“El de blau és bona persona”

On hi ha turistes hi ha diners. Un dissabte del mes d’agost a la ciutat de Barcelona hi ha, bàsicament, turistes i, per tant, diners a fer (tot i que cada cop són més les veus que diuen que el turisme que arriba no ho fa amb tanta alegria gastadora com abans). Sigui com sigui, un dia com ahir les activitats econòmiques que es mouen a l’entorn d’aquest fenomen de masses no descansen, i tampoc ho fan les que porten l’etiqueta d’il·legals, per molt perseguides que estiguin per la policia.

Una visita ahir al matí als principals llocs d’interès turístic de la ciutat de Barcelona permetia comprovar que el personal que es dedica al top manta i la venda ambulant il·legal no està disposat a renunciar al moment àlgid de la temporada turística per molt que l’Ajuntament li hagi declarat obertament la guerra. La batalla que es lliura als carrers entre policies i manters viu a l’escenari de Joan de Borbó un miratge, ja que durant el matí la forta presència d’agents i vehicles logotipats dissuadeix la venda, que torna a quarts de deu del vespre quan es retira el desplegament de seguretat. Això ha passat tota la setmana, i ahir no va ser cap excepció.

És cert que durant el dia el gran hipermercat al cel obert del top manta en què s’havia convertit el passeig ha desaparegut, però també és cert que els manters que es concentraven allí ara es busquen la vida per altres punts de la ciutat, i la Rambla és una de les destinacions preferides. Al principal passeig de la ciutat, a quarts de quatre de la tarda d’ahir un grup de manters estava treballant-hi fins que la presència policial els va foragitar i es van concentrar al metro de Liceu, amb el sac ple de mercaderies carregat a l’esquena, per enfilar en direcció a la plaça de Catalunya i el passeig de Gràcia a provar-hi sort.

La policia tampoc s’oblida de visitar de tant en tant el parc de la Ciutadella, on el producte estrella de la venda il·legal són unes peces de roba de grans dimensions, que també es venen a la platja, i que serveixen per estirar-se damunt de la gespa sense embrutar-se la roba. Ahir a les dotze del matí, l’exposició dels llençols multicolors era l’habitual als parterres del costat del passeig dels Til·lers, i les poques explicacions dels venedors, amb una mica de francès i una mica d’espanyol, també eren les habituals. Un senegalès, l’Aima, explicava que treballar ara a les platges és més complicat per la pressió policial i que quan no ho fa a la Ciutadella es desplaça a Calella o Castelldefels. L’enorme mobilitat, buscant sempre el lloc on els és més còmode d’actuar, és una de les característiques d’aquests venedors, que no es volen arriscar al fet que els agafi la policia per no perdre el material.

Amb aquesta lògica actuen diàriament, també ahir, els pakistanesos que es dediquen a la venda ambulant al parc Güell de Barcelona, oferint aigua freda i petits objectes d’artesania als turistes que hi arriben per l’entrada superior, a Sant Josep de la Muntanya. Ahir a les onze del matí un grup d’uns deu venedors esperaven amagats entre els arbres de la zona alta del parc que marxés la policia que els havia foragitat. Un dels venedors, en Khuran, assegura que ara n’hi ha més que abans, sobretot de paisà.

Pels caminois del parc, i sense uniforme, s’hi passejaven ahir a aquella hora una parella d’homes amb calça curta, un samarreta negra, blava l’altre. Aquest últim portava la veu cantant i des de lluny escridassava els venedors que reconeixia d’altres dies, foragitant-los i amenaçant-los: “Ja t’atraparé.” Segons explicava en Khuran, el tracte amb la policia no és sempre el mateix i depèn de cada agent. “A vegades si t’enganxen entre els arbres i no els veu ningú, aprofiten per insultar-te i pagar-te”, deia. Els uns i els altres són vells coneguts, tant que sobre els dos policies d’ahir en Khuran tenia una opinió formada: “El de blau és bona persona.”