglamentar-ne l’ús. “El burquini no representa el respecte envers Déu, sinó la submissió de la dona respecte a l’home”, defensa Chazaud.

Des del 2010, estan prohibits a França l’ús del burca i el nicab, que cobreixen integralment el cos de la dona. Passarà el mateix amb el burquini?