“Trobo a faltar els amics”

Matins tran­quils i tar­des més mogu­des que cos­ten de ges­ti­o­nar. Així és com viuen mol­tes famílies el dia a dia amb els seus fills a casa des que les aules van tan­car pel con­fi­na­ment. “Por­tem dues set­ma­nes i fins ara ens hem pogut orga­nit­zar amb deu­res als matins, pel·lícula després de dinar i els jocs i exer­cici físic a les tar­des”, explica l’Agustí, pare de l’Oriol i en Ber­nat, que no amaga que hi ha moments per a tot, “també per a les bara­lles entre ger­mans”. L’Oriol fa cinquè de primària a l’escola Mont­ser­rat Solà, i s’ha espa­vi­lat a “ven­ti­lar” els deu­res que els van reco­ma­nar i tenir “més temps” per a ell. Li agrada lle­gir i això l’ocupa alguna estona, però també demana con­nec­tar-se a la tau­leta per jugar i par­lar amb els com­panys. “Jo tinc ganes d’anar al pati i trobo a fal­tar els amics”, explica en Ber­nat, que fa ter­cer i és el més mogut de tota la família. La casa se li fa petita i a les tar­des puja al ter­rat a sal­tar a corda men­tre el seu germà segueix amb la mare la classe vir­tual d’esti­ra­ments que els fan des del Cen­tre de Natació de Mataró. “S’han donat ins­truc­ci­ons molt genèriques que lle­gei­xin, que no mirin gaire la tele i que facin redac­ci­ons, però la veri­tat és que per ara els pares estem fent de mes­tres”, asse­gu­rava la Laia, que con­fia que a l’escola dels seus fills, on es tre­ba­lla sense lli­bres i per pro­jec­tes, aviat els donin noves pau­tes per a les pro­pe­res set­ma­nes. “No sabem quant es pot allar­gar però dubto que tor­nem a la nor­ma­li­tat quan fal­tarà poc per aca­bar”, asse­nyala el pare de família, que ja dona per tan­cat el curs esco­lar. La mateixa incer­tesa tenen en Marc i la Teresa, que han hagut d’adap­tar les seves ruti­nes i orga­nit­zar-se amb el tele­tre­ball al mateix temps que els nens es que­da­ven sense escola a casa. La pri­mera set­mana ha estat molt dura i un “des­con­trol en què ningú feia res”, segons en Marc. “Ara em llevo a les set del matí per avançar el màxim de feina i després ens anem repar­tint per estar amb ells perquè veus que s’hi ha d’estar a sobre perquè si no pas­sen les hores sense fer res”, explica el pare d’en Pol i la Jana, que fan segon de primària i P3 a l’escola Pia Santa Anna de Mataró. Miren de seguir els deu­res que els enco­ma­nen i en Pol ha pogut seguir en línia les clas­ses de bate­ria i gui­tarra de les extra­es­co­lars de música. “Omple un espai més del dia perquè són mol­tes hores a casa”, asse­nyala la seva mare, que hi afe­geix que miren de seguir les apli­ca­ci­ons que els reco­ma­nen des de l’escola per fer exer­ci­cis matemàtics. “No són deu­res ava­lu­a­bles ni obli­ga­to­ris, però mirem que els facin, tot i que és difícil man­te­nir la moti­vació perquè tam­poc som mes­tres i ens costa”, reco­neix la Teresa, que agra­eix els vídeos que aquesta segona set­mana han enviat algu­nes de les mes­tres dels seus fills, en què es plan­te­gen “rep­tes” de les dife­rents matèries. “Els ha permès estar entre­tin­guts unes hores i tren­car amb la rea­li­tat amb què es tro­ben aquests dies a casa”, asse­gura, cons­ci­ent que la situ­ació d’aïlla­ment encara es pot allar­gar i pot con­di­ci­o­nar el tan­ca­ment del curs. “Igual que nosal­tres ens plan­te­gem tre­ba­llar a l’agost un cop tor­nem tots amb empenta, les clas­ses també es podrien pror­ro­gar fins al juliol”, comenta la Teresa. Amb tota aquesta situ­ació excep­ci­o­nal la sorprèn la faci­li­tat amb què s’adap­ten a una nova rea­li­tat de “con­nexió vir­tual” per­ma­nent. “En Pol diu que no li impor­ta­ria fer clas­ses des de casa”, diu la mare amb ganes que tot això acabi com més aviat millor per retor­nar a la nor­ma­li­tat.

A casa d’en Quim i la Joana, les seves tres filles bus­quen esto­nes de joc con­junt, però els deu­res es fan per sepa­rat. La Janina és l’única que és a primària, fa cinquè a l’escola Joan Coro­mi­nes. Entre els deu­res que va fent s’hi comp­ten els cor­reus que envia a la mes­tra per expli­car com està i el que va fent. A esto­nes explica que copia els Excels que fa la mare per la feina. També es dis­treu fent de mes­tra quan la seva ger­mana petita col·loca totes les nines aten­tes per començar la classe. “Expli­quem la lliçó”, comen­ten men­tre la petita pre­gunta al pare quan podrà anar a dor­mir a casa de l’àvia.