Societat

la contra

La tradició convertida en turisme

Recuperen la transhumància com una oferta turística en què els participants acompanyen a cavall un ramat de vaques des de l'Alt Empordà fins al Ripollès

La trans­humància, reno­vada com una oferta turística, és la idea que han tin­gut un grup de vaquers i una escola d'equi­tació, que han deci­dit recu­pe­rar l'antiga tra­dició d'acom­pa­nyar el bes­tiar cap a mun­ta­nya a l'estiu i tor­nar-lo a la plana a l'hivern, perquè es pugui ali­men­tar. La ruta ini­cial ha permès no només recu­pe­rar la tra­dició sinó també els antics camins que s'uti­lit­za­ven per menar els ramats. De fet, segons explica un dels pro­mo­tors de la ini­ci­a­tiva, Josep Ramon Casas, una de les difi­cul­tats que han tro­bat en la ruta ha estat sobre­tot el mal estat dels camins i el fet que alguns par­ti­cu­lars hagin tallat o hagin fet més estret el camí. «El fet que aquesta acti­vi­tat s'hagi anat per­dent ha fet que els camins esti­guin bruts i en mal estat, però l'objec­tiu també és recu­pe­rar-los», expli­cava Casas. Segons els orga­nit­za­dors, de fet, fa catorze o quinze anys que la trans­humància no es feia en aquesta part de les comar­ques giro­ni­nes. «Només a Tre­gurà que­dava algú que encara pujava i bai­xava el bes­tiar de la mun­ta­nya, però fa temps que no ho fan ja», diu Casas.

En con­cret, la pri­mera experiència que s'ha fet va por­tar gai­rebé cent cin­quanta caps de bes­tiar des de l'Alt Empordà fins al Ripollès. Les vaques que es van tras­lla­dar són pro­pi­e­tat d'un dels vaquers pro­mo­tors, que té bes­tiar i ter­res tant a una comarca com a l'altra. Els vaquers també van par­ti­ci­par en la trans­humància, a peu, ja que són els que conei­xen les neces­si­tats que té el bes­tiar quant a men­jar i beure, per exem­ple. Ramon Casas comenta que això es va solu­ci­o­nar arri­bant a acords amb els llocs on s'havien d'allot­jar cada nit els par­ti­ci­pants en la ruta.

L'inici de la ruta es va fer a Avi­nyo­net de Puig­ventós i es va aca­bar al cap d'una set­mana a Lla­nars, després de pas­sar per punts com Ter­ra­des, Sant Llo­renç de la Muga, Albanyà, l'Hos­tal de la Muga, el coll de les Fal­gue­res, el coll del Mal­rem, Roca­bruna i Cam­pro­don. El bes­tiar s'ha que­dat en unes valls de Lla­nars, on s'estarà fins a l'hivern, quan haurà de mar­xar per evi­tar les neva­des i el fred. Serà lla­vors quan els orga­nit­za­dors d'aquesta ini­ci­a­tiva repe­ti­ran l'experiència. Serà pro­ba­ble­ment a final d'any i està pre­vist que es pugui repe­tir en anys poste­ri­ors. «La idea és que es pugui anar fent un o dos cops l'any», explica Ramon Casas. De fet, d'aquest pri­mer intent se n'extraurà l'experiència perquè en pròximes oca­si­ons es pugui triar la millor ruta.

En aquesta pri­mera trans­humància hi han par­ti­ci­pat vint-i-tres per­so­nes, que, segons els orga­nit­za­dors, han cone­gut la ruta turística a través de les pro­mo­ci­ons que s'han fet per inter­net, la qual cosa fa pen­sar que l'experiència tindrà con­tinuïtat perquè ha atret gent que no tenia res a veure fins ara amb l'hípica que regenta Ramon Casas. I és que aquesta ini­ci­a­tiva l'ha enge­gat con­jun­ta­ment un grup de vaquers de la zona i els res­pon­sa­bles de l'Hípic Hotel, dedi­cat a fer entre­na­ments d'equi­tació, esta­des d'espor­tis­tes i que també ofe­reix allot­ja­ment per als cli­ents.

Durant la ruta, que dura més o menys una set­mana, els par­ti­ci­pants van parant a hotels, cases de turisme rural i càmpings per pas­sar la nit i recu­pe­rar for­ces per fer el següent tram del camí. Segons expli­quen els orga­nit­za­dors, la difi­cul­tat més impor­tant que s'han tro­bat és cal­cu­lar la durada de la trans­humància, ja que és gai­rebé impos­si­ble de saber quants quilòmetres al dia faran les vaques, a banda d'haver d'anar nete­jant el pas. De fet, sobre el tall d'alguns camins que s'han tro­bat, Ramon Casas diu que es tracta d'un tema jurídic que s'haurà de veure com es resol perquè «hi ha unes lleis molt anti­gues que mar­quen el dret de pas per les car­re­ra­des reials i pels camins rals».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.