Clam perquè s’apliqui mà de ferro als que ‘roben’ vacunes
Experts en bioètica reclamen que es destitueixi i castigui els càrrecs públics que han abusat del seu poder per immunitzar-se
Multes, expedients i suspensions de feina són sancions regulades
Més de 500 càrrecs públics, entre ells, l’alcalde i un regidor de Riudoms, s’han saltat a l’Estat espanyol el protocol i han aprofitat el seu poder i influència per vacunar-se contra la Covid-19 abans del que els tocava, privant de la dosi els col·lectius que més la necessiten, com ara els avis i àvies de les residències. Dia rere dia, la llista suma nous noms, el que ha generat un esclat ciutadà d’incredulitat i indignació, sobretot tenint en compte que les dosis escassegen i ja s’intueix que l’objectiu de tenir el 70% de la gent vacunada abans de l’estiu és un miratge, ja que no hi haurà prou vacunes per a tothom. Les entitats que a casa nostra vetllen per garantir l’ètica en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut exigeixen que es talli “d’arrel” aquestes pràctiques, perquè no només van en contra de l’interès comú de protegir els més vulnerables i aconseguir reduir la mortalitat de la malaltia i la saturació dels hospitals, sinó que danyen el nostre sistema democràtic.
“És una pràctica pèssima i denigrant que demostra l’escassa qualitat democràtica del país: vivim en una cultura que no valora l’interès general i sempre ha potenciat el campi qui pugui”, reflexiona María Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB. El més greu, alerta, és que s’han saltat el protocol persones que treballen per a l’administració pública, que es deuen al bé comú i “han de tenir en compte que hi ha una sèrie de regles que no poden saltar-se, com ara la prohibició d’utilitzar el càrrec en benefici propi”.
Són diversos els juristes que han plantejat que en aquests casos es podria parlar fins i tot de malversació pública, i Casado creu és “obvi que si al Codi Penal hi ha sancions per a tot, també n’hi seu haver per a això”, però destaca que “és l’última ràtio a aplicar”. “La funció pública està regulada pels seus codis –recorda– i quan hi ha conflicte d’interessos i abusos de poder està estipulat un ampli ventall de conseqüències, com ara sancions administratives, multes, expedients i suspensions de sou i feina.” En el cas dels càrrecs públics, a més, cal destituir-los si no dimiteixen, hi afegeix, lamentant la poca contundència amb què fins ara s’ha actuat.
Evitar la saturació
“El que està passant és un atemptat contra el bé comú. Si no pleguen, el mínim que s’ha de fer és fer-los cessar, perquè s’està demanant als ciutadans comportaments exemplars amb les mesures restrictives i també s’ha de ser exemplar a l’hora de tallar d’arrel aquestes pràctiques”, assegura Màrius Morlans, vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya. Com recorda Morlans, l’objectiu de la primera fase de vacunació és centrar-se en la gent més vulnerable perquè la mortalitat se centra en aquests grups. “En la mesura que aquests col·lectius es vagin immunitzant –indica–, baixarà la pressió hospitalària, així que qualsevol que es vacuni quan no li toca retarda aquest bé comú que és evitar la sobrecàrrega assistencial.”
Montserrat Esquerda, presidenta de la comissió de deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, opina que a Catalunya s’ha fet molt bona feina identificant les persones prioritàries per vacunar-se. “Podem discutir si aniran després els professors o certs grups d’edat, això no està tancat, però una cosa molt diferent és que ja estiguin establerts els criteris i algú se’ls salti.” “Ens hi juguem molt en democràcia, hem de poder donar compte de cadascuna de les vacunes”, adverteix Esquerda, que té molt clar que “la segona dosi també s’està prenent a algú que la necessita més, així que si el sistema la posa a qui s’ha saltat el protocol, està legitimant el frau”.
Uns criteris que són clars i estan justificats
Tot i que s’ha establert que els primers a immunitzar-se han de ser els avis i àvies que viuen als geriàtrics, els treballadors de les residències i el personal sanitari de primera línia, a casa nostra ja s’han vacunat centenars de polítics, militars i fins i tot algun mossèn, amb l’excusa que sobraven dosis o volien donar exemple a la ciutadania. Com recorda Josep Maria Busquets, secretari del Comitè de Bioètica de Catalunya, “els professionals sanitaris estan habituats a establir i seguir els criteris de prioritats que col·lectivament es consensuen “. En aquest cas, el consell interterritorial, en el qual participen experts del Departament de Salut de la Generalitat, va aprovar l’estratègia de vacunació contra la Covid-19 basant-se en tres principis. “El primer és el de necessitat, segons el qual les persones amb major risc d’emmalaltir i morir s’han de vacunar primer, mentre que el segon és el d’equitat, és a dir que l’administració de la vacuna no pot estar influïda per la renda, ni el gènere, ni el lloc de residència, ni cap altra consideració que suposi un tracte injust”, explica Busquets.
Finalment, hi ha el criteri de reciprocitat, que justifica l’accés prioritari a la vacunació d’aquelles persones que s’han considerat essencials i arrisquen les seves vides per combatre la pandèmia, en primer lloc els treballadors assistencials sanitaris, tot i que cada cop hi ha més sectors que en reclamen la prioritat.
