El director dels Mossos nega una crisi de seguretat a Barcelona per falta de resposta policial
Martínez diu que per afrontar la sensació d’inseguretat en alguns casos cal “una intervenció més social que policial”
El director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Joan Martínez, ha respost al regidor de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, que no hi ha una crisi de seguretat entesa com una fallida del sistema de seguretat policial, en una entrevist a Catalunya Ràdio.
Martínez ha dit que una crisi de seguretat és quan “l’estructura del sistema de seguretat no és capaç de donar una resposta operativa policial” i considera que “en el cas de Barcelona no s’està produint avui en dia” perquè l’activitat policial “és molt intensa”.
Així, ha posat en valor que els narcopisos han deixat de ser un problema “sistèmic” i que els robatoris en domicilis “han baixat un 17%” gràcies a l’activitat policial, i ha comparat aquesta dada amb l’evolució dels delictes a altres ciutats, afirmant que s’han incrementat un 24,3% a Saragossa, un 12% a Sevilla, un 12,6% a Màlaga, un 8,2% a Palma i un 9,2% a València.
Martínez ha dit que per afrontar la sensació d’inseguretat en alguns casos cal “una intervenció més social que policial”.
També ha indicat que hi ha dos tipus penals que “generen aquesta elevada sensació d’inseguretat”, que són els furts i “els tres homicidis més que l’estiu passat”.
Pel que fa als furts, ha parlat de la multireincidència, ha dit que és “una assignatura pendent” i ha reclamat “mesures legislatives oportunes, ja sigui la modificació Codi Penal, o la Llei d’enjudiciament penal” per “treballar millor”.
I, respecte a l’increment d’homicidis a Barcelona, ha indicat que cal analitzar cas per cas perquè “no hi ha un fil conductor”. En aquesta línia, ha afirmat que “en algun dels casos” es pot identificar la “concurrència de baralles entre persones que es coneixen”, uns “conflictes interpersonals” que tenen a veure amb “assentaments de persones en la via pública” que “requereixen intervencions més socials que policials en molts casos”.
Sobre si les declaracions d’alguns candidats a l’alcaldia de Barcelona van contribuir a incrementar la sensació d’inseguretat a la ciutat, Martínez ha dit que “no es tracta tant de culpar sinó de corresponsabilitzar-se”.
A més, ha afegit que “la seguretat requereix d’una feina discreta, tranquil·la però continuada, i no ajuda convertir la seguretat en l’instrument entre discursos polítics llancívols o debats que poden ser irreflexius, precipitats, que no porten al darrere un anàlisi seriós”.
Martínez ha exposat que cal resoldre els problemes “de manera individual” i no es pot “fer un calaix de sastre i barrejar” el top manta amb els homicidis o els MENA amb furs. Pel que fa al dispositiu conjunt contra el top manta ha explicat que els Mossos d’Esquadra també estan treballant contra les xarxes de distribució i la distribució en origen dels productes que venen els manters.
Preguntat pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17-A Martínez ha dit que des de llavors “han canviat moltes coses” i ha aprofitat per demanar la presència dels Mossos d’Esquadra en organismes internacionals. S’ha mostrat “satisfet” per la inclusió dels Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i ha demanat la presència dels Mossos a l’Europol.
