Societat

Maria Carme Pujol

Cuinera

«Al meu marit el vaig conquistar pel paladar»

Entrevista a Maria Carme Pujol, professora del curs de cuina casolana de Llambilles

Aquesta informació ha estat elaborada externament a la redacció del web per Sandra Florenza, estudiant en pràctiques del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic.
–Què li va sem­blar que l'Ajun­ta­ment de Llam­bi­lles l'escollís per impar­tir un curs de cuina?
–«En un prin­cipi em va fer molta por perquè era un repte molt gran per a mi. Però, al final ha estat fantàstic, m'ha omplert molt veure la gent con­tenta.»
– Quin balanç fas de les vuit set­ma­nes de curs?
–«El balanç és molt posi­tiu perquè he notat que he pogut ense­nyar coses noves, i això val molt la pena.»
–Va triar vostè totes les recep­tes?
–«Sí, n'hi ha que són ide­a­des per mi, com la copa de madui­xes i nata de l'últim dia. La resta les he après a fer anant a cur­sos i després els he donat el meu toc per­so­nal.»
–Amb quins tres plats es queda?
–«Amb el magret d'ànec amb salsa de foie i con­fi­tura de tomata, que a mi m'encanta, les guat­lles amb crosta aromàtica i ver­du­res i el risotto negre de bolets i cala­mars.»
–S'espe­rava que vin­gues­sin 35 per­so­nes?
–«Ui no [riu]. Em pen­sava que ens cos­ta­ria arri­bar a deu per­so­nes. La cuina és molt per­so­nal i a vega­des no creus que et puguin ense­nyar res de nou.»
–Quina experiència té en el món de la cuina?
–«Sem­pre m'ha agra­dat molt cui­nar. Des de ben petita he tin­gut molta curi­o­si­tat pels men­jars. De fet, al meu marit, crec que el vaig con­quis­tar pel pala­dar. Des de fa sis anys sóc la cui­nera d'una escola a Salt. També m'agrada apren­dre cons­tant­ment.»
–Tre­ba­lla la cuina per a nens, quins valors aplica?
–«Els nens tenen el pala­dar poc acos­tu­mat a molts gus­tos. La cuina per a ells ha de ser molt sen­zi­lla, suau i sobre­tot molt vari­ada, encara que no els agradi.»
– Els caps de set­mana forma part dels Amics Arros­sai­res de Cassà de la Selva. Què fan?
–«De fet, és curiós perquè cui­nem de tot menys arròs. Fem de tot, gui­sats de vede­lla amb bolets, o amb sal­sa­fins, un mar i mun­ta­nya (pollas­tre amb esca­mar­lans o gam­bes). Aquests men­jars els hem arri­bat a fer per a 400 per­so­nes.»
–És difícil cui­nar per a molta gent?
–«No, al con­trari. Tot és a base de pro­por­ci­ons. Lla­vors, quan ho tens clar, tot és igual de fàcil. Hem de tenir en compte que et calen tot els estris ade­quats. Una o dues pae­lles gros­ses, espàtules gros­ses...»
–Perd qua­li­tat?
–«En abso­lut, és molt més rica. Els gus­tos són molt més con­cen­trats. Surt més bé, et diria, que ela­bo­rar un plat per a qua­tre per­so­nes.»
–Quins són els secrets de la cuina que ha de tenir tot­hom en compte?
–«Per a un gui­sat, un bon sofre­git. Aquesta és la clau. Als gui­sats que fem els cata­lans no podem dei­xar de posar-hi una bona picada. El prin­ci­pal és cui­nar molt natu­ral. El peix, poca cocció i la carn, la justa i sufi­ci­ent, per man­te­nir-ne els gus­tos.»
–A l'hora d'esco­llir els pro­duc­tes, què ens cal saber?
–«Els pro­duc­tes de tem­po­rada sem­pre són els que ens fan que­dar més bé. Són els més rics. Els con­ge­lats, si se'n fa un bon ús, poden ser més bons que els natu­rals.»
–Els homes saben cui­nar?
–«Sí, a la seva manera. [riu]. A la cuina han aga­fat molt bon nom, hi ha molt bons cui­ners. Ara, també hi ha molt bones cui­ne­res que han estat menys reco­ne­gu­des.»
–Quin plat pre­fe­reix que ela­bo­rin per a vostè?
–«Sem­pre escu­llo els que no he tas­tat mai. Vull apren­dre a sor­pren­dre més els pala­dars i després agafo noves idees per poder-les fer jo a la meva manera.»
–Qui­nes són les carac­terísti­ques de la cuina medi­terrània?
–«La bona vari­e­tat. Tenim hor­ta­lis­ses, ver­du­res i frui­tes de pri­mera. La carn, el peix, tot ho podem acon­se­guir en el seu millor estat, aca­bat de sor­tir del seu hàbitat.»
–Qui­nes altres cul­tu­res tenen cuina interes­sant?
–«La de l'Europa cen­tral i la turca, en la vari­e­tat de pas­tis­sos. També la dels grecs i la japo­nesa. La saben ela­bo­rar molt bé.»
–I els robots de cuina, faci­li­ten l'ela­bo­ració dels plats?
–«Sí, molt. S'ha d'esco­llir un bon robot que tin­gui el que cal, ni més ni menys. Ens hem d'asses­so­rar bé i el que hi ha al mer­cat faci­lita molt les coses. Les noves tec­no­lo­gies poden aju­dar molt la cuina.»
–Exis­teix el men­jar ràpid i de qua­li­tat?
–«Sí, i tant. La pasta, les ver­du­res, les ama­ni­des, les tapes de qual­se­vol peix sal­tat, de carn també es poden fer coses.»
–Tenim una bona ali­men­tació en gene­ral?
–«Ara comen­cem a mirar i cui­dar-nos una mica, però durant un temps que no, la influència anglo­sa­xona i ame­ri­cana ens ha fet molt mal. Fins i tot ha infra­va­lo­rat la nos­tra cuina.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia