Els brots de Lleida i Barcelona milloren
Salut confirma l’estabilització de contagis a totes dues ciutats però demana cautela per “conviure amb el virus”
Presenta un pla amb cinc nivells d’alerta
Només l’últim nivell, comparable al març o l’abril, implicaria el confinament
LES FRASES
La situació de transmissió comunitària de Lleida i Barcelona s’ha estabilitzat. Això vol dir que hi ha un petit descens en la incidència acumulada de casos i també que s’ha reduït el risc de rebrot. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va afirmar ahir que la situació epidemiològica al conjunt de Catalunya ha millorat en els últims set o vuit dies i que l’anomenat factor R, que indica el nombre de contagis per persona, ha baixat fins a l’1, “en part perquè al Segrià ja estem per sota”.
Argimon va confirmar la bona notícia ahir durant la presentació del pla de control del virus que preveu mesures generals en funció de cinc nivells d’alerta. El pla només preveu demanar el confinament als territoris o espais que estiguin en el cinquè nivell, que és el que es va produir durant els mesos de març i abril a tot el país, amb un risc gran de superar la capacitat assistencial. Lleida, on segons Argimon “hi ha hagut una situació molt complicada“, ha estat en un nivell inferior amb un impacte assistencial hospitalari. Avui, amb les noves dades a la mà, el Procicat haurà de decidir si relaxa les mesures i les equipara a les recomanacions fixades per Barcelona i la primera corona metropolitana, que estan en un nivell de risc 3, amb brots complexos però sense impacte hospitalari.
Bona part de Catalunya està encara entre el nivell 1 i 2, amb casos esporàdics o petits brots controlats. Argimon va explicar que la Catalunya Central “està estable”; l’Alt Pirineu, “bé”, i a les Terres de l’Ebre s’ha detectat un brot a Amposta “però amb R a la baixa” i on està previst fer cribratge massiu.
En el pla es preveu un control acurat de cada brot, amb l’increment de proves PCR, la contractació de 588 agents Covid que s’incorporaran a l’atenció primària, cribratges específics a empreses, un pla pilot de testatge massiu que començarà d’aquí a unes setmanes a Badalona, rastreig de casos, mesures socials i l’ampliació del programa Pidirac de seguiment de l’epidèmia de la grip per fer també el seguiment de la pandèmia.
Respecte a la localització dels contactes, Vergés va assegurar que dimarts se n’havien detectat 1.600 en només un dia. La mitjana per cas, però, està encara lluny dels deu per persona contagiada a què aspira Argimon. Salut disposa també de 928 professionals per fer rastreig, que poden arribar a ser 2.000 en cas de necessitat, i tenen disponibles 920 llits de crítics basals ampliables a 2.023. Tot plegat, va destacar Vergés, “per intentar no haver d’arribar a l’últim recurs, que és la restricció de la mobilitat”.
Els deu dies crítics
Colau critica Salut i les infermeres demanen la dimissió de Vergés
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar ahir al govern de la Generalitat que “en lloc de generar alarma” articuli els mecanismes perquè “hi hagi millor coordinació i funcionin plenament els sistemes de detecció de casos i rastreig”. Colau va assegurar que el sistema per detectar els contagis no acaba de funcionar perquè no s’està localitzant els contactes positius, i això és “l’origen que s’hagi disparat el nombre de contactes”. Per això, a més d’oferir la “mateixa col·laboració de sempre” al govern, va demanar a l’executiu català que “reforci l’atenció primària” amb agents Covid a tots els municipis.
Per la seva banda, el sindicat Infermeres de Catalunya va demanar per carta al president de la Generalitat, Quim Torra, la dimissió de la consellera de Salut, Alba Vergés. En la missiva, el sindicat veu “inadmissible” la gestió sanitària feta durant la pandèmia i acusa la consellera de “no deixar-se assessorar pels professionals que coneixen la salut pública catalana i la realitat viscuda prèviament”. Lamenten que Vergés no hagi respost a les seves peticions i critiquen decisions com les “contractacions milionàries a empreses privades per fer el rastreig” o el “menyspreu” a l’atenció primària durant la pandèmia.