Societat

MONTSE REYES

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ SOS DONNA CATALUNYA, FISIOTERAPEUTA I CANTANT

“Acompanyem persones en estat de vulnerabilitat emocional”

Violència masclista, conflictes familiars, assetjament. Les persones que formen SOS Donna Catalunya ajuden a superar aquestes situacions a partir de les pròpies vivències

Com va néixer SOS Donna?
Va ser el 2015 després de viure diver­ses situ­a­ci­ons difícils que em van fer ado­nar, amb el pas del temps, de la savi­esa i la intel·ligència que hi havia dar­rere d’aquests pro­ces­sos que ens poden afec­tar en algun moment de la vida. Vaig enten­dre que havia d’impul­sar la cre­ació d’un punt de tro­bada on tot­hom pogués com­par­tir la seva experiència i apre­nen­tatge i així poder fer l’acom­pa­nya­ment d’algú que estigués vivint experiències sem­blants. Vaig tenir el regal de conèixer la Maria Viure, una gran refe­rent per a totes les dones. La Maria és una dona llui­ta­dora, plena d’humi­li­tat, amor, savi­esa, empa­tia i amb un saber com­par­tir des del cor impres­si­o­nant. Gràcies a ella l’asso­ci­ació SOS Donna Cata­lu­nya té una llar de tro­bada, la masia de Can Cabessa a Corró d’Amunt, al peu del Mont­seny. També haig d’agrair l’impor­tant suport d’altres com­pa­nyes, com la Chelo Her­rera, un altre pilar que ha donat molta empenta al grup de tro­bada. I natu­ral­ment, a totes aque­lles per­so­nes que apor­ten el seu gra­net de sorra. Sense elles i ells no hauríem pogut posar en marxa aquesta ini­ci­a­tiva. Hem estat per­so­nes que hem patit moments de baixa auto­es­tima a causa d’estats de dependència i repressió, dels quals, mol­tes vega­des, no érem cons­ci­ents. Hem après que per poder aju­dar altres hem hagut de fer un tre­ball intern previ de retro­ba­ment.
Quins són els objec­tius de l’asso­ci­ació?
El pri­mer ha estat donar suport a la dona, però tenint sem­pre en compte que dar­rere hi ha una família. És per això que vam sen­tir la neces­si­tat d’obrir-nos també a tots els mem­bres del nucli fami­liar. En defi­ni­tiva, el nos­tre acom­pa­nya­ment va diri­git a tota per­sona que se senti en un estat de vul­ne­ra­bi­li­tat emo­ci­o­nal cau­sat tant per un procés de violència de gènere com per una malal­tia, per un aban­do­na­ment, etc. Els pri­mers con­tac­tes els fem diver­ses tera­peu­tes i voluntàries per acon­se­guir que aquesta per­sona pugui con­nec­tar nova­ment amb el cos, la ment i l’emoció i tro­bar una res­posta als seus pro­ble­mes.
Com es du a terme aquest procés?
Les acti­vi­tats més impor­tants són les que por­tem a terme a porta tan­cada ofe­rint un espai de caliu, inti­mi­tat i con­fi­den­ci­a­li­tat. Una vegada pas­sada aquesta fase pro­po­sem un tre­ball en grup amb eines d’auto­crei­xe­ment que ens aju­da­ran a retro­bar-nos amb nosal­tres matei­xos per arri­bar a des­co­brir la pròpia essència i les nos­tres for­ta­le­ses. També fem tallers, a porta oberta, gratuïts per als socis, sòcies i per­so­nes que estem acom­pa­nyant i a un preu simbòlic per a tot­hom que vul­gui venir. Els tallers els impar­tei­xen per­so­nes d’una manera altru­ista i la temàtica és vari­ada; els ofe­rim la pos­si­bi­li­tat de poder conèixer diver­si­tat d’eines que ens poden ser molt útils en el dia a dia: ioga, tai-txi, man­da­les, reiki, mas­satge tai­landès, medi­tació a través del cos, rela­xació i medi­tació, ho’opo­no­pono, cons­tel·laci­ons fami­li­ars, etc. També fem xer­ra­des i cami­na­des popu­lars.
Bona part de les per­so­nes a les quals donen suport són dones, però també hi ha joves i algun home. En aquests casos quin tipus de pro­ble­mes tenen?
Pel que fa als joves, un estat de baixa auto­es­tima pro­vo­cada per asset­ja­ment esco­lar, con­flic­tes fami­li­ars etc. En el cas dels homes, com les dones, són per­so­nes en un estat deli­cat de vul­ne­ra­bi­li­tat psi­co­e­mo­ci­o­nal i física amb una baixa auto­es­tima. Ja veus que la baixa auto­es­tima es repe­teix en tots el casos. Pot­ser el tre­ball social que cal fer és for­mar per­so­nes amb cre­en­ces cons­truc­ti­ves i bons valors des d’una edu­cació emo­ci­o­nal i social.
Quin tipus de suport és el més pri­o­ri­tari per a les dones que han patit violència mas­clista?
Cal ofe­rir-los un temps i un espai per poder expres­sar-se i acom­pa­nyar-les en el procés d’auto­re­tro­ba­ment. En aquest sen­tit, volem tirar enda­vant el pro­jecte Vila­Dona, amb el qual pre­te­nem ofe­rir un espai i una estada per poder fer aquest acom­pa­nya­ment cada dia durant uns mesos. És un objec­tiu a llarg ter­mini, però de moment ja estem fent peti­tes acti­vi­tats cul­tu­rals en què ofe­rim la nos­tra ves­sant artística per anar recap­tant fons. Jo soc can­tant i balla­rina, a més de fisi­o­te­ra­peuta, i gràcies al grup Poèsica puc expres­sar aquells moments durs dels quals vaig ser víctima. El 23 de novem­bre estre­nem a Samalús, al cen­tre cívic Xavier Fla­quer, el musi­cal de petit for­mat Trac­tes, una com­po­sició cre­ada per Pere Dat­zira, amb la qual volem fer arri­bar al públic un mis­satge sobre els pro­ces­sos de violència de gènere.
Com veu l’incre­ment de la violència mas­clista?
Malau­ra­da­ment no és una cosa nova. La diferència que hi ha amb els temps pas­sats és que ara la dona ho expressa més, però encara n’hi ha mol­tes que no són cons­ci­ents que estan patint aquesta situ­ació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia