L’empremta de l’1-O perviu a peu de carrer
Coincidint amb l’inici del judici pel procés, Girona va viure la manifestació amb més participació fins aleshores a la ciutat, amb 70.000 persones concentrades
Al novembre es va tallar el trànsit a la Jonquera i a Salt
Les conseqüències de l’1-O han marcat el balanç d’un 2019 en què la societat gironina ha tornat a viure jornades històriques. Tant l’inici del judici pel procés, el 12 de febrer, com la sentència, que es va conèixer el 14 d’octubre, han provocat reaccions multitudinàries. La mobilització ciutadana festiva i reivindicativa, continuada al llarg dels últims dos anys, ha desembocat els darrers mesos en una protesta més contundent un cop es van fer públiques les condemnes als presos. S’ha sortit al carrer i també s’ha ocupat: hi ha hagut barricades a l’asfalt, corredisses i detencions; col·lapse circulatori a la Jonquera i a l’AP-7 a Salt; un gran desplegament policial, i càrregues amb l’ús de projectils de foam.
Una setmana després que arrenquessin les sessions al Tribunal Suprem de Madrid, Girona es va convertir, un cop més, en la capital de l’independentisme amb la manifestació amb més participació feta fins aleshores a la ciutat. Un total de 70.000 persones, 10.000 més que la xifra oficial de la marxa del 3-O, es van concentrar el dijous 21 de febrer en l’acte principal de l’aturada de país del 21-F, en què es denunciava la “farsa” que suposava el judici a l’1-O. Va ser l’últim gran acte de masses, ja que, malgrat que cada dilluns la plaça del Vi continua sent un far groc, la protesta s’ha tsunamitzat. L’aparició de l’organització Tsunami Democràtic ha dotat certes accions de més contundència i algunes han obtingut una repercussió important. A mitjan novembre, la Jonquera en va ser un exemple: el principal pas fronterer del país va quedar aturat durant 31 hores, un tall que es va prolongar després amb el bloqueig a l’AP-7 a Salt.
La reacció a la sentència de l’1-O, dictada vuit mesos després que el jutge Marchena comencés al Suprem la primera d’una sèrie de sessions maratonianes retransmeses per televisió, també ha tingut episodis punyents a Girona. El vespre del 14 d’octubre, de manera espontània, unes 25.000 persones es van alçar en una concentració a la plaça de l’U d’Octubre. Del 14 al 18 d’aquell mes, les càrregues policials van apagar les espelmes, símbol de les manifestacions convocades per Òmnium i l’ANC en resposta a la sentència. Els disturbis van anar a més i la Policía Nacional i els Mossos van carregar (entre d’altres, contra ciutadans que estaven concentrats davant dels jutjats el 18-O, data d’una nova aturada de país). La forta presència policial que hi havia llavors va fer que l’Ajuntament decidís suspendre els concerts programats per les Fires de Sant Narcís a la Copa. Pels aldarulls d’aquells dies d’octubre, continuen a la presó dos detinguts: Ibrahim Afkir i Charaf Fadlaoui.
Solidaritat amb Dolors Bassa
g.p
Dotze anys de presó i dotze d’inhabilitació. És la condemna a l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Dolors Bassa, pels delictes de sedició i malversació de fons públics que li va imposar el Tribunal Suprem pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Segons es recull en la resolució judicial, va tenir “una intervenció decisiva” en la consulta sobre la independència de Catalunya per garantir que els centres de votació estiguessin oberts l’1-O, “blindant-los davant una eventual negativa dels seus directors”.
El 14 d’octubre, Torroella de Montgrí, el municipi natal de Bassa, s’hi va bolcar en un acte per expressar el rebuig a la sentència. Més d’un miler de persones es van concentrar a les 20 h a la plaça de la Vila. I, mitja hora abans, es va celebrar un ple extraordinari. S’hi va aprovar una moció proposada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) en contra de la condemna.
Bassa compleix la injusta pena al centre penitenciari del Puig de les Basses. En una entrevista feta per aquest diari i publicada el 5 de novembre, l’exconsellera lamentava que el judici no hagués servit per a res, ja que els testimonis i les proves aportades per la defensa no havien estat tinguts en compte. Evidenciava, de fet, que els presos polítics havien estat testimonis i protagonistes d’una farsa. Considerava que qualsevol sentència que no fos l’absolució era una injustícia immensa i qualificava els dotze anys com “un intent de venjança miserable”. “Mai vaig pensar en una condemna de dos dígits. Tinc la sensació de ser un dels caps de turc d’un escarment col·lectiu”, hi afegia. Un cop dictada la sentència, entre les accions multitudinàries hi va haver les Marxes per la Llibertat que van sortir de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona. Després de tres dies de recorregut a peu, els participants van confluir en una manifestació a Barcelona.
Degoteig de detencions
La Policía Nacional va arrestar al gener 16 persones a les comarques gironines, entre altres els alcaldes de Verges i Celrà, de la CUP
Tots els afectats van quedar en llibertat
Gisela Pladeveya
Quan només feia setze dies que s’havia encetat el 2019 es va viure una nova intervenció de les forces de seguretat de l’Estat contra l’independentisme. Durant aquell tercer dimecres de gener va tenir lloc un degoteig de detencions protagonitzades per efectius del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) a les comarques gironines. L’actuació es va saldar amb setze persones arrestades, entre altres dos alcaldes de la CUP: el batlle de Celrà, Dani Cornellà, i el de Verges, Ignasi Sabater. Diversos dels afectats van ser abordats per sorpresa per agents encaputxats, en el moment que sortien de casa per anar a treballar. No va ser fins passades unes hores, i mentre ja eren dins la comissaria del CNP de Girona on van ser conduïts, que se’ls va informar de què se’ls acusava. Tots ells eren investigats per desordres públics per haver participat, presumptament, en el tall de les vies del TAV a la capital gironina que hi va haver l’1 d’octubre del 2018, en el marc de la commemoració del primer aniversari de l’1-O. La persecució política que s’albirava en aquesta operació del 16 de gener, però, va fer variar fins i tot l’activitat al Parlament, on els diputats de JuntsxCat, ERC i la CUP van abandonar les comissions sectorials en senyal de protesta contra l’actuació policial, i alguns es van dirigir a Girona per donar suport als detinguts.
Al matí, la Policía Nacional va arrestar onze persones, diverses de les quals vinculades amb els CDR, l’ANC, un agrupament escolta, col·lectius de jovent independentista, o, fins i tot, una veïna de Girona que l’1-O del 2018 era a les vies esperant que passés el tren que agafa diàriament per anar a treballar a Barcelona. Es van acollir al dret de no declarar i, passades unes hores, van anar sortint en llibertat. Les detencions, però, van continuar a la tarda, amb cinc arrestats més. Un dels afectats va ser un fotoperiodista que al matí cobria els fets i quatre persones més, entre les quals hi havia activistes de La Forja i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). També tots ells van quedar en llibertat. Aquest episodi va generar que arreu del país hi hagués una allau de solidaritat amb els detinguts i, mentre estaven dins les dependències del CNP, centenars de ciutadans es van concentrar a l’exterior en senyal de protesta.