Turistes atrapats i confinats al Perú

María José Alquézar és una veïna de Sant Antoni de Calonge, tre­ba­lla­dora de l’admi­nis­tració a Girona, que forma part dels més de 1.500 turis­tes espa­nyols que han que­dat lite­ral­ment atra­pats al Perú. Ara, con­fi­nada en un hotel de Lima, una ciu­tat amb uns 8.574.000 habi­tants, i amb el toc de queda decla­rat, no sap quan podrà sor­tir per tor­nar a casa. “No podem con­tac­tar amb la nos­tra aerolínia, només hem pogut emple­nar un for­mu­lari en línia del con­so­lat espa­nyol, per expli­car la nos­tra situ­ació”, deta­lla Alquézar.

Havien de ser 21 dies, de l’1 al 21 de març, visi­tant un país amb uns pai­sat­ges extra­or­di­na­ris i on el turisme es diri­geix majo­ritària­ment cap als monu­ments arqueològics, ja que té més de cent mil llocs arqueològics. El dia 16 de març, quan va escla­tar tot, eren a Cusco. Per tor­nar es van haver d’espa­vi­lar com van poder. I després de 22 hores en un auto­car atro­ti­nat van acon­se­guir tor­nar a Lima, a l’hotel que tenien reser­vat.

Ara tot s’ha con­ver­tit en un mal­son. Amb el vol can­cel·lat, estan tan­cats a l’habi­tació d’un hotel, miren d’anar a com­prar per estal­viar diners. “Hem estat molt ben trac­tats per l’hotel”, des­taca. La situ­ació encara és més incerta quan la minis­tra d’Afers Estran­gers espa­nyola, Arancha González, demana a tots aquells que esti­guin bé i que esti­guin fora de casa que no tor­nin. “Però, en canvi, veus com els mexi­cans estan aga­fant vols huma­ni­ta­ris i van tor­nant, igual que els isra­e­li­ans. I nosal­tres aquí vara­dos, com diuen els peru­ans”, des­taca, i hi afe­geix: “L’única cosa que demano és poder pas­sar la qua­ran­tena amb els meus.”