«No és una defensa de drets, sinó electoralisme»
La prohibició del burca i el nicab als equipaments públics de Lleida ha provocat opinions de tots colors. Alguns es pregunten si aquest debat serveix d'alguna cosa en aquests moments, d'altres hi veuen un rerefons electoralista i d'altres, fins hi tot, hi preveuen un rebuig per part de la comunitat musulmana, que podria provocar un efecte boomerang.
El secretari general del centre islàmic Camí de la Pau, Muhammad Iqbal es preguntava, referint-se a la prohibició del burca: «on anirem a parar» i assegurava que aquest debat, i més en aquests moments, és «absurd».Iqbal argumentava, a més, que aquesta prohibició provocarà per una banda «xenofòbia» cap a la comunitat musulmana i per l'altra, «rebuig» per part de la comunitat musulmana. Segons Iqbal podria arribar a passar que «dones que mai han portat burca, se'l posin a partir d'ara per reclamar el dret a la seva identitat». Iqbal s'exclamava, per acabar que «els polítics es preocupen massa per la vida privada de les persones i massa poc pel que s'han de preocupar».
El govern de la Generalitat ha criticat la prohibició del burca i el nicab; per una banda, la directora d'Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll ha explicat que considera «desproporcionada» la prohibició. Coll ha considerat que no és «oportú» legislar sobre el seu ús perquè hi ha poques dones a Catalunya que portin burca o nicab. Per altra banda, el secretari d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, ha rebutjat, també, la mesura aprovada per l'Ajuntament de Lleida i ha considerat que prohibir el burca «no ajuda a l'emancipació» de les dones musulmanes que en porten.
La portaveu de la ONG, SOS Racisme, Alba Cuevas, ha valorat «positivament la reacció de la Generalitat» respecte la prohibició. Cuevas ha assegurat que no entén aquesta prohibició com una «defensa de drets», sinó com«electoralisme». Cuevas ha considerat que a aquesta decisió li «falta pedagogia i responsabilitat»i que «va en detriment de la cohesió». Cuevas critica que en aquesta prohibició «la sensibilització s'ha quedat en segon pla, quan hauria d'estar en primer pla». La portaveu de la ONG ha assegurat que «no és funció de l'administració regular el dret al culte i menys des de la prohibició».
En la mateixa línia s'ha pronunciat la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, Imma Guixé, que ha assegurat que la prohibició del burca i nicab als equipaments municipals «en certa manera, suposa una restricció a la llibertat d'expressió i de creença religiosa de les persones». Guixé ha considerat que «aquest tipus de normativa no canviarà res»i ha exigit polítiques socials i educatives «per evitar que les dones hagin de portar el burca de forma forçada».
Tot i que la prohibició no afecta l'escola ni els instituts, la portaveu del sindicat de professors USTEC, Rosa Canyadell ha assegurat que «no hi ha hagut cap cas de cap nena amb burca a l'escola». Canyadell ha considerat, però, que l'ús del burca «faria la convivència molt complicada». Canyadell ha considerat que «no se'n ha de fer un problema».
