Les grans superfícies s’imposen a les platges

I quan va poder, resulta que la gent tenia més ganes d’anar a comprar que d’anar a la platja. O com a mínim això va semblar ahir, primer dia en què, als territoris que estrenaven la fase 2 –el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, a més de l’Alt Pirineu i Aran– ja estava oficialment permès estirar-se a prendre el sol a la sorra i capbussar-se relaxadament al mar, però també obrien al complet les grans superfícies comercials que monopolitzen bona part de les vendes. Per posar dos exemples, de material esportiu o d’utensilis de bricolatge, que ahir van atreure centenars de compradors a Tarragona.

Tot s’ha de dir, el fet que caigués un ruixat a primera hora del matí, i que després el dia es mantingués tapadot a la Costa Daurada, no convidava tampoc a anar a la platja. I encara hi ajudaria menys que els únics que ho poden fer són els habitants de la mateixa regió sanitària, amb la qual cosa gairebé totes les segones residències –que ho són la gran majoria d’apartaments en indrets com ara Salou– romanen buides de lleidatans, aragonesos, navarresos o bascos, el gros d’inquilins habituals quan comença a treure el cap el bon temps. “Em sap greu per ells, però a mi m’està molt bé; això també ajudarà a fer que la tornada sigui més progressiva”, constatava el Joaquim, un dels escassíssims banyistes que a la una del migdia tenia instal·lada la cadira al bell mig de la platja de Ponent de la capital de la Costa Daurada. “Fa un temps lleig, però visc aquí al darrere i he baixat a llegir”, constatava, mentre remullava els peus i admetia que havia tingut “enveja” quan els últims dies veia molts que hi anaven a fer el mateix, tot i que encara no estava permès i els urbans els havien hagut d’advertir. Ahir també n’hi havia, de policies, però no deien res als qui s’estaven a la platja. Perquè ja estava permès, i perquè tampoc hi havia gairebé ningú. Bé, sí, un nen a pocs metres banyant-se amb el seu pare. “No fa bon dia, però avui ja es podia i a ell li feia il·lusió venir”, raonava el Cristian, assenyalant el xiquet, feliç a l’aigua.

És clar que, a banda d’una noia que dormia vestida damunt d’una tovallola i d’un altre nen més avall, no hi havia ningú més en centenars de metres de sorra. Fins i tot les dutxes, que en un dels incomptables girs de guió del BOE dissabte al final s’havien permès, continuaven precintades. I el panorama no era menys desolador a la platja de Llevant. “Ahir, el passeig estava a rebentar, però avui no fa bon temps”, s’excusava la Mari Carmen, asseguda amb dues amigues en una de les poques terrasses obertes vora el mar. A pocs metres regenta el restaurant La Trinca, però el té tancat. “Si tingués obert també treballaríem, però no obriré fins al 8 de juny perquè abans no em surt a compte”, confessava, tot adduint motius econòmics. Això sí, no està preocupada per la temporada perquè confia que el client estatal no fallarà a la cita de cada estiu.

En aquesta petita prospecció de platges del dia 1 de la fase 2 passem per la de la Pineda, una altra de les més populars del cor de la Costa Daurada. Sense hotels oberts ni apartaments ocupats, tampoc no hi ha ni una ànima, més enllà d’uns treballadors que feinegen per acabar d’arreglar les destrosses del temporal Glòria... Si no han tret el cap a la platja, què han aprofitat per fer avui els tarragonins, ara que són en fase 2?

La resposta la trobem minuts després al polígon comercial de les Gavarres: sortir a comprar en una gran superfície, ara que poden obrir lliurement amb l’únic límit del 40% de la capacitat. Tot i ser l’hora de dinar, la gent entra a preu fet al Leroy Merlin, que la setmana passada només havia pogut reobrir una carpa a fora. Això sí, equipats tots amb mascaretes, fan una cua civilitzada i distanciada per rentar-se les mans amb gel a l’entrada. “Tinc jardí i necessitava un vernís especial”, justifica un client. “Aquests dies m’ho podia fer portar a casa, però cobraven molts ports”, raona. No gaire lluny hi ha el Decathlon, que feia una setmana havia pogut obrir una part limitada de 400 m²... dels 4.000 que té la botiga. Avui en canvi ja obre del tot, i en espera de l’allau s’han disposat corredors diferents per entrar i sortir, i gel i guants –aquests opcionals– a l’entrada. “Hem anat tot el matí de bòlit, ha vingut molta gent”, explica un dels encarregats, que constata una altra gran certesa del confinament: “Pensa que hi havia ganes de sortir, i ara que tothom s’ha tornat esportista...” Vist així, la conclusió de la frase, i del matí, eren previsibles...

Els compradors estaven contents de tornar a les grans superfícies, però un altre col·lectiu ahir encara ho estava més. Els ancians que s’estan en residències per a la tercera edat, que per primer cop en gairebé tres mesos –van tancar a principi de març– podien rebre la visita de familiars in situ, sempre que la incidència del coronavirus hi hagués estat escassa o nul·la. És el cas del centre sociosanitari i residència assistida de Salou, privat però amb places concertades, que ha organitzat torns perquè els seus 133 residents en puguin rebre des d’ahir, en espais de mitja hora en horaris de matí i tarda, segons explica la directora, l’Elena Bayarri. Ho faran ordenadament per ales, per detectar de seguida qualsevol possible rebrot, i dissabte preveuen haver completat el primer torn. “Quasi tots els dies ens hem trucat, fins i tot hem fet videotrucades... He estat molt tranquil·la i estic molt contenta perquè ens han tractat de meravella”, explica la Matilde, una saragossana que no fa ni un any que es va instal·lar a Cambrils, i que ha vingut a veure la seva mare, l’Antonia, de 91 anys. Li ha portat una mascareta que han fet les besnetes que viuen a Madrid. “Ens van trucar que ja podíem venir, i des de dissabte que ja estava nerviosa”, explica. L’Antonia no hi sent, però llegeix cada dia i està perfectament al cas del que està passant. “Això, ni a la guerra!”, exclama, quan li preguntem com ha passat el confinament. A la sortida, l’home de la Matilde, i el seu gos, saluden des de fora la sogra per una finestra. Els uns i els altres estan moixos perquè no poden ni fer-se un petó ni una abraçada, però continuaran venint cada dilluns a veure-la fins que, com de costum, se la puguin endur els diumenges a dinar amb ells.

Fins fa un parell de setmanes, l’Antonia no havia pogut ni compartir espais amb els companys del centre, que va registrar un sol cas, a final de març, d’un senyor que ja està del tot recuperat. Això, però, i el fet que en residències properes el virus hi fes més mal, va fer extremar les precaucions, un fet que, de retruc, ha estat beneficiós perquè s’hi ha reduït la mortalitat respecte a un any normal per altres patologies, un fenomen que s’ha repetit en altres llocs. “Ja et dic que l’ús de la mascareta aquí quedarà instaurat per sempre”, indica Bayerri. Avui mateix, tots els familiars són ruixats amb desinfectant en entrar, se’ls donen mascaretes noves i se’ls pren la temperatura. I els que viuen fora de la regió, ni els han deixat venir. “Jo visc aquí, i molts dies venia a saludar-la des del carrer, tot i que amb prou feines em veia des de la finestra, ha estat dur”, explica la María José de la Nieves, sa mare, a qui ha pogut tornar a visitar avui. Dos metres darrere seu, la Mercedes, de Reus, està igual d’emocionada per retrobar la seva...

Classes d’autoescola, piscines públiques, estades a les biblioteques, cinemes i sales de teatre, igualment limitades a un terç de la capacitat... Hi havia moltes més activitats ahir que, segons el BOE, podien tornar a una certa normalitat en fase 2, però no totes ho van fer ni de bon tros perquè, amb la prudència per bandera, resten pendents de preparatius i de veure com evoluciona la demanda i les limitacions imposades abans de capbussar-se en la “nova normalitat”. Encara costarà...