a quatre mans
Incivisme popular
Les campanyes xenòfobes de Garcia Albiol només serveixen per enrarir la convivència ciutadana
Durant la darrera setmana, Badalona ha estat notícia a tots els mitjans de comunicació. Malauradament, no ho ha estat per una bona causa; la ciutat ha presentat la candidatura a capital de la xenofòbia, gràcies al plantejament racista del president local dels populars, que aspira a ser políticament alguna cosa a còpia d'anar enrarint l'ambient, tot trencant la convivència ciutadana. El fi justifica els mitjans, pensa Garcia Albiol, mentre la crisi econòmica i social ajuda al desconcert generalitzat. I el Partit Popular, que tan bé es mou en territoris de milionàries corrupteles, intenta buscar culpables en el món de la immigració, en una inversió de la qual pensa obtenir bons avantatges.
El tema ve de lluny i és veritat que l'augment desproporcionat dels regidors populars a Badalona el congrià Garcia Albiol en les clavegueres del racisme excloent, quan en les passades eleccions municipals alimentà les campanyes contra els oratoris musulmans i sobredimensionà el problema dels pisos sobreocupats, campanyes a les quals, tot sigui dit, no sabé respondre amb contundència el govern municipal. El discurs populista, a la contra i sense propostes concretes, caigué en terreny abonat, i el Partit Popular de Badalona aconseguí el millor dels resultats que aquesta organització espanyolista podia assolir en territori català. El preu, capitanejar la desvertebració social i dificultar el diàleg cívic.
D'aquell èxit electoral –més per la desmobilització de l'adversari que no pas per la suma en el marcador propi– vingué tota l'aposta de futur, en què els regidors populars, encapçalats pel seu president, han anat reforçant el discurs de ciutat insegura, bruta i incívica, tot culpant als governants socialistes d'ineficàcia i gestió partidista. Tot això ben vist per la direcció, tant catalana com estatal, que considerava Badalona la punta de llança de la seva implantació en una autonomia hostil. Garcia Albiol era el nen consentit, al qual calia ajudar en l'assalt a una alcaldia que, fluixos en matemàtiques, consideraven propera. I, creant la malaltia, el mateix Albiol predicava l'antídot: «Si jo sóc alcalde, s'acabaran tots els despropòsits.»
Talment, Badalona no és una ciutat fàcil, en un conjunt on hi ha un fort component d'immigració nòmada i una baixa oferta de treball. Però, d'altra banda, s'ha de reconèixer que des de l'administració es treballa amb ganes per suavitzar situacions de risc i ajudar a la convivència. Hi ha molta feina a fer i és primordial trencar algunes bosses marginals, segur, però, que cal fer-ho des de processos d'integració i de pacificació social. Avui, la Plataforma Badalona Som Tots, amb més d'un centenar d'entitats adherides, està fent un excel·lent treball en aquest camp de consolidació ciutadana. I un bon grapat de gent i associacions es mouen en la franja de la bona entesa entre residents i nouvinguts, amb l'absoluta convicció que uns i altres tenen el repte d'aprofundir en les bones formes de convivència.
El PP ha apostat massa fort en la seva col·lecció de despropòsit. Ha travessat la frontera del comportament democràtic i, en la desafortunada operació, fins ha compromès la seva direcció catalana, quan la presidenta Sánchez-Camacho repartia personalment per Badalona el famós fullet on es criminalitzava la comunitat romanesa. A més, ha propiciat l'efecte crida, que pot portar partits d'extremisme radical a moure la cua per la ciutat, fins al punt que no seria gens estrany veure la plataforma xenòfoba d'Anglada concórrer en les properes eleccions municipals, precisament disputant el vot als mateixos populars. És evident, amb mínims coneixements de matemàtiques, que Garcia Albiol no pot ser alcalde de Badalona, però també comença a ser evident que és un mal candidat per a una ciutat que aspiri a eradicar l'incivisme i la xenofòbia. Albiol ha trencat la guardiola del seu futur polític badaloní i, per la bona salut democràtica d'aquesta ciutat, seria una bona cosa que algú li aconsellés la retirada. Badalona, fins i tot en les posicions conservadores i immobilistes, es mereix una altra cosa.
