El terra enganxós

Les dones de la UGT van visibilitzar ahir algunes d’aquestes barreres que, impalpables físicament, són presents de forma conscient en la societat i que les limiten en l’àmbit laboral; perquè tal com va recordar la tècnica d’igualtat del sindicat, Núria Rocadenbosch, “el treball ha de ser un empoderament”. Una de les participants a la taula de debat, organitzada entorn de la bretxa salarial, la mestra Eva Maria Pujol, ho va exemplificar amb el següent cas demanant si hi ha algun vincle antropològic o biològic que ho expliqui: “Per què un infant quan cau del gronxador del parc crida la mare i no el pare, que és qui s’encarrega de dur-lo a escola i a les extraescolars perquè la mare és a la feina?”

De l’àmbit del funcionariat i el sector públic, la mestra representant a la taula, Eva Maria Pujol, va posar èmfasi en els estereotips, vinculats a construccions culturals, que relacionen les dones amb determinades tasques: “Un s’imagina una llar d’infants amb dones al capdavant, mentre que a la universitat els catedràtics són homes.” Pujol va insistir en el “terra enganxós”, les limitacions vinculades als estereotips que impedeixen a les dones avançar. Sobretot en sectors com el docent, però especialment rellevant en un àmbit com el de les cures, va subratllar Eva Maria Pujol. “Elles sempre pendents dels fills i després dels pares.”

La taula rodona era un dels actes que la Plataforma Feminista Gironina ha organitzat aquesta setmana coincidint amb el 8 de març, i va destacar pel fet de posar el focus en dones amb perfils professionals de sectors molt masculinitzats. “Normalment es dona veu a jutgesses, metgesses”, va recalcar Núria Rocadenbosch, moderadora de la taula. D’aquesta manera, Cristina Soalleiro, vigilant de seguretat de l’aeroport de Girona, va explicar les dificultats per poder conciliar feina i família, lluitant per reduccions de jornades amb la penalització que li suposa de cara a la futura jubilació; va ser mare tardana. Soalleiro va ser el primer cas de vigilant de seguretat embarassada a l’aeroport gironí. “La meva feina és un risc per a l’embaràs”, va recordar exposant el cas d’una companya que serà mare a l’abril. Des del 2007 que treballa a l’aeroport de vigilant i amb els anys, va explicar, s’ha aconseguit certa paritat. Recorda, però, que als inicis, en els quadrants mensuals, a les dones no se les incloïa en les hores extres o els torns de caps de setmana.

El cas de la Núria Cadena, oficial de primera d’una empresa del sector carni, és similar. La bretxa salarial, va exposar, rau en “primes voluntàries” i en els “complements”, més enllà dels sous estipulats per categories segons el conveni. Des del comitè, Núria Cadena està promovent la comissió d’igualtat.

Al matí, la UGT havia escenificat les dificultats de les dones en el món laboral amb una acció reivindicativa a les escales de la pujada de Sant Domènec: hi van col·locar cubs on es podien llegir conceptes com ara “lactància”, “recursos”, “promoció” o “estrès”. “Hi he trobat a faltar càrrega hormonal mensual”, va assenyalar una de les assistents a la taula del vespre fent referència a la regla. “Estar molt bé vestir-se de lila un dia, però soc dona 365 dies l’any”, va reblar Cristina Soalleiro.