Ensopegar amb la memòria històrica

Entre­ban­car-se, atu­rar-se i refle­xi­o­nar sobre el que van sig­ni­fi­car els camps de con­cen­tració nazis i el que hi va pas­sar, a la vegada que es fa un home­natge a totes aque­lles per­so­nes que hi van ser depor­ta­des i assas­si­na­des. Aquesta és la volun­tat del pro­jecte inter­na­ci­o­nal que l’artista ale­many Gun­ter Dem­nig va començar a desen­vo­lu­par el 1996 amb el nom de Stol­pers­tein, que traduït sig­ni­fica “pedres que ens fan enso­pe­gar”, i que s’ha estès a una vin­tena de països arreu del món. Es tracta de llam­bor­des de ciment de deu per deu centímetres que por­ten una placa de llautó al damunt amb el nom de la víctima i altres dades per­so­nals que es col·loquen el més a prop pos­si­ble de la dar­rera adreça cone­guda on la per­sona depor­tada va resi­dir lliu­re­ment. Totes fetes a mà de manera indi­vi­dual com a símbol també de res­pecte en con­tra­po­sició a l’exter­mini en massa per­pe­trat pel nazisme.

A Cata­lu­nya va ser l’enti­tat Memo­rial Democràtic de la Gene­ra­li­tat qui va lide­rar el 2017 l’adhesió a aquest pro­jecte inter­na­ci­o­nal d’home­natge artístic per­so­na­lit­zat, aus­ter i refle­xiu i va coor­di­nar la col·locació de 184 llam­bor­des als 29 muni­ci­pis que ho van sol·lici­tar gràcies a la docu­men­tació que també es va anar reco­llint de col·lec­tius, enti­tats i grups de tre­ball. Però les pri­me­res qua­tre llam­bor­des es van col·locar el 9 d’abril del 2015 a la plaça de l’Ajun­ta­ment de Navàs en record dels depor­tats Ramon Sala, Esteve Flo­tats, Antoni Bar­berà, Jaume Obra­dors i Josep Soler, aquest dar­rer de Palà de Tor­ro­e­lla. Des d’ales­ho­res aquest memo­rial s’ha anat expan­dint arreu del ter­ri­tori català amb la col·locació per part del mateix artista de llam­bor­des a Albatàrrec (1), Cas­te­llar del Vallès (5), Cer­vera (3), Cube­lles (1), els Guia­mets (1), Girona (16), Giro­ne­lla (7), Gra­no­llers (7), Gra­nyena de Segarra (1), Igua­lada (10), Lleida (11), Man­resa (24), Navàs (6), Olesa de Mont­ser­rat (10), les Olu­ges (1), la Pre­nya­nosa (1), el Pont de Vilo­mara i Roca­fort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-reig (4), Sant Antolí i Vila­nova (1), Sant Vicenç de Cas­te­llet (1), Sanaüja (1), Tala­vera (1), Torà (1), Tar­roja de Segarra (1), Vall­fo­gona de Riu­corb (1), Pon­tils (1), Santa Coloma de Que­ralt (3) i Saba­dell (61).

En aquest pro­jecte viu i dinàmic està pre­vist que a la tar­dor comenci la ins­tal·lació d’un cen­te­nar més de llam­bor­des a tretze muni­ci­pis. Les nou pri­me­res peces es col·loca­ran el 15 de setem­bre a Vila­franca del Penedès i, al cap de qua­tre dies, se’n posa­ran 15 més a Mataró. La resta, a Rubí (11) el 21 de setem­bre; a Car­dona (3), el 25 de setem­bre; a Vila­nova i la Geltrú (17), el 3 d’octu­bre; a Espar­ra­guera (7), el 8 d’octu­bre; a Santa Perpètua de Mogoda (1), el 9 d’octu­bre, a Vall­bona d’Anoia (1), el 15 d’octu­bre, i a Súria (14), el 17 d’octu­bre. Les onze que s’han de col·locar a Figue­res, les sis de Sant Cugat del Vallès, les qua­tre de Ripo­llet i les tres de Mon­tornès del Vallès encara estan pen­dents de deci­dir una data.

El pro­jecte també té un cos­tat pedagògic, perquè mol­tes esco­les apro­fi­ten la presència de les llam­bor­des als seus muni­ci­pis per tre­ba­llar aspec­tes històrics rela­ci­o­nats amb la memòria de la depor­tació repu­bli­cana. El Memo­rial Democràtic també pre­veu que el pro­jecte Stol­pers­teine per­meti d’ampliar les bases de dades per­so­nals dels depor­tats. L’enti­tat, en col·labo­ració amb l’Ami­cal de Maut­hau­sen i la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, va donar a conèixer el maig pas­sat el cens més com­plet de pre­sos de l’Estat espa­nyol depor­tats als camps de con­cen­tració nazis durant la Segona Guerra Mun­dial a Ale­ma­nya, Polònia, la República Txeca, Àustria, Noru­ega i França. La base de dades porta per títol Depor­tats cata­lans i espa­nyols als camps de con­cen­tració nazis i recull infor­mació de vora 2.000 cata­lans d’entre un total de més de 9.000 pre­so­ners que hi figu­ren, amb dades biogràfiques i d’entrada i sor­tida dels camps d’exter­mini.

El pro­jecte de Dem­nig ha com­por­tat fins ara que s’hagin col·locat més de 75.000 llam­bor­des a més d’una vin­tena de països, com ara França, Finlàndia, Lituània i Argen­tina.