Societat

JORDI PUJADAS

COORDINADOR A CATALUNYA DE L’EDICIÓ DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL

“ L’agenda és una bona eina contra el pensament únic neoliberal”

En el moment que els dos fundadors, Pere Casaldàliga i José María Vigil, han fet un pas al costat, la publicació solidària ha obert propostes i adoptat una concepció més horitzontal

L’agenda la van impulsar Pere Casaldàliga i José M. Vigil. Ara que fan un pas al costat, com queda la situació?
Ells van impulsar el projecte l’any 1992. Any darrere any l’agenda ha desenvolupat una sèrie de temes que en van dir les Grans Causes, però la malaltia de Casaldàliga ha fet que el pes fort de l’agenda recaigués en Vigil, que en els darrers anys ha buscat una alternativa. Si fem un repàs de les edicions veurem que la Introducció Fraterna fins fa pocs anys la signava en Pere Casaldàliga en solitari, després ho va fer amb en Vigil i a l’edició d’aquest any dedicada a la “Revolució digital que ve”, en una nota al marge es pot llegir: “Un bon moment aquest de la revolució tecnològica per canviar de mans el timó. En Pere Casaldàliga i en José María Vigil aprofitem per acomiadar-nos sense soroll ni distraccions. Han estat 29 anys (1992-2020) de cabotatge pels oceans de la Pàtria Gran, un privilegi l’haver pogut prestar aquest humil servei pedagògic.”
I això es tradueix en...?
En els darrers anys en Vigil ha buscat una alternativa de continuïtat i, en la seva condició de fundador i assessor, ens continua ajudant. Ell mateix ha dit que es passarà d’una agenda amb una concepció més vertical a una més horitzontal, i això vol dir que es farà d’una manera més descentralitzada. Es mantindran els continguts comuns però alhora hi haurà més articles fets des d’edicions locals.
L’agenda mantindrà l’adjectiu mundial o només quedarà circumscrita a Catalunya?
Manté la categoria de mundial però en l’edició catalana substituïm articles que arribaven de Llatinoamèrica per catalans, i, en sentit contrari, hi ha articles escrits a Catalunya que es publiquen a àmbit mundial.
L’agenda ha complert vint-i-nou anys. Potser el model ha quedat desfasat?
S’ha arribat a la conclusió que calia continuar fent l’edició en paper, primer perquè hi ha gent que la continua trobant útil; segon, perquè els escrits són el missatge que convé difondre, i volem que arribin al màxim de gent.
És complicat enganxar els joves?
Com que l’agenda no està pensada per a gent jove fa anys que, paral·lelament, editem materials alternatius que sí que hi arriben, a les presentacions se n’hi acosten molts. Per exemple, ens anima que en una sèrie com Merlí, al despatx del psicopedagog hi surti el calendari solidari; després hi ha les planes web, que arriben a molta gent, enviem molt material als centres educatius i socials, en tots l’agenda hi continua estant present, és l’excusa que marca el camí i ens diu què hem de fer.
Vostè n’és el coordinador a Catalunya?
De l’edició catalana, sí. En Jordi Planas fa tres anys em va demanar si podia encarregar-me’n. Jo ja havia fet traduccions del castellà al català, havia fet articles i vaig dir que sí, però amb una condició, com en Guardiola, renovo any a any.
La del 2020 serà l’agenda del tsunami?
I tant, del tsunami provocat per la digitalització en la nostra societat. Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.