Girona, 1878 - Barcelona, 1964 //
Pedagoga
Celestina Vigneaux, una mestra de cap a peus
MESTRA VOCACIONAL, NO ES VA CONFORMAR AMB LA DOCÈNCIA I ES VA PASSAR LA VIDA ESTUDIANT I POSANT EN PRÀCTICA ACCIONS DIRIGIDES A LA INNOVACIÓ PEDAGÒGICA QUE, PER A ELLA, PASSAVEN PER UN ENSENYAMENT LLIURE I CREATIU.
Hi ha dones que viuen a l’ombra del marit, i a d’altres se les recorda per ser la mare d’algú. A Celestina Vigneaux i Cibils li passen totes dues coses. El seu marit va ser Pere Coromines, un periodista, escriptor i polític que va tenir una gran rellevància el primer terç del segle passat. I entre els seus fills n’hi ha tres que van destacar extraordinàriament en la seva feina: el filòleg Joan, la psicòloga Júlia i el matemàtic Ernest. Amb aquests noms és fàcil d’entendre que tingui un paper discret a les enciclopèdies. Però les aportacions que va fer en la pedagogia també mereixen ser recordades.
INQUIETUD PEDAGÒGICA
Celestina va néixer a Girona el 1878. Va estudiar per mestra amb les màximes qualificacions, i als vint anys va guanyar una bona plaça en una escola de pàrvuls a Madrid. Era una persona molt inquieta, i de seguida va destacar per les seves accions dirigides a la innovació pedagògica.
El 1900 va fer una conferència sobre el càlcul mental a l’Escola Normal, i va parlar de J.H. Pestalozzi, pedagog suís que defensava un ensenyament coeducatiu, vinculat a l’entorn, creatiu i lliure. El 1900, en una excursió, va conèixer Pere Coromines, amb qui es va acabar casant dos anys més tard. Ell la va convèncer de tornar a Catalunya, i allà van tenir els seus vuit fills, però, tot i això, Celestina no va deixar de banda la seva feina. Va tornar a treballar com a parvulista, i va continuar amb els seus propòsits de renovació de l’ensenyança. Tal com havia fet a Madrid, va impulsar el primer menjador escolar, sobre el qual va teoritzar: no havia de ser un simple servei social, sinó una oportunitat per educar en un sentit ampli. També va promoure el cant i la gimnàstica rítmica, i va treballar activament per conscienciar de la importància de tenir un espai físic correcte i bones condicions higièniques a les escoles.
IMPULS PROFESSIONAL
La van escollir degana dels mestres públics de Barcelona, i va viatjar per Europa amb Rosa Sensat per conèixer les realitats educatives d’altres països. A Roma hi va estudiar el mètode Montessori, que després va promoure a Catalunya. Aquest enorme impuls professional es va aturar en sec el 1921, per culpa d’una malaltia. Des d’aleshores es va dedicar de ple a la família, amb qui es va exiliar a Buenos Aires després de la Guerra Civil. Va morir el 1964 a Barcelona.