“Volem trobar una manera de fer una moda sostenible i personalitzada”

Sí, de fet l’hem fundat fa poc més de mig any i es pot dir que encara està en fase embrionària. Ara, pel 080 és quan ha començat a prendre cos i a sortir a la llum.

Sí, vaig estudiar disseny de moda a la BAU, i just en acabar la carrera vaig tenir l’oportunitat de treballar per a Inditex. Hi vaig estar un any i poc, i es pot dir que va ser com fer un màster, perquè vaig aprendre moltíssim de com treballen les grans empreses. Vaig poder veure què és el que jo volia aplicar quan pogués crear la meva marca, què podria aprofitar i també què és el que veia que no anava amb els meus principis. Després vaig treballar un temps al taller de Ball Pagès, de disseny d’espardenyes a Arbúcies, i vaig passar d’una gran empresa a un taller superpetit. També va ser bo veure com funcionen mons tan diferents. Més tard vaig decidir anar a Madrid, on em vaig estar un temps en un departament de màrqueting, on, tot i no estar relacionat amb la moda, també vaig aprendre moltíssim. Tot això em va ajudar moltíssim a veure què volia intentar fer, a pensar com podia ser un projecte de marca.

Jo tenia clar que volia crear alguna cosa, una marca pròpia, però era conscient que n’hi havia moltes, que calia trobar alguna cosa que em pogués diferenciar. I va ser quan vaig començar a pensar en la possibilitat de personalitzar la roba, personalitzar un patrons fets prèviament. Saps que tens la idea quan veus que, si tinguessis molts diners, la podries posar en marxa l’endemà mateix. No era el cas, eh!, però sí que sabia que, si volia, ja ho podia començar tal com ho havia pensat.

És evident que tota marca que es creï actualment ha de ser respectuosa amb el món, amb el medi ambient, ja que la moda és la primera o la segona indústria que més contamina. I hi ha molt excedent. Si vols vendre una peça no és necessari crear-ne 2.000. Nosaltres oferim uns patrons, que en diem motlles, que estan fets amb peces totes de color cru, amb tela de cotó, sense tintar. Ens movem sobretot en showrooms i busquem l’experiència física, tot i que ja sabem que internet és ara el rei de la venda de moda.

Sí, és una experiència de compra diferent: el client ve al nostre showroom i veu i s’emprova la peça de color cru. Escull el motlle que li agrada, posem com a exemple una jaqueta, i ja pot escollir la tela amb què la vol. Tenim moltes teles, que comprem a magatzem d’estocs i excedents d’altres marques. La comanda va al taller i se li fa la jaqueta dissenyada per a ell. També pot comprar ell la tela o portar-nos algun teixit que tingui, com ara unes cortines que li agradin, i els hi transformem en la peça que li ha agradat anteriorment.

Exacte. Nosaltres tenim plana web, per mostrar-hi algunes teles i alguns motlles. Però enfoquem la nostra web sobretot perquè el client es pugui informar del que trobarà quan vingui a la showroom, amb fitxes tècniques, com de suport a la nova experiència de compra.

Sobretot a través de les xarxes socials. Ara ho estem tancant tot per fer una primera showroom. Encara no tenim un local físic i estem fent els darrers preparatius. Tot plegat és molt arriscat. La convocatòria de la 080 ha estat molt oportuna.

Ens ofereixen un aparador que arribarà a gent a qui nosaltres potser no arribaríem. Obre moltes portes i ara que estem començant això és importantíssim. És molt bo que donin opció a dissenyadors emergents. La moda, com molts altres àmbits, s’ha d’anar renovant. Ara també, a més de desfilades, es fan performances i altres activitats. De tota manera, segueix essent essencial la presència dels grans dissenyadors que són els que hi donen cos.

Com m’agradaria que mutés, tot això? Potser el que més voldria és intentar que aquest model de negoci que oferim, no sabem si encertat o no, agradi, que pugui ser entès pel públic i que es pugui anar desenvolupant. Que sigui recognoscible, que no calgui explicar-lo cada vegada. Quan et vols comprar roba, que ja sàpigues que existeix i què hi pots trobar.