L’adaptació al moment

No van trobar cap raó per no fer el pessebre vinent de Maçanet de la Selva aquest any. Només calia trobar la manera d’adaptar-se a la nova situació. “Som petits i vam pensar que podíem gestionar-ho. El que calia era evitar la massificació i adaptar-nos a les mesures de seguretat”, apuntava, ahir satisfet per la resposta del públic, el portaveu del pessebre vinent de Maçanet, Albert Batallé. El perill d’haver de deixar-ho córrer tot a última hora per una normativa del Procicat que estronqués les previsions també estava calculat. “Ens ho hauríem pres com un inconvenient de darrera hora. I si hagués plogut? Doncs, el mateix.”

El dia de Nadal es van fer les tres primeres sessions i, segons apuntava ahir Batallé, van tenir una bona acollida. L’aforament màxim calculat era de 200 persones, molt menys de la meitat del que es va fer l’any passat per la mateixa data. “Això era el previst i tot va anar perfecte.” Ahir, el ritme va resultar molt semblant. Estava tot tan calculat que, amb el públic familiar que s’esperava, res no podia fallar. I no ho va fer. Fins i tot, ahir els àngels no comptaven passar tanta fred com abans-d’ahir.

S’arribava al bosc de Can Garriga a punt, després d’haver passat diversos controls. L’accés només era permès per a qui havia reservat prèviament. Els detalls estaven calculats. Els figurants de cada escena –un total de divuit– eren d’una mateixa bombolla. Poca mainada i un màxim de sis per escena, molts menys que l’habitual. Els assistents arribaven a la zona sense agrupacions grans, estirats i deixant prou espai entre grup i grup. Presa de temperatura abans d’entrar, gel hidroalcohòlic i mascareta posada.I tot plegat a la fresca. Cada grup entrava amb una diferència d’uns dos minuts per evitar contacte entre uns i altres. La reformulació de l’espectacle va portar a eliminar diverses escenes teatralitzades. Aquest és el cas d’una de les que feia més familiars el petit pessebre vivent de Maçanet de la Selva, el brou per als assistents i la degustació de productes en l’escena del mercat, que ahir també es podia trobar en el recorregut però amb una proposta més estàtica. Ni brou per a tothom ni pa amb vi i sucre, un costum que qui sap si amb els anys ajudarà a recuperar una tradició a totes les cases catalanes, un hàbit culinari que ara semblaria poc assenyat alimentàriament però que havia aixecat amb força moltes generacions, sense que semblés un atemptat a la prudència paternal. L’any que ve tothom compta que tot tornarà a ser com era.