Totes les respostes sobre el coronavirus
Què és la Covid-19? I el SARS-CoV-2? És molt contagiós aquest nou coronavirus? Per què hi ha gent que emmalalteix i d’altra no?
Plantegem 35 preguntes sobre la pandèmia i en donem les respostes
Feia més de cent anys que el món no vivia una pandèmia similar a l’actual, des de l’anomenada grip espanyola de l’any 1918. Més de dos mesos després que hi hagués els primers casos, a la ciutat de Wuhan, a la Xina, cada cop sabem més coses sobre el coronavirus, responsable de la crisi. Responem als principals dubtes dels lectors.
1.
És un tipus de virus conegut sobretot per les estructures proteiques en forma de corona que presenta en la seva superfície quan se l’observa al microscopi. És causant de diverses infeccions, des d’un refredat comú fins a malalties més greus com ara bronquitis, pneumònies i síndromes respiratòries greus. Alguns dels coronavirus afecten els humans i d’altres només els animals. Es creu que, en alguns casos, pot haver-hi el que s’anomena zoonosi, és a dir, que passin dels animals als humans.
2.
El nom SARS-CoV-2, tal com va batejar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el coronavirus responsable de l’actual pandèmia, és l’acrònim anglès de severe acute respiratory syndrome coronavirus 2, és a dir, coronavirus que provoca una síndrome respiratòria aguda. El número 2 fa referència al segon coronavirus que provoca aquest tipus de malaltia greu. Es tracta d’un tipus del gènere betacoronavirus i es considera una soca del virus de la SARS, que va originar una greu epidèmia a la Xina l’any 2003. El seu genoma està format per una única cadena ARN.
3.
Els primers casos van aparèixer a Wuhan el novembre de l’any passat, però les autoritats no van informar-ne oficialment fins al 31 de desembre a propòsit de 27 persones que patien una síndrome respiratòria aguda greu. El 7 de gener, la Xina va anunciar que havia identificat un nou virus de la família dels coronavirus com a responsable de la malaltia.
4.
De tota mena, però la principal, malgrat que encara no s’ha provat, és que el coronavirus va passar d’un animal –s’ha parlat de ratpenats i de pangolins– als humans en un mercat de marisc i altres animals salvatges a Wuhan. Com a conseqüència del gran impacte mundial de la pandèmia, s’han popularitzat diferents teories conspiradores, des que el nou coronavirus va ser creat en un laboratori xinès –a Wuhan hi ha un institut de virologia important–, i que se n’havia escapat a causa d’una negligència, fins que va ser portat a la Xina per militars nord-americans que van participar en els Jocs Militars Internacionals, una espècie de Jocs Olímpics entre militars, l’octubre de l’any passat a la mateixa ciutat xinesa. En tot cas, el que sí que ha demostrat un grup de científics nord-americans i que descartaria, per tant, l’origen artificial del SARS-CoV-2 és que aquest és un producte de la natura. Ho asseguren després d’haver analitzat les característiques genètiques del virus.
5.
El SARS-CoV-2 infecta principalment les vies respiratòries superiors i inferiors. Per això es transmet principalment pel contacte directe amb les secrecions respiratòries, gotes minúscules generades amb la tos o els esternuts, o també amb les mucoses del nas, boca o ulls d’una persona infectada. Els metges i científics consideren que és poc probable que el contagi es produeixi si les persones guarden un mínim de 2 metres de distància. Tot i això, alguns estudis asseguren que no totes les gotes produïdes per un esternut d’un malalt de coronavirus cauen de seguida al terra, sinó que es poden mantenir en l’aire durant molta més estona, i encomanar la malaltia a gent que era lluny de la persona que ha esternudat.
6.
Els primers estudis i, de fet, la manera com amb poques setmanes la pandèmia s’ha estès arreu del món assenyalen que som davant un coronavirus que es transmet amb molta facilitat –un estudi publicat a la revista científica Lancet afirma que té un índex de contagi (RO) de 2,68, la qual cosa vol dir que cada infectat encomana la malaltia a 2,68 persones. Per tant, podem concloure que som davant un virus molt contagiós. D’altra banda, segons una investigació primerenca de David Veesler, viròleg de la Universitat de Seattle, als EUA, els SARS-CoV-2 tindria més facilitat per envair les cèl·lules que altres coronavirus coneguts fins ara.
7.
En un primer moment, a la Xina, els pacients asimptomàtics no van ser presos en consideració, però a poc a poc s’ha anat veient, en diferents països, que persones amb el virus, però que es trobaven perfectament, havien encomanat la malaltia. Ara mateix, l’OMS ja distingeix entre pacients asimptomàtics i presimptomàtics, els primers no desenvoluparan mai la malaltia, però la transmeten, mentre que els segons l’encomanen abans d’estar malalts. Tot plegat dificulta encara més la progressió i el control de la pandèmia.
8.
Després d’un període d’incubació que pot allargar-se fins als 14 dies, tot i que sovint és molt més curt, els infectats amb el SARS-CoV-2 desenvolupen l’anomenada Covid-19, que és la malaltia per infecció provocada per aquest coronavirus. Els principals símptomes són febre alta, tos seca i cansament amb dolor muscular. Altres símptomes no tan habituals són mal de cap, mal de coll, nàusees i vòmits i diarrea. En alguns malalts, sobretot homes d’edat avançada i pacients amb patologies prèvies, tot i que això no vol dir que nens o gent més jove puguin emmalaltir també greument, es produeixen complicacions com ara pneumònia amb dificultats respiratòries, a causa d’un deteriorament important dels pulmons i sovint amb resultat de mort. Pel que fa a la durada de la malaltia, en els pacients més greus poden passar fins a tres setmanes o més des dels primers símptomes fins a la curació total. En tot cas, després de passar la Covid-19 és obligatòria una quarantena de 14 dies per evitar nous contagis.
9.
Tot i que, al principi de la pandèmia, alguns especialistes i dirigents polítics van assimilar les afectacions de la Covid-19 a les de la grip comuna, i així pot semblar en alguns casos, al final s’ha vist que la nova malaltia té un índex de mortalitat més elevat i que és molt més agressiva.
10.
No se sap amb certesa per què passa això. Sí que s’ha comprovat que afecta més greument persones amb patologies prèvies, com ara hipertensió, diabetis i problemes respiratoris o cardíacs. Com que aquestes malalties afecten més els homes que les dones, bona part dels malalts i morts per la Covid-19 són del sexe masculí.
11.
Sí, els fumadors són més vulnerables, segons ha advertit l’OMS. L’acte de fumar implica el contacte entre les mans, la boca i les cigarretes, i per tant són una forma de transmissió de la malaltia en cas que les mans estiguin contaminades. A banda, els fumadors habituals tenen més afectats els pulmons, amb una capacitat pulmonar reduïda ja a causa de la dependència, i la Covid-19 pot derivar en una pneumònia.
12.
Les persones grans tenen més risc que se’ls compliqui la infecció pel procés natural propi d’envelliment i, en molts casos, la presència de malalties cròniques, segons la conselleria de Salut. Estadísticament, afecta més els homes que les dones, i el grup de població més afectat és a partir dels 50 anys, però hi ha malalts de totes les edats.
13.
Les embarassades també poden contraure la malaltia, però no hi ha evidències que tinguin un risc més elevat a contraure-la. Ara bé, durant l’embaràs hi ha canvis immunològics i fisiològics que poden fer-les més susceptibles a tenir infeccions respiratòries víriques, com ara aquesta. També hi pot haver més complicacions, segons indica el Departament de Salut. En ser un virus nou, encara no hi ha prou casos per saber com afecta de manera general el fetus, però fins ara els pocs nounats analitzats nascuts de mares infectades en el tercer trimestre han estat negatius en test de la Covid-19, segons Salut.
14.
L’OMS situa la taxa de mortalitat entre el 3% i el 4% de mitjana, però varia molt depenent dels països. Hi incideixen factors com ara la qualitat del sistema sanitari, la realització o no de tests per determinar si la mort hi està relacionada i l’envelliment de la població. L’Estat espanyol té la població amb l’esperança de vida més alta del planeta: més de 85 anys per a les dones, i seguida de molt a prop pel Japó. Ara mateix, amb Nova York, les taxes més altes de mortaldat per la Covid-19 al món i respecte a la població són a Madrid (13%), Extremadura (12%) i Catalunya (10%).
15.
Les dades de víctimes mortals que envien els estats, les recull l’OMS, que n’elabora i publica una estadística global. Ara bé, la manera de recollir-les varia a cada país i és força diferent. A més, cal tenir en compte que en aquesta estadística s’inclouen solament els morts diagnosticats oficialment de la Covid-19, mitjançant la realització d’un test. Hi ha regions senceres on això és simplement impossible, com ara els països africans. Però ara mateix també ho és als Estats Units i a la major part d’Europa, on els qui moren fora de l’hospital –o fins fa unes setmanes a les residències d’ancians a l’Estat espanyol, per exemple– no entraven en aquest recompte.
16.
No va ser fins l’11 de març quan l’OMS va declarar oficialment la malaltia de la Covid-19 com a pandèmia. El fet no suposava cap nivell d’actuació extra, però sí el reconeixement oficial que aquest coronavirus tenia capacitat –com s’ha demostrat en poques setmanes– d’infectar qualsevol racó del planeta. L’anterior pandèmia declarada va ser la grip A, el 2009. Les autoritats xineses van registrar com a primer cas d’infectat per la Covid-19 una persona de 55 anys, el 17 de novembre del 2019 a la regió de Hubei. El brot es va originar en un mercat, on es venien animals salvatges, a la ciutat de Wuhan, i el 31 de desembre es va informar l’OMS dels primers casos. A mitjan gener, es van detectar els primers casos importats de la Xina a Tailàndia i el Japó. El 24 de gener, els primers contagiats a Europa es van registrar a França. La globalització va transportar el virus arreu en poques setmanes.
17.
La Xina, la zona zero de la pandèmia, va decretar confinaments massius d’uns dos mesos de durada que van afectar aproximadament la meitat de la població: primer a Wuhan i la seva regió, origen del brot, i en una segona fase a altres ciutats del país. Aquest mateix model ha estat replicat amb varietats locals a l’Índia, Rússia i la majoria d’estats europeus, on, en general, els confinaments han estat menys estrictes que a la Xina. Als EUA la resposta ha estat desigual i descoordinada entre els diversos estats.
18.
Hi ha estats que no creuen en l’efectivitat dels confinaments massius. Corea del Sud, per exemple, ha optat per realitzar tests als seus ciutadans per comprovar si són portadors de la Covid-19 i s’han d’aïllar o estan immunitzats, i per controlar l’expansió de la malaltia a través de les noves tecnologies. Altres països, com ara Suècia, confien en una “immunització grupal”, una transmissió controlada del virus que eviti sobrecarregar el sistema sanitari. Com a la resta de països.
19.
Un cop superada la malaltia es poden generar anticossos capaços de bloquejar el virus durant uns mesos. Els estudis no són encara definitius, però tot indica que, com passa amb la grip, que ens hem de vacunar cada any, la immunitat sigui durant un temps però no permanent.
20.
A grans trets, hi ha dos tipus de proves, els tests PCR i els tests TDR, i la gran diferència és que els primers són més lents en l’obtenció del resultat, i també més cars, i els segons són més ràpids, més barats però, atenció, menys fiables.
21.
La batalla contra el coronavirus no només es lliura als hospitals. Quedar-se a casa és una de les mesures més eficaces per frenar la propagació del virus que causa la malaltia coneguda com a Covid-19, a més del rentat freqüent de mans i mantenir la distància de seguretat de metre i mig entre les persones. L’únic objectiu és reduir la velocitat de transmissió i minimitzar l’impacte de la Covid-19 en el sistema públic de salut.
22.
Una de les millors mesures de prevenció contra el coronavirus és rentar-se les mans amb aigua i sabó. Ho recomanen totes les autoritats sanitàries, des de l’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) fins al Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut de la Generalitat. Els virus poden mantenir-se actius durant moltes hores en les superfícies que toquem amb les mans; després ens toquem la cara i les probabilitats de contagi es multipliquen. Per això és tan important rentar-se les mans amb freqüència. I no cal fer-ho amb productes miraculosos, ni caríssims, ni difícils de trobar: el pitjor enemic del coronavirus SARS-CoV-2 (i dels virus en general) és el sabó.
23.
No és necessari utilitzar la mascareta als espais públics si no és que t’ho ha indicat un professional sanitari, segons les últimes instruccions de Salut, que podrien variar en un futur perquè hi ha discrepàncies entre els experts en aquest tema. En tot cas, en quins casos es necessita la mascareta? 1. Sempre que t’ho indiqui el personal sanitari. 2. En cas que estiguis en situació d’aïllament i entris en contacte amb altres persones del teu entorn. 3. Si estàs en contacte amb algú que estigui en situació d’aïllament i compartiu el mateix espai. 4. Si ets personal del sistema de salut i així t’ho indica el protocol vigent.
24.
Depèn dels materials. En gotes a l’ambient produïdes per secrecions a causa d’esternuts de gent contagiada, conserva el seu efecte de contagi durant almenys tres hores. En plàstics i acer inoxidable, el perill de contagi del virus pot arribar a tres dies. D’aquí la importància de la neteja i la desinfecció de les manetes de portes, timbres i teclats. En el cartró, el manté actiu 24 hores i, en el coure, tres hores, segons els estudis fets.
25.
Una de les maneres més importants per frenar el contagi de la Covid-19 és el distanciament social, que consisteix a mantenir les distàncies de proximitat física entre les persones. S’ha de tenir molt en compte en llocs públics en què encara coincideixen un bon nombre de persones, com són els establiments alimentaris. El confinament es l’expressió màxima del distanciament social.
26.
Si es nota dolors musculars, tos, febre i dificultat per respirar cal trucar al 061, i en cas que persisteixen els símptomes, al 112. Des del primer moment cal extremar les mesures de seguretat: no sortir de casa, i a la llar dormir en habitació individual i netejar la roba de vestir i de la llar (tovalloles, llençols) a banda de la resta de familiars, amb qui cal evitar un contacte directe. El seguiment dels símptomes es pot fer a través de l’aplicació COVID19 CAT.
27.
De moment no existeix cap vacuna per prevenir la malaltia Covid-19. Això sí, des del primer moment diversos consorcis científics d’arreu del món estan buscant un antídot per al SARS-CoV-2. Tots tenen clar que és un procés lent que no arribarà a temps per a aquesta pandèmia. La previsió és tenir-la en un termini mínim d’un any o any i mig.
28.
Actualment no existeix encara cap evidència procedent d’assajos clínics controlats per recomanar un tractament específic per al coronavirus. Hi alguns assajos clínics amb dos retrovirals indicats per al tractament del VIH però encara estan en fase experimental, per la qual cosa necessiten el consentiment del pacient. També han tingut cert èxit els tractaments amb hidroxicloroquina, un medicament que s’utilitza per lluitar contra la malària, però encara cal realitzar tot els estudis necessaris perquè, entre altres coses, té importants efectes secundaris en els pacients.
29.
No hi ha ara mateix cap data prevista perquè això és del tot impossible. Una cosa és clara, el virus deixarà de propagar-se quan gairebé tota la població estigui immunitzada o vacunada. En tot cas, les autoritats tenen diferents opcions sobre la taula, cap de fàcil. Una primera seria mantenir el confinament durant mesos, fet pràcticament impossible de suportar, sobretot econòmicament; una segona seria decretar confinaments periòdics fins a aconseguir que tothom estigui immunitzat, i una tercera, fer tests a tota la població per poder aïllar així els individus que encara no hagin passat la malaltia. Les perspectives, doncs, d’una solució total depenen d’una vacuna i també de l’esperança, coneguda pels científics d’altres pandèmies, que els contagis remetin de manera natural.
30.
Pedro Sánchez ha anunciat que, a partir de dilluns, s’aixecarà el confinament total a l’Estat. Podran tornar a la feina tots els treballadors, excepte els que van aturar l’activitat quan es va decretar l’estat d’alarma. Encara no s’ha decidit la resta del calendari de desconfinament. El govern català ha encarregat a l’investigador Oriol Mitjà un informe que servirà de base per decidir les mesures per recuperar l’activitat social i econòmica minimitzant possibles rebrots del virus.
31.
Segons dades del Ministeri de Sanitat, sembla que les persones sí que poden transmetre el SARS-CoV-2 a animals com ara gats, gossos i fures, però no és segur que pugui passar a l’inrevés. A la Xina s’han detectat dos casos de gossos amb símptomes que coincideixen amb la Covid-19, també un gat a Bèlgica i, ja fora de rang, grans felins del zoològic del Bronx han donat positiu de coronavirus. Amb tot, els científics asseguren que no és freqüent la transmissió de malalties dels humans als animals.
32.
La majoria de malalties infeccioses tenen un component estacional. Quan fa fred, passem més temps en espais tancats i això facilita la propagació. Una de les esperances per al final de la crisi és que, com passa amb els virus gripals, amb la calor es desactivi. Però la Covid-19 és un virus nou, no hi ha unanimitat sobre els efectes de la calor, cal esperar. L’estacionalitat suposaria que el nou coronavirus reaparegués cada temporada, però molta població estaria immunitzada.
33.
Els coronavirus es van descriure per primera vegada a finals dels anys seixanta. Des de llavors s’han identificat set soques principals de coronavirus relacionades amb malalties respiratòries en humans, però la majoria només han provocat efectes lleus. L’epidèmia més important abans de la Covid-19 va ser la del SARS-CoV-1, que va sorgir el 2002 al sud-est asiàtic i, fins al 2004, va infectar 8.422 persones en una trentena de països i va causar 916 morts.
34.
Dependrà de diversos motius i pressions econòmiques, però segons experts com ara Oriol Mitjà, metge especialista en malalties infeccioses, seria recomanable que fins a la tardor, d’aquí a sis o set mesos, no es tornin a celebrar actes com ara partits de futbol amb públic i concerts multitudinaris i, encara que tinguin menys afluència de gent, tampoc s’obrin cinemes, teatres, escoles, grans magatzems...
35.
Experts com ara la doctora Judit Villar, especialista en malalties infeccioses, afirmen que sí. Que el virus ha vingut per quedar-se. I hi afegeix que pot tornar provocant una mortalitat encara més alta. Això perquè el canvi climàtic afavoreix la propagació de tota mena de virus. La part positiva és que la vacuna, com es té la de la grip, sembla que arribarà abans dels dos anys previstos.
(Informació coordinada per Miquel Riera amb les aportacions d’Eva Pomares, Virtudes Pérez, Anna Balcells, Jaume Vidal, Bernat Salvà, Lluís Llort i David Castillo)