Societat

La ratafia, un regal

Va començar amb un concurs organitzat pels joves que volien trencar la carrincloneria d’una festa major massa especulativa. Ara, és una de les grans celebracions de Catalunya, amb ressò estatal

Tot va començar com una entre­ma­li­a­dura. Eren els temps que el Cer­cle Colo­menc orga­nit­zava la festa major i una part del jovent, can­sat de la can­ta­re­lla que diu que pagant Sant Pere canta, o sigui no hi havia actes gratuïts, va deci­dir que el que calia era bus­car una pro­gra­mació popu­lar que lligués el pre­sent amb el pas­sat i fes un tomb per la moder­ni­tat. Segons expli­quen en un vídeo qua­tre dels fun­da­dors –Josep Maria Casas, Pep Solà, Lluís Bayès i Xavier Massó, àlies Mia–,a prin­cipi dels vui­tanta, quan encara estava viu el per­fum de la Tran­sició i la lli­ber­tat es res­pi­rava, un grup de joves del poble, entes­tats a can­viar un estat de coses que con­si­de­ra­ven anti­quat i car­rincló, va voler redes­co­brir el poder de la gat­zara i la diversió –ho defi­ni­rem amb el con­cepte sociològic, o sigui el sen­ti­ment de per­ti­nença a un grup humà, a una cul­tura, a una història i a unes tra­di­ci­ons– i va deci­dir que ja n’hi havia prou de misèries i fla­gel·laci­ons. Després d’algu­nes tar­des i vet­lla­des al bar Sport acom­pa­nya­des de la cor­res­po­nent gaso­lina líquida, van acor­dar que esta­ria bé seguir els con­sells de Xavi Puig­verd de Vilobí i ator­gar a la rata­fia, la beguda ances­tral que els havia acom­pa­nyat en fes­tes, cele­bra­ci­ons i fins i tot sor­ti­des a la natura, la cate­go­ria que li negava la història i van deci­dir que en farien un con­curs per saber qui de la comarca la feia més bona. La pro­posta, que segons reco­nei­xen els va por­tar molta feina, va cris­tal·lit­zar en la pri­mera pro­posta, el 1982, a què es van pre­sen­tar rata­fi­ai­res de Santa Coloma, Sant Celoni, Girona, Quart, Salitja, Sant Dal­mai, el Pas­te­ral, Cer­da­nyola, Sant Joan de Mollet, Anglès, Osor, Saus, la Gar­riga, Bru­nyola, Vilobí i la Cellera. Segons el vere­dicte del jurat, va gua­nyar Xavier Blanc, del Pas­te­ral, va que­dar segon Marian Ginesta, de Quart, ter­cers, Maria Sala­ve­dra i Joa­quim Fulla de Salitja, quarta, Rosa Piany, de Santa Coloma i en el cinquè lloc hi va haver empat entre Con­sol Pera­caula i Maria Nadal, amb­dues de Santa Coloma.

El vere­dicte, que es va publi­car com un curt en la majo­ria dels mit­jans de comu­ni­cació locals, era l’inici d’una gran aven­tura que en el segon con­curs va donar el tri­omf a Joa­quim Fulla i Maria Sala­ve­dra, de Salitja que havien que­dat ter­cers l’any ante­rior. La gran sen­sació, però, va ser el Front d’Alli­be­ra­ment de la Rata­fia Caso­lana de Tàrrega, que va pre­sen­tar tres licors al con­curs. El 1984, es va fer la pri­mera expo­sició d’her­bes reme­ie­res, el con­curs va esde­ve­nir festa i, alhora, Gas­par Espu­nya va escriure una carta a El Punt avançant que la pro­posta por­ta­ria molt de turisme a la capi­tal de la Selva i seria una data asse­nya­lada del calen­dari.

Quan es van com­plir els cinc anys, es va asso­lir una pri­mera fita: inten­tant poten­ciar la rata­fia com una beguda típica­ment cata­lana, la Gene­ra­li­tat va crear la deno­mi­nació de qua­li­tat del pro­ducte. Allò va ser l’ori­gen de la gran explosió que va trans­for­mar la tra­di­ci­o­nal mis­tela en un espi­rituós que va aga­far fama arreu del Prin­ci­pat. I així, men­tre Fran­cesc Fer­rer orde­nava cava­llers de l’Orde dels Rata­fi­a­ries a casa seva a Romanyà de la Selva, a Santa Coloma la bola de neu no parava de créixer i, tal com havia vati­ci­nat Espu­nya, l’entre­ma­li­a­dura es va trans­for­mar en un potent motiu d’atracció comu­ni­ca­ci­o­nal i turística.

En la festa del desè ani­ver­sari, va sal­tar a la fama Maria Cor­nellà, gua­nya­dora de les tres dar­re­res edi­ci­ons del cer­ta­men. Quan van arri­bar els quinze anys, alhora que la hila­ri­enca Pepeta Estragués es va mos­trar com una cam­pi­ona imba­ti­ble, es van fer públi­ques dues recep­tes, una del 1842 i l’altra del 1844. Quan va com­plir vint anys, la fira es va inter­na­ci­o­na­lit­zar i hi van arri­bar licors d’her­bes d’Amèrica i del Pie­mont i es va pre­sen­tar el tre­ball de Jaume Fàbrega El lli­bre de la rata­fia. Rata­fies i licors d’her­bes a tot el món. La fira de la rata­fia va omplir de pres­tigi i pedigrí la ciu­tat i així, a par­tir de la 23a edició, els gua­nya­dors van rebre una gar­rafa d’or, plata o bronze,

Amb el quart de segle, va néixer la Con­fra­ria de la Rata­fia, un orde lla­mi­ner que, entre d’altres, va adme­tre el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat que va impul­sar l’1-O, Car­les Puig­de­mont.

Quan va com­plir els trenta anys, la Festa de la Rata­fia s’havia con­so­li­dat i era valo­rada com una festa de referència arreu de Cata­lu­nya. Avui, és una gran cele­bració que con­voca a un espai lúdic de des­co­berta i d’apre­nen­tatge.

Les herbes i les fórmules

La monografia Quaranta dies en alcohol a sol i serena... y el sabor embotellado: La ratafia, licor catalán de plantas aromáticas, de Joan Vallès, M. Àngels Bonet, Antoni Agelet i Anna Selga, recull 26 receptes de ratafia, 13 del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà, 7 de les Guilleries i 6 del Montseny. Les plantes aromàtiques emprades en les ratafies estudiades són 126, cosa que explica la seva gran diversitat. Les més emprades són la camamilla, la melissa, la farigola, la canyella, la nou moscada, el cafè, la marialluïsa, la llimona i l’anís

Licor de pactes i valors

El licor va agafar ressò estatal el 17 de juliol del 2018, quan el president de la Generalitat Quim Torra va regalar al president de l’Estat, Pedro Sánchez, una ampolla de Corriols, ratafia elaborada a partir d’una recepta de la farmacèutica i ratafiaire Anna Selga, confeccionada amb herbes recollides a Sant Pere Cercada i altres racons de les Guilleries preservats de la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT). El 2016, després de ser nomenat confrare d’honor, el president Carles Puigdemont va destacar que la Festa de la Ratafia era una de les celebracions “amb més prestigi i projecció de la comarca i de Catalunya”, arrelada a la capital de la Selva perquè “s’havien cuidat la tradició i la cultura”. Segons ell, el licor representa “els valors que ens han sostingut com a nació i ens sostindran en el futur, la pacient recollida, la diversitat, la pacient degustació quan arriba el moment i la sàvia i profitosa combinació d’entorn, gastronomia, família i amics”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.