“És complicat saber què hem de fer”

Als ajuntaments ens passa el mateix que als ciutadans, que van perduts amb les indicacions i amb les informacions que es van donant perquè van canviant de manera molt ràpida. El que avui és blanc, demà és negre i demà passat serà gris. L’administració pública treballa sempre d’una determinada manera i ho han mantingut en aquestes circumstàncies tan extraordinàries. Això ho està complicant. Em refereixo a normatives, tràmits... que van al ritme de quan tot era normal. Una de les principals dificultats que tenim és poder discernir entre, d’una banda, el que és realment important –i que, per tant, cal continuar fent–, i de l’altra, el que pot esperar. És complicat tenir clar el que hem de fer. Nosaltres intentem estar al costat de la gent, però costa saber fins a quin punt hem de ser intervencionistes.

És inevitable. El que no sé és quan i com. Hi ha ajuntaments que han tret línies de subvencions per a comerços i autònoms. A nosaltres, això ens fa molt de respecte perquè, volent ajudar, et pots deixar algú i crear greuges. Vam intentar que es fes una acció global, en l’àmbit de Catalunya o de diputacions, però no ha estat possible. Penso que per als alcaldes i alcaldesses és una situació frustrant, i no oblidem que som la primera línia de defensa, som a la trinxera, com si diguéssim. Si hem de donar ajudes però no cobrem els tributs, no hi arribarem.

Sí, sí, i mentrestant, els pagaments els fem quan toquen. Per això hem hagut d’estudiar la capacitat financera. És complicat, però de totes maneres et diré que si aquesta crisi ha portat alguna cosa bona és que ha girat les administracions com un mitjó, de manera que t’has hagut de replantejar determinats processos i maneres de fer. El teletreball n’és un exemple. Fa anys que en parlàvem i ara ho hem hagut de fer de pressa i corrents.

Sí. Serà el cas d’una inversió per a millora de la via pública, que ja teníem consignada, i del canvi de gespa artificial del camp de futbol. Per a això últim teníem la intenció de demanar un crèdit. Crec que ara mateix ningú entendria que féssim una operació de crèdit per aquesta obra, tenint en compte que segurament haurem de destinar diners a altres coses que sorgeixin. Penso que hi ha hagut la primera sotragada i ara cal anar definint què li toca fer a cada administració.

Penso que sí. Hi ha una dada molt clara que és la densitat de població. S’està restringint l’espai on deixes moure la gent i, per tant, el moviment es concentra. Potser s’hauria de permetre repartir la gent en un espai més ample. I les franges horàries, igual. S’ha insistit molt en el que podem fer, però no en el com. Per exemple: més que discutir si podem anar a un espectacle de teatre, hem de plantejar-nos “quan anem al teatre, com ho hem de fer?”