Operació Salvar el Nadal
Malgrat les inevitables cancel·lacions, milers d’activitats s’han reformulat per adaptar-se a les exigències sanitàries
El petit comerç alerta que una mala campanya pot elevar el nombre de botigues tancades al 35%
Tothom sap que aquest serà un Nadal insòlit. Sense abraçades ni petons ni grans trobades familiars, sense aglomeracions a les botigues perfilant els últims detalls del tió o els Reis, i sense milers de nens amuntegats als carrers i places de tot Catalunya esperant, emocionats, l’arribada de Gaspar, Melcior i Baltasar. Res serà com solia ser, com passa amb tot des del mes de març, però persones i entitats de tot el territori fa mesos que pensen en alternatives i treballen per aconseguir que les principals tradicions nadalenques es puguin mantenir, encara que sigui en un format inèdit, com ara pessebres vivents amb la Verge Maria amb mascareta o directament gravats en vídeo, dinars i sopars d’empresa a casa o per internet i cavalcades reconvertides en campaments reials, on es podrà anar a veure Ses Majestats demanant cita prèvia.
Catalunya, com la resta del món, no oblida en aquestes dates tan especials els que han perdut amb la pandèmia familiars i amics. Nombroses poblacions retran homenatge a les víctimes de la Covid-19, com ara Terrassa, que ha instal·lat en el seu record un gran avet de 12 metres d’altura al Raval de Montserrat. Respectant el dol individual i col·lectiu i amb les necessàries mesures de seguretat, celebrar aquestes festes és més necessari que mai. En paraules de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, “no és només una qüestió econòmica, sinó també d’ànim col·lectiu”, ja que és important “primer pels més petits, que han patit tota aquesta crisi i cal mantenir viva la il·lusió i la màgia”, però també pels adults, perquè “no podem caure en la depressió col·lectiva”.
Sentit i ordre
Com recorda Francesc Núñez, professor dels estudis d’arts i humanitats de la UOC, les festes de Nadal són una tradició social que destaca perquè tenen segles d’història i una gran “envergadura”, però també existeixen tradicions familiars, com poden ser els aniversaris, i rituals personals, com fer el cafè cada dia en un bar determinat abans d’anar a treballar, i totes “són fonamentals per donar ordre, sentit i orientació a la vida”. Núñez reflexiona que precisament la pandèmia el que ha fet és “trencar la normalitat i totes les rutines que teníem, per això vam córrer a inventar-ne de noves”, com ha passat ara amb les tradicions de Nadal. De fet, la imaginació feta servir per adequar les activitats a les exigències sanitàries demostra la necessitat de rutines i tradicions i la capacitat de l’home d’adaptar-se: “La naturalesa humana té la capacitat de generar noves rutines i noves formes de trobar comunitat i sentit fins i tot en les pitjors adversitats”, recorda el professor Núñez.
Almenys aquest Nadal, no ha estat possible reconvertir-ho tot. Espinelves ha decidit no celebrar la tradicional fira de l’avet, que reunia a començaments de desembre entre 60.000 i 90.000 persones. Barcelona ha cancel·lat la Ciutat dels Somnis, el parc de Nadal, que l’any passat va rebre 35.000 infants. La majoria de pessebres vivents no es faran perquè, com recorda la presidenta de la seva federació, Àngels Serentill, “són muntatges fets per la gent i per a la gent”. I moltes fires de Nadal i artesans també s’han anul·lat. Però en la majoria dels casos s’ha pensat en alternatives. Moltes poblacions han ideat exposicions, diorames i muntatges variats per mantenir viva la tradició dels pessebres. Per exemple, a Mataró no celebren la fira de Nadal i ornaments però han creat un directori amb els expositors que normalment hi participen i informació sobre com fer-hi comandes, a banda d’un itinerari nadalenc pels comerços de la ciutat.
I és que cal salvar el Nadal, també, per salvar l’economia. Com recorda Joan Carles Calbet, president de Retailcat, entre el 30 i el 40 per cent de les vendes de tot l’any es concentren en les festes de Nadal, des del Black Friday fins després de Reis. “Les properes sis o set setmanes són clau per al comerç. Sempre ens hi juguem la pell, perquè una campanya de Nadal et pot salvar un any i una de dolenta te’l pot ensorrar. Però aquest any, que hem estat tant temps tancats i amb tan poques vendes, és més decisiva que mai.”
Compra de proximitat
Calbet recorda a qui tingui por o no pugui sortir de casa que també el petit comerç ven per internet, no només Amazon. “No crec que sigui prudent parlar de boicots, però sí que demano a la gent que reflexioni: comprant al comerç de proximitat no només es posa un gra de sorra per ajudar-lo i reactivar l’economia, sinó que es compra en botigues que paguen aquí tots els seus impostos, el que serveix per finançar la sanitat o l’educació.” De moment, els associats de Comertia, que sumen 4.000 punts de venda, van vendre durant els dies de Black Friday un 36 per cent menys. Preocupa l’efecte de la crisi en les butxaques del consumidor i també les limitacions a la mobilitat, així com el tancament de les botigues situades en centres comercials.
Nombroses poblacions han invertit aquest any més que mai en il·luminació per animar els vilatans a sortir al carrer i comprar al comerç local. Segons un estudi que la consultora RDB Consulting ha fet per a l’Ajuntament de Girona per calcular l’impacte de la Covid-19 en el teixit comercial de la ciutat, la capacitat de supervivència de més del 20 per cent dels comerços dependrà d’aquesta campanya de Nadal. Àlex Goñi, president de PimeComerç, creu que la dada és totalment extrapolable a tot el territori. Recorda que, segons les seves dades, un 12 per cent dels comerços ja no tornaran a obrir a conseqüència de la pandèmia, una xifra que amb una mala campanya de Nadal es podria enfilar fins al 35 per cent.
LES FRASES
La salut, la prioritat de tots
Fins i tot els organitzadors més entusiastes, les persones que més estan treballant per aconseguir que les festes de Nadal siguin el menys diferents possibles, deixen clar que la seva prioritat és la salut tant de les persones que munten els actes com dels visitants. És el que recomanen també les autoritats i, sobretot, el personal mèdic, que tem una virulenta tercera onada si malgrat totes les precaucions hi ha trobades i activitats amb massa participants.
Brussel·les ha demanat aquesta setmana als estats de la Unió Europea que mantinguin les restriccions “especialment durant el període de vacances” perquè “a l’hivern la transmissió és més alta” i podria haver-hi un fort repunt dels casos de contagi.
