“Sortir m’angoixa”

Sortir dues cantonades més enllà de casa l’angoixa. Veure les cues de gent que esperen a fora les botigues per comprar la fa posar trista. “Vaig crispada pel carrer per tot el que veig i l’única rutina és la de treure el gos.” Així és com viu l’Ana Robles una desescalada que, segons diu, és “molt més dura” que el mateix confinament per l’ansietat que li genera l’evolució de la pandèmia. “Visc pensant que ens tornaran a confinar”, confessa aquesta usuària del centre de salut mental d’adults de Gavà del parc sanitari Sant Joan de Déu. Des de fa tres anys els professionals del centre l’atenen pels problemes d’ansietat crònica i també les complicacions d’una fibromiàlgia severa que va obligar-la a deixar de treballar. En ple confinament es va quedar a casa sola, “desolada i trista” pel que estava passant i connectada als grups d’amics per WhatsApp, però van ser els professionals que van detectar una situació d’aïllament i vulnerabilitat. “De por del virus en tenim tots, però veus quan s’ajunten la depressió i la soledat”, assenyala en José Carlos, que és l’infermer que l’ha visitat al domicili i encara l’acompanya. “Anem sortint una mica més cada dia”, diu, en aquesta teràpia diària. L’Ana s’ha pogut beneficiar de la campanya No ho podem permetre. Esperes o actues? , que han impulsat els mateixos professionals del parc sanitari per garantir les necessitats bàsiques d’higiene i menjar als més vulnerables que han vist empitjorar la seva situació. “Sort en vaig tenir que em portaven el menjar perquè el mal de genoll no em deixava moure”, explica l’Ana, agraint el suport de tot l’equip.

El responsable de l’àrea de desenvolupament solidari del parc de Sant Joan de Déu, Francesc Garreta, remarca que la “sensibilització” dels professionals va alertar de les dificultats en què es trobaven moltes famílies a qui feien el seguiment a distància. “Més que la seva salut, els angoixava no tenir un plat a taula”, assegura el responsable de la iniciativa solidària, que té com a objectiu arribar a un centenar de famílies. El repte és aconseguir uns 11.000 euros mensuals, com a mínim, fins a l’octubre per donar un cop de mà en l’allau de necessitats amb què es troben les entitats socials, desbordades per l’emergència social. Una vintena de professionals s’han implicat en la campanya per preparar els lots, adaptats a les necessitats de cada unitat familiar, i portar-los fins als domicilis. “La patacada és tan forta que ara és el moment de mirar al costat i ajudar per veure com ens en sortim tots plegats”, explica Garreta, que no amaga la preocupació per l’impacte que la pandèmia té en les persones amb trastorns mentals i, sobretot, en aquelles que estaven en procés d’inserció laboral. “Temem el pitjor quan s’aixequin els ERTO i molts vegin perillar la feina. Amb el que ha costat la inclusió, ara no podem anar enrere”, es lamenta, i confia que els índexs d’atur no castiguin encara més el col·lectiu.

La treballadora social del centre de salut mental de Gavà, Mónica Ezquerra, reclama més recursos i agilitzar la tramitació de les ajudes per alleugerir la situació dels qui, amb menys recursos per culpa dels ERTO, necessiten un suport per arribar a final de mes. “Cada mes revisem des dels centres de salut la situació de les famílies per incorporar-ne de noves, i si alguna en pot prescindir també t’ho diuen”, expliquen des del centre sanitari. “Estan acostumats a viure amb molt poc”, assegura Garreta, orgullós d’un col·lectiu que s’ha implicat activament en la campanya a través de l’associació Acció Solidària, que organitza activitats per col·laborar. “Necessiten suport, però també són actius, conscients de la dura realitat que ens toca viure”, diu satisfet.