“El repte vindrà d’ara endavant”

Com tothom, el primer que vam fer va ser tancar espais i equipaments. També vam fer un llistat de la gent major de 65 anys i identificar aquells que no tinguessin una xarxa familiar a prop, a banda dels que ja estaven controlats pels serveis socials. La regidora de Benestar els està fent un seguiment, per saber si estan bé o si necessiten alguna cosa. D’altra banda, estem portant material telemàtic a les cases dels alumnes que no en tenen, per quan reprenguin les classes a l’escola.

El repte vindrà d’ara endavant. Ara hem fet la part fàcil: confinar la població, recordar a la gent que han de seguir les recomanacions de seguretat, desinfectar els carrers més cèntrics, confinar el personal de l’ajuntament a casa seva (excepte una persona que treballa a l’ajuntament)... El repte vindrà després del confinament, perquè serà terrible per a l’economia, serà un daltabaix que no ens podem ni imaginar. I al final els ajuntaments som la primera porta on la gent truca per demanar ajuda. La gent no se’n va al parlament a queixar-se que no pot menjar, se’n va a l’ajuntament. Ep, i està molt bé que sigui així. Precisament aquesta setmana estem enviant a tots els veïns una carta dient-los que si tenen alguna necessitat ens ho facin saber. Després del confinament es produiran situacions greus.

Si no és una gran onada, és clar que podrem respondre. Per sort, podrem fer una modificació pressupostària. Però és clar, aquests recursos seran finits, perquè els ajuntaments petits tenim els recursos que tenim. I no obstant, estic segur que aquestes ajudes d’urgència en primera instància les acabarem entomant els ajuntaments. Lògicament, és un tema que ens preocupa. Hem d’estar preparats per fer alguna ajuda d’urgència. És evident que hi ha el canal dels serveis socials, però és que no només hi haurà qui no tindrà menjar: hi haurà qui no podrà posar gasoil al cotxe i necessita desplaçar-se... El que pot arribar després del confinament no ens ho podem arribar ni a imaginar.

Per prudència, aquest any haurem de començar a renunciar a determinades despeses, però comptem que les aportacions de les administracions superiors es mantindran. La Diputació, per exemple, ens ha avançat pagaments, i això és molt d’agrair. Segurament el més terrible vindrà l’any que ve.

Comptàvem executar aquest any el pla especial del Serinyadell, en una primera fase. Ens ho haurem de rumiar, haurem de deixar passar els mesos d’estiu, veure com evoluciona la cosa i a la tardor acabar de decidir. Ara mateix hi ha moltes incògnites. Per exemple, què passarà amb els equipaments públics. Haurem d’instal·lar-hi sistemes de desinfecció? Hem de preveure sobrecostos imprevistos, hi haurà moltes coses que canviaran i caldrà ser prudents en els plantejaments.