Societat

Societat

Contradiccions de caire tecnològic

L’allau d’objectes connectats que es pot veure al congrés de l’internet de les coses no es transfereix encara en ciutats més intel·ligents

S’hi promou el reconeixement facial i també com evitar-lo

El grafè, material de moda, s’aplica per crear neoprens que resisteixen els atacs dels taurons

Equips intel·ligents i autònoms d’extinció d’incendis, contenidors i places d’aparcament que informen en temps real del seu estat, màscares antipol·lució que s’activen amb la veu, drons que revisen la xarxa de clavegueram, neoprens a prova de mossegades de tauró gràcies a la incorporació de grafè... Aquestes són només algunes de les moltes solucions que s’exhibeixen a la Fira de Barcelona en el marc de set fòrums i congressos tecnològics que hi conflueixen aquesta setmana. L’internet de les coses, la intel·ligència artificial, el puixant blockchain, la impressió en 3D i la ciberseguretat són alguns dels eixos centrals d’aquests esdeveniments, que avancen solucions innovadores basades en la connectivitat constant i que ens haurien de dur cap a un escenari amb indústries, ciutats i serveis més intel·ligents.

Però el camí pot ser que sigui més lent del previst. Malgrat que la sensació és que Barcelona està fent els deures creant un ecosistema tecnològic –és banc de proves de 5G, per exemple, i també seu d’un congrés sobre ciutats intel·ligents, a banda del MWC–, la realitat és que encara és lluny de convertir-se en una ciutat intel·ligent. De fet, amb prou feines podria ser a meitat del recorregut, segons es desprèn dels principals indicadors que mesuren aquest paràmetre i que han estat analitzats en un nou informe. L’ha elaborat la consultora IdenCity –una empresa especialitzada en l’assessorament de ciutats que presideix l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu– en col·laboració amb l’Smart City Expo World Congress i altres empreses.

L’estudi, que es va presentar ahir, ha analitzat les 52 capitals de província de l’Estat i, tot i que constata que un 80% estan en fase d’implicació i desenvolupament, l’index Smart que mostra el nivell de desenvolupament intel·ligent de les ciutats té una mitjana global del 45,6%. Els autors del treball, que no han volgut oferir les dades detallades per a cada ciutat, constaten, però, que la gran majoria disposa de capacitat per aconseguir doblar aquest resultat.

Un altre dels projectes sorprenents i innovadors que van ser presents a la fira va ser el d’una màscara que té com a funció principal que qui la porti no pugui ser reconegut pels sistemes automàtics de reconeixement facial, però que, en canvi, sí que pugui ser identificat pels humans. La mascareta està impresa en 3D, tapa mitja cara i es connecta a una aplicació mòbil. Quan l’usuari vol passar inadvertit, activa una opció que altera uns components mòbils de la màscara en punts clau per al reconeixement facial i evita la identificació. Tenint en compte que el reconeixement facial és una de les tecnologies que més s’impulsa en fires com ara l’Internet of Things Solutions World Congress (és el sistema per accedir a la sala VIP, per exemple) està clar que la proposta neda a contracorrent.

La internet de les coses (IoT) fa referència a la interconnexió digital d’objectes en diferents àmbits (ja siguin domèstics, industrials, urbans, etc.), que recullen informació per després analitzar-la de manera centralitzada i facilitar la presa de decisions intel·ligents. A Catalunya hi ha 251 empreses que es dediquen al sector, amb 3.200 treballadors i gairebé 520 milions d’euros de facturació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.