la contra

Identitats

Una reivindicació de les iniciatives de la societat civil que es converteixen en signes d'identitat de ciutats o de municipis petits

Potser és la força que té l'orgull de pertinença a una comunitat, una ciutat, un poble. Potser pel que implica de rendibilitat econòmica... No ho sé. Però resulta interessant observar com a mesura que van passant els anys algunes iniciatives han anat creixent d'una manera exponencial, de tal manera que sembla que això de la crisi existeix, sí, però que enmig del desastre general queden illes de calma que permeten anar vivint com si res no passés.

Aquest cap de setmana se celebra la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, una bona idea, encara jove, però que va consolidant-se justament per això, perquè és una bona idea. Tot Montblanc s'implicava dies enrere en la Setmana Medieval, que es presentava amb novetats que demostren que la festa és viva i que allà on hi hagi idees i ganes no calen gaires calés. Falset vivia el cap de setmana passat la Fira del Vi, que cada cop atreu més gent... Són exemples només d'aquests dies, de pobles que busquen la seva singularitat per atreure visitants i sortir a la tele. És a dir, per fer-se visibles en un mapa en què el puntet que indica les ciutats grans cada cop ocupa més espai i tapa els noms dels municipis petits. Es busca un element d'identitat, se li dóna forma i se l'intenta convertir en negoci, en el bon sentit de la paraula. Sovint es tracta d'iniciatives sorgides de la societat civil, que més o menys aviat acaben rebent suport institucional. Tortosa i el Renaixement, Alcover i els bandolers, Cambrils i la galera, Valls i els calçots, Tarragona i els romans, Reus i el modernisme, Riudoms i l'avellana... Tot són marques de ciutat que afermen identitats i que serveixen per cridar l'atenció, perquè sentir-se el centre del món un cop a l'any no fa mal a ningú, ans al contrari. Algunes d'aquestes marques tenen encara un potencial d'explotació més que notable. Ja s'hi arribarà...

És evident que alguns han encertat millor la idea que d'altres, i que uns municipis han treballat amb millor criteri que d'altres, però en la majoria de casos cal destacar el que citava abans, el paper dels ciutadans que, individualment o associats, participen en els actes com a actors, com a agents actius de la festa. I això, en la societat del campi qui pugui actual mereix ser valorat en la seva justa mesura, en el sentit que permet pensar que no tot està perdut i que encara es poden aconseguir objectius col·lectius. La identitat, en definitiva, es manté com una de les grans forces de transformació.

Si a tot això s'hi sumen altres iniciatives institucionals, com el Trapezi, la fira del circ, que aquesta setmana que ve tornarà a impregnar els carrers de Reus, resulta que entre tot plegat tenim una primavera tan intensa en activitat que es fa difícil quedar-se a casa. Tot plegat, si la pluja no ho espatlla, és clar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.