Centenars de persones s’afegeixen a les vies que es fan al Maresme i Badalona

“Un any més ho hem tornat a fer”, repetien en acabar la cadena humana els qui omplien l’N-II a Mataró, en una cita excepcional arran de la pandèmia que els mantenia allunyats a dos mestres i mig de distància. Sense buscar comparacions amb la Via Catalana, que el 2013 va enllaçar diferents pobles, l’ANC va fer convocatòries a Canet, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Premià de Mar a tocar de les estacions de rodalies. Sense aglomeracions i amb les mesures de seguretat acordades amb el Procicat, centenars de persones van anar omplint els punts senyalitzats a terra per enllaçar l’estació, on es va desplegar una estelada gegant al terra, amb l’edifici de la Seguretat Social. La concentració, amb prop de 500 inscrits, s’ampliava a l’esplanada de l’Agència Tributària, a la zona universitària del Tecnocampus. “Únicament amb la independència podrem garantir les pensions, unes infraestructures dignes i uns impostos justos i solidaris”, assenyalaven els organitzadors en els parlaments en relació als tres espais escollits per als actes reivindicatius de la Diada . “Estem cansats de lluites i paraules estèrils, i el moviment del carrer passarà per sobre”, hi afegien. Eren del mateix parer en Josep i la Maria Àngels, que a darrera hora s’animaven a agafar l’estelada i baixar a la concentració. “Ens sobren motius per ser cada anya a aquí, i ja en portem vuit”, deia en Josep ben protegit amb la mascareta, conscient de ser dins la franja d’edat considerada de risc. “L’oponent és molt fort i per més que fem només ens donen bufetades. No ens podem perdre en lluites que no porten enlloc”, hi afegia la seva acompanyant. A pocs metres havien passat el cordó d’accés on els voluntaris s’encarregaven de repartir gel i recordar les mesures de seguretat. Als inscrits, molts dels quals ja portaven la samarreta blava de l’ANC, se’ls havia advertit que anessin en petits grups. “Són molt conscients de les normes, i és més segur estar ara mateix aquí que en una terrassa”, indicava entre l’equip de voluntaris la Diana Pagès. Entre els assistents, poques famílies amb criatures circulaven buscant el lloc assignat. “Anem a fer el volt una estona i veure l’ambient, ja que aquest any no podem anar a Barcelona”, explicava en Jordi Clos, que es resseguia la cadena amb la família mirant de saludar de lluny els coneguts. Fent via, la Carme i la Dolors, de costat i amb els tamborets plegables de totes les Diades, esperaven pacients la fi de l’acte. “Som la taca d’oli, potser és més descafeïnat, però aquí estem”, comentaven mentre dos tractors servien d’altaveu als organitzadors per reclamar el dreta a l’autodeterminació de Catalunya.

A Badalona la majoria de manifestants es van concentrar darrere de l’estació i, minuts abans de les 17:14 es van repartir, per un cantó fins al pont del Petroli i per un altre al costat de la Rambla. Tot i que era el punt de trobada també dels independentistes de Montgat i Tiana, al costat de la via del terme de Montgat pràcticament no hi havia ningú, tothom es va concentrar a Badalona. “Aquí estem, una vegada més”, deia en Jordi, que aquest any ni s’havia apuntat ni res perquè, explicava, “he hagut de sortir de casa i en cinc minuts ja he estat aquí. Ni hi he pensat, a apuntar-me”. Com ell, la majoria. És el que deien els organitzadors de l’ANC: “S’han apuntat unes 500 persones però ens estan comprant samarretes molta gent que diu que no s’ha apuntat, i quan repartim pancartes també ens diuen que no s’havien apuntat, per tant, això és un èxit”, deia la Cel·la, que havien calculat que cada quilòmetre hi hauria unes 500 persones i, pel que es va poder veure, com a mínim la xifra va ser el doble o més. Entre el públic, diversos grups de joves tocant el tambor i moltes parades amb venda de samarretes i tot tipus de marxandatge indepe.