Decidir activament

“La veritat és que poder donar la paraula al poble és molt satisfactori.” Així ho sent la Pilar, una de les voluntàries que es mostrava orgullosa d’estar ahir a la mesa que es va instal·lar dins del pavelló esportiu de Sant Julià de Ramis, on a les deu del matí comentava que ja havien passat 23 persones per la urna. La iniciativa ha estat impulsada per l’Ajuntament, que ha instaurat que cada 1-O tots els veïns i veïnes estaran citats a votar per decidir alguna qüestió important del poble. En la consulta d’aquest any se’ls ha preguntat si volien variar la data d’un dels dos festius locals: és a dir, canviar el 25 de juliol per l’1 d’octubre, un dia carregat de simbolisme. I és que, just al mateix recinte municipal on ahir la jornada es va viure amb absoluta tranquil·litat, la Guàrdia Civil hi va protagonitzar fa dos anys enrere una desproporcionada càrrega policial que va impedir votar els veïns, entre els quals el president Carles Puigdemont.

La Pilar, juntament amb una companya i un company més, s’havien apuntat al primer torn per estar a la mesa, que era de les nou del matí a la una del migdia. Tots tres rememoraven aquell històric 1 d’octubre del 2017 i posaven en relleu que estan plenament a favor del dret a decidir: “Hi vam ser, hi som avui, hi serem sempre i quan calgui! Som-hi!”, coincidien. “El poble ha de tenir la paraula. Hem de continuar i persistir fins que aconseguim votar lliurement”, hi afegia la Lourdes Sánchez. Ella també reconeixia que el record de la lamentable intervenció policial a Sant Julià li va “costar molt d’esborrar”: “Em van agafar fort i em van quedar marques als braços. I arran de l’estrebada em van fer un esquinç pectoral, que va tardar un mes a curar-se”.

A prop de la mesa on estaven es va escoltar: “Aquí seguim!”. Eren paraules de la Laia Oliveras i Garriga, que va dipositar ahir la papereta sobretot per dos motius: reivindicar el dret a vot i donar suport a la proposta del consistori. “Ara fa dos anys jo també hi era. Els veïns ens vam emportar una bona pallissa. Vaig venir a les nou del matí amb la intenció de votar i tornar a casa amb el meu fill, però a causa de l’actuació policial es va viure una situació bastant conflictiva. En el meu cas, vaig rebre i força”, explicava, revelant tot seguit que li semblava bé que un dels festius locals sigui l’1 d’octubre. També prefereix aquesta opció la Balbina Carbó i Bosch. Amb 85 anys d’edat, ahir va votar i també el 2017, en el referèndum sobre la independència de Catalunya. “Aquell dia, estava arreglada de bon matí i a punt de sortir de casa per anar al pavelló. La meva filla em va trucar i em va dir que no vingués a causa de les càrregues policials. Sort que no hi vaig anar! I, ja més tard, ens vam adreçar a votar a Palol de Revardit”, relatava.

Una altra veïna, la Montserrat, va ser ahir la primera a votar. “Sempre m’he implicat al poble. L’1-O del 2017 ens vam aixecar molt aviat i vaig ajudar a preparar la xocolatada. I aquesta vegada em feia il·lusió ser la primera. És una jornada d’emocions i una mica de tristesa per tot plegat”. Per la seva banda, l’alcalde, Marc Puigtió, destacava que se sent molt orgullós del referèndum del 2017, en què es va viure “l’apoderament de la gent”: “Des d’aleshores, teníem molt clar que els veïns havien de tornar a trepitjar el pavelló per fer-hi un gest tan senzill com votar. Estan cridats a participar-hi ciutadans de totes les sensibilitats. Dos anys després de l’1-O, a Sant Julià i a Medinyà hem tornat a posar les urnes. Hem de reprendre el camí, sense por, ferms amb les nostres conviccions democràtiques, cíviques i pacífiques.”

Enmig d’aplaudiments, un dels moments emotius va ser quan van entrar al pavelló veïns i veïnes de Sarrià de Ter, que van arribar caminant des del seu poble i amb una pancarta on es llegia: “1-O, ni oblit ni perdó.” Puigtió els va agrair que sempre estiguin al costat de Sant Julià: “El 2017 vau venir corrents a ajudar-nos quan vau veure que l’helicòpter ens estava sobrevolant i ens estaven atacant.” Així mateix, les diputades d’ERC Montse Bassa i Laia Cañigueral eren ahir a Sant Julià, ja que consideren que la iniciativa de la consulta popular està molt ben pensada. La germana de Dolors Bassa va afirmar que es tracta d’una “resposta activa” i que “és bo que l’1-O no sigui només un record”: “És positiu que hi hagi un canvi de to. En el primer aniversari de l’1 d’octubre hi havia un sentiment de dol. En canvi, ara es nota un altre cop una part més activa, d’intentar lluitar per trobar una sortida.”

Ahir també es va poder votar al local social de Medinyà, on es responia a dues qüestions. Una de les preguntes era la mateixa que a Sant Julià, mentre que l’altra era formulada per la parròquia. Es va requerir l’opinió als veïns per saber si eren partidaris que el campanar de Medinyà continuï tocant com sempre les 24 hores o bé si preferien que se silenciés entre les dotze de la nit i les vuit del matí. Els resultats es van conèixer al vespre. A la votació sobre la data del festiu local hi van participar 462 persones. Entre el conjunt d’aquests vots n’hi va haver 4 de nuls (0,86%) i 5 en blanc (1,08%); mentre que va ser majoritària l’opció que l’1-O passi a ser festiu local, en comptes del 25 de juliol. Un total de 354 participants en la consulta van votar favorablement aquesta proposta (76,62%) i 99 vots (21,42%) eren partidaris de no canviar el festiu. A banda, hi va haver 166 vots en la consulta del campanar: 1 en blanc, 2 de nuls, 11 demanant que la campana no toqui de nit i 152 a favor que el campanar funcioni com fins ara.