La tradició convertida en turisme

La transhumància, renovada com una oferta turística, és la idea que han tingut un grup de vaquers i una escola d'equitació, que han decidit recuperar l'antiga tradició d'acompanyar el bestiar cap a muntanya a l'estiu i tornar-lo a la plana a l'hivern, perquè es pugui alimentar. La ruta inicial ha permès no només recuperar la tradició sinó també els antics camins que s'utilitzaven per menar els ramats. De fet, segons explica un dels promotors de la iniciativa, Josep Ramon Casas, una de les dificultats que han trobat en la ruta ha estat sobretot el mal estat dels camins i el fet que alguns particulars hagin tallat o hagin fet més estret el camí. «El fet que aquesta activitat s'hagi anat perdent ha fet que els camins estiguin bruts i en mal estat, però l'objectiu també és recuperar-los», explicava Casas. Segons els organitzadors, de fet, fa catorze o quinze anys que la transhumància no es feia en aquesta part de les comarques gironines. «Només a Tregurà quedava algú que encara pujava i baixava el bestiar de la muntanya, però fa temps que no ho fan ja», diu Casas.

En concret, la primera experiència que s'ha fet va portar gairebé cent cinquanta caps de bestiar des de l'Alt Empordà fins al Ripollès. Les vaques que es van traslladar són propietat d'un dels vaquers promotors, que té bestiar i terres tant a una comarca com a l'altra. Els vaquers també van participar en la transhumància, a peu, ja que són els que coneixen les necessitats que té el bestiar quant a menjar i beure, per exemple. Ramon Casas comenta que això es va solucionar arribant a acords amb els llocs on s'havien d'allotjar cada nit els participants en la ruta.

L'inici de la ruta es va fer a Avinyonet de Puigventós i es va acabar al cap d'una setmana a Llanars, després de passar per punts com Terrades, Sant Llorenç de la Muga, Albanyà, l'Hostal de la Muga, el coll de les Falgueres, el coll del Malrem, Rocabruna i Camprodon. El bestiar s'ha quedat en unes valls de Llanars, on s'estarà fins a l'hivern, quan haurà de marxar per evitar les nevades i el fred. Serà llavors quan els organitzadors d'aquesta iniciativa repetiran l'experiència. Serà probablement a final d'any i està previst que es pugui repetir en anys posteriors. «La idea és que es pugui anar fent un o dos cops l'any», explica Ramon Casas. De fet, d'aquest primer intent se n'extraurà l'experiència perquè en pròximes ocasions es pugui triar la millor ruta.

En aquesta primera transhumància hi han participat vint-i-tres persones, que, segons els organitzadors, han conegut la ruta turística a través de les promocions que s'han fet per internet, la qual cosa fa pensar que l'experiència tindrà continuïtat perquè ha atret gent que no tenia res a veure fins ara amb l'hípica que regenta Ramon Casas. I és que aquesta iniciativa l'ha engegat conjuntament un grup de vaquers de la zona i els responsables de l'Hípic Hotel, dedicat a fer entrenaments d'equitació, estades d'esportistes i que també ofereix allotjament per als clients.

Durant la ruta, que dura més o menys una setmana, els participants van parant a hotels, cases de turisme rural i càmpings per passar la nit i recuperar forces per fer el següent tram del camí. Segons expliquen els organitzadors, la dificultat més important que s'han trobat és calcular la durada de la transhumància, ja que és gairebé impossible de saber quants quilòmetres al dia faran les vaques, a banda d'haver d'anar netejant el pas. De fet, sobre el tall d'alguns camins que s'han trobat, Ramon Casas diu que es tracta d'un tema jurídic que s'haurà de veure com es resol perquè «hi ha unes lleis molt antigues que marquen el dret de pas per les carrerades reials i pels camins rals».