«Hauríem d'aplicar-nos més en la sintaxi»

–«Crec que de petita ja tenia una certa afició a fixar-me com par­lava la gent, i, sobre­tot en els anys que vaig estu­diar a l'ins­ti­tut de Flix, sem­pre sen­tia curi­o­si­tat per les dife­rents mane­res de dir les coses dels meus com­panys, segons si eren de Bovera, de la Gra­na­de­lla, de la Palma o de Flix o Ascó...»

–«Sí; de fet, l'ori­gen d'Els par­lars de la Ribera d'Ebre es troba en El par­lar de la Palma d'Ebre, la tesi de la meva lli­cen­ci­a­tura. Després vaig ampliar aquest estudi a la resta de par­lars de la comarca. La tesi doc­to­ral va con­sis­tir en la rea­lit­zació d'un estudi geo­lingüístic dels par­lars de la Ribera d'Ebre, el qual s'acom­pa­nya d'un micro­at­les lingüístic que conté 1091 mapes amb els resul­tats.»

–«La veri­tat és que, quan una es mira des de la distància la feina feta, pensa: ‘Com vaig poder fer tot això!' Però en el moment que vaig deci­dir tirar enda­vant la tesi i rea­lit­zar-la sobre dia­lec­to­lo­gia, no m'impor­tava la inversió d'hores (i de cabòries) que hi hau­ria de dedi­car. Vaig haver de vol­tar tots els muni­ci­pis de la comarca, i també vaig deci­dir incloure-hi Faió, que admi­nis­tra­ti­va­ment per­tany a Aragó però que lingüísti­ca­ment i soci­al­ment sem­pre ha tin­gut molta vin­cu­lació amb els pobles cata­lans veïns. Això va repre­sen­tar haver de fer pre­gun­tes a 114 infor­mants i acu­mu­lar unes quinze hores d'enre­gis­tra­ment per poble. Però la recom­pensa ha estat alta­ment gra­ti­fi­cant.»

–«Sí, perquè la per­cepció que sovint tenen del seu par­lar és que no és prou bo; els cata­lans tenim molts pre­ju­di­cis lingüístics, i més encara si som par­lants de català occi­den­tal... De vega­des, quan els dema­nava si em podien aten­dre per fer una entre­vista, quan em pre­gun­ta­ven en quina llen­gua havia de ser i els res­po­nia que en català, em deien: ‘Però si jo no en sé, de català!' I això em cau­sava estu­pe­facció: com pot dir algú que habi­tu­al­ment s'expressa exclu­si­va­ment en català que no sap català! Aquesta és una mos­tra evi­dent del sen­ti­ment d'infe­ri­o­ri­tat lingüística que sen­ten molts par­lants d'aques­tes comar­ques...»

–«Pot­ser no s'ha fet del tot bé la difusió del model de llen­gua estàndard. No sóc dels que pen­sen que la nor­ma­tiva que tenim, tant per a llen­gua oral com per a llen­gua escrita, no és vàlida; al con­trari. Crec que el model de llen­gua estàndard ela­bo­rat és útil perquè per­met que tots els usu­a­ris s'hi puguin sen­tir reflec­tits, el con­si­de­rin propi i, per tant, el puguin usar; i això és impres­cin­di­ble. Ara, on pot­ser no s'ha estat prou hàbil és en el fet que els par­lants sàpiguen qui­nes for­mes de la seua vari­e­tat poden uti­lit­zar quan s'expres­sen en situ­a­ci­ons for­mals, un pro­blema que també afecta l'ense­nya­ment i els mit­jans de comu­ni­cació, que, en gene­ral, podrien ser més sen­si­bles a la vari­ació. Si el par­lant veiés que allò que parla, for­ma­lit­zat, apa­reix per tele­visió, per exem­ple, no tin­dria la sen­sació que hi ha un abisme entre la vari­e­tat que ell uti­litza i la que veu en situ­a­ci­ons for­mals).»

–«No, crec que no ens hem de plànyer de la pèrdua de vivesa de la llen­gua, perquè això va vin­cu­lat als par­lants i els par­lants no per­den mai la cre­a­ti­vi­tat; si la nos­tra llen­gua s'empo­breix, no crec que sigui en el ter­reny lèxic, del voca­bu­lari, sinó en el de la sin­taxi; aquí pot­ser sí que hauríem d'apli­car-nos més.»