Cunit té l'aigua més cara i Ascó, la més barata del Camp de Tarragona i l'Ebre

L'Observatori del Preu de l'Aigua a Catalunya revela que el rebut a la demarcació volta els 15 euros per cada 12 m³

Els veïns d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, són els ciutadans del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que més barata paguen l'aigua que raja de l'aixeta. En concret, a uns 5,49 euros mensuals per cada 12 metres cúbics d'aigua. Així es desprèn de l'últim informe de l'Observatori del Preu de l'Aigua a Catalunya, que recull les dades del 2009. De fet, segons les dades de l'ACA, només hi ha un municipi en tot el país, Menàrguens (Noguera), que té l'aigua més barata que Ascó, amb un preu de 5,48 euros. El fet que una part del pressupost d'Ascó provingui dels ingressos per tenir la central nuclear podria explicar que l'aigua siga tan barata en aquesta població. Però també Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant té una central nuclear, i el preu de l'aigua és d'uns 11,73 euros per un consum mensual de 12.000 litres. Els veïns de Vandellòs i l'Hospitalet paguen més del doble que els d'Ascó, per la mateixa aigua. A banda, cal tenir en compte que, segons l'Agenda 21 d'Ascó, el sistema d'abastament d'aigua potable del municipi, construït a partir del 1962, no permet conèixer els consums ni l'eficiència del sistema. De fet, el mateix document proposa la implantació d'un sistema de lectura i controls dels consums dels comptadors d'aigua dels habitatges i els edificis, equipaments i infraestructures municipals, així com l'elaboració d'un pla d'optimització del consum d'aigua amb una campanya de sensibilització.

L'Observatori del Preu de l'Aigua a Catalunya pretén ser una eina per donar a conèixer als ciutadans els elements que configuren els preus de l'aigua en els diferents territoris i per als usos domèstics, industrials i comercials. L'ACA extrau la informació a partir de les tarifes detallades en els edictes de la Comissió de Preus de Catalunya; de les ordenances fiscals dels municipis sobre tarifes de subministrament d'aigua; de la informació proporcionada pels ajuntaments i per les companyies que han atès la sol·licitud de l'ACA, i de les tarifes vigents del cànon de l'aigua. A banda, també han inclòs les dades dels municipis que són capitals de comarca, així com les d'aquelles poblacions que tenen més de 5.000 habitants.

«L'informe és útil perquè estableix un estàndard per mesurar el preu de l'aigua i perquè dóna una visió del que es paga en cada territori», va remarcar ahir el responsable de la Casa de l'Aigua de Tortosa, Guillem Argelich. «Un dels mites que trenca l'estudi és la llegenda urbana que a les Terres de l'Ebre paguem l'aigua igual o més cara que a la ciutat de Barcelona», va explicar. «Tot i que aquest fos el cas, el que més ens hauria de preocupar és si a les Terres de l'Ebre consumim molta o poca aigua per persona i dia», va aclarir. Així, si a Barcelona van pagar uns 18,53 euros per un consum mensual de 12 metres cúbics, Gandesa, amb un rebut mitjà de 16 euros, és l' única capital de comarca a les Terres de l'Ebre que s'acosta a les xifres de la capital catalana. En el cas de Tortosa, el preu és de 13,84 euros per un consum mensual de 12.000 litres, mentre que a Amposta és de 9,53 euros. Móra d'Ebre registra un preu mitjà de 9,54 euros. «Per tant, a les capitals de comarca de les Terres de l'Ebre estem pagant entre un 16% i un 98% menys que a la ciutat de Barcelona, per la mateixa aigua», va assenyalar Argelich.Batea i Gandesa són les dues poblacions ebrenques on l'aigua de l'aixeta és més cara. De fet, Batea supera per 38 cèntims els 16 euros de la capital de la Terra Alta. Però per damunt de Batea hi ha altres poblacions de la demarcació com ara Montblanc (16,51 euros), Reus (17,04 euros), Altafulla (17,41 euros) i, sobretot, Cunit, amb un preu de 21,68 euros. Una altra dada curiosa surt del fet de comparar ciutats veïnes. Així, els 13,84 euros de Tortosa s'assemblen força als 12,25 euros de Roquetes i als 13,10 euros de l'Aldea. Però s'allunyen dels 7,27 euros de Xerta, també al Baix Ebre. D'altra banda, els 9,54 euros de Móra d'Ebre resulten un xic més econòmics que els 10,06 euros de Móra la Nova o que els 13,18 euros de Falset, la capital de la comarca veïna del Priorat. A banda, també supera els 10 euros Sant Carles de la Ràpita (10,96) i la veïna població d'Alcanar (10,57 euros). Al litoral de l'Ebre també hi ha una altra població on el rebut de l'aigua surt més car: l'Ampolla (15,82 euros). Un preu que supera capitals de comarca com ara Tarragona (14,84 euros), Valls (13,60 euros) o el Vendrell (13,64 euros), i que s'allunya dels 12,21 euros de la veïna Deltebre.

Cas per cas
Però, segons Argelich, per saber si una població paga massa cara o excessivament barata l'aigua domèstica caldria fer un estudi detallat, cas per cas. «Podria ser, com en el cas de Tortosa, que el preu mínim siga massa alt, cosa que no fomenta l'estalvi», va assenyalar. Altres factors a tenir en compte són els contractes que tinguen establerts els diversos ajuntaments amb les companyies de gestió i subministrament, en cas de tenir privatitzat el seu servei d'aigües. Però al marge d'això, si hi ha una dada que Argelich també va voler destacar, és la relació entre la renda disponible de la població i la part dels diners de les famílies que es dediquen a pagar el rebut de l'aigua. Així, mentre que a les Terres de l'Ebre s'utilitza un 0,25% de la renda disponible per costejar el rebut de l'aigua, les famílies de l'àrea metropolitana necessiten el 0,50% dels seus diners. «Per tant, l'esforç que han de fer les famílies a Barcelona, en funció de la seua renda, és el doble que a les Terres de l'Ebre», va concloure el responsable de la Casa de l'Aigua.

L'ACA tancarà l'any amb un deute de 2.224 milions d'euros

G.M.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té un deute d'uns 1.944 milions d'euros. Però, lluny d'eixugar-los, la previsió és que tancarà l'any amb un endeutament de 2.224 milions. Tot i així, el rebut de l'aigua no pujarà enguany, per la crisi econòmica però també perquè a la tardor hi ha eleccions. Segons va dir la setmana passada el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, el rebut podria anar adaptant-se al cost real del cicle de l'aigua d'aquí fins al 2015, tal com estableix la directiva marc de l'aigua. De fet, cal tenir en compte que els costos que genera l'explotació del cicle de l'aigua a Catalunya pugen uns 1.684 milions anuals, alhora que els ingressos que aporten les tarifes dels usuaris només cobreixen uns 1.145 milions. Per tant, la desitjable recuperació de costos només es limita al 68%. A finals d'abril, el Parlament va aprovar un acord de tots els grups excepte del PP per intentar redreçar la situació. En aquest sentit, una de les solucions és apujar el cànon de l'aigua, perquè el preu final que paguen els usuaris reflecteixi els costos reals de tot el servei. Actualment, sense tenir en compte les taxes municipals, el cànon de l'aigua representa el 32% del total del rebut de l'aigua a Catalunya, mentre que els costos del subministrament suposen el 61%, i l'IVA, el 7% restant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rehabilitaran l’edifici Rhodes per fer-hi pisos de lloguer assequible

FIGUERES
MOBILITAT

Trànsit reposarà radars vandalitzats, entre altres un que no vol Santa Cristina

SANTA CRISTINA D’ARO
Europa

El linx ibèric ja no és una espècie en perill d’extinció, però continua “amenaçada”

Medi ambient

La platja contaminada de Sant Adrià de Besòs seguirà tancada

Sant Adrià de Besòs
Educació

Concentració de docents al Consorci d’Educació a Barcelona: “Volem continuïtat”

Barcelona
SALUT

Concentració a Mataró per exigir la continuïtat del servei de pediatria a l’Hospital

Mataró
Educació

Barcelona enllestirà la reordenació de l’FP el 2030

Barcelona
OLOT

Els veïns del barri del Morrot demanen els expedients del Pla Parcial

OLOT
Societat

Mor Francesc Bosch, el premianenc amant dels pessebres