El papa fa sentir a Mossul la derrota final de l’extremisme

“Envairem Roma.” Era un missatge pintat al carrer, al costat d’una representació del coliseu romà i d’un militant gihadista, que era qui formulava l’avís. El grafit, plasmat a Mossul, la segona ciutat més gran de l’Iraq, va ser recordat ahir per alguns residents d’aquesta regió autònoma de l’Iraq. La pintada correspon a la fosca etapa que la ciutat va viure entre el 2014 i el 2017, quan Estat Islàmic va fer-s’hi fort. Però la visita del papa ha portat una sensació de victòria final contra l’extremisme que la població necessitava.

Francesc va liderar ahir un poderós acte de simbolisme en adreçar-se a la població de Mossul des d’un escenari situat entre les runes del que havien estat quatre esglésies de diferent signe, més tard assaltades pels gihadistes. Després d’haver estat dos dies a l’Iraq impulsant el missatge de la coexistència entre confessions religioses, el pontífex va animar els cristians a tornar per reconstruir les seves vides a Mossul. Líders cristians i musulmans del municipi van acompanyar Francesc. El reverend Raed Kallo, l’únic sacerdot de Mossul, va pronunciar un emotiu discurs en què explicava com els seus “germans musulmans” l’havien rebut “amb hospitalitat i amor” quan el 2017 va tornar de l’exili, després que tant ell com la seva parròquia de 500 famílies cristianes haguessin fugit de la ciutat. “Avui visc entre dos milions de musulmans que m’anomenen pare Raed”, celebrava. Gutayba Aagha, personalitat musulmana local, també va intervenir-hi: “Convidem tots els nostres germans cristians a retornar a la seva ciutat, a les seves propietats i als seus negocis.” Estat Islàmic va atacar ciutadans de totes les confessions, però els cristians i els membres d’altres minories, com els yazidites, en van sortir especialment malparats. Els gihadistes els amenaçaven amb la mort si no es convertien, i els feien pagar impostos per a “no musulmans”. Mossul va ser el municipi on Abu Bakr al-Baghdadi va proclamar-se califa i va anunciar la creació de l’autoanomenat Estat Islàmic. La lluita per alliberar la ciutat va suposar una guerra de nou mesos i la mort de 10.000 civils. El record nefast dels supervivents exiliats fa que la població cristiana s’hagi negat a tornar. De les 500 famílies cristianes que formaven la parròquia del sacerdot Raed Kallo, només 70 són a la ciutat.

Francesc va inaugurar un monument en honor de les víctimes de l’extremisme i es va deixar volar un colom blanc en senyal de pau: “Resem perquè els qui van causar dolor als seus germans i germanes se’n penedeixin, tocats pel poder de la vostra misericòrdia”, va dir el pontífex.

A Bakhdida, on Francesc va visitar una església, es feia evident la joia dels centenars de persones congregades. Un ciutadà va adreça-se a Francesc per explicar-li que els extremistes havien mort el seu fill i dues persones més el 2014, però el pontífex va reiterar el missatge del perdó, afirmant que l’alarma que havien suposat aquelles morts havia salvat tota una ciutat: “Us ho demano per favor: no caigueu en el desànim. Cal fortalesa per perdonar, però també el coratge de no abandonar.” L’actitud exultant davant la premsa de Lluís Rafael Sako, patriarca catòlic, representa l’escalf que percep una comunitat que se sentia oblidada: “Ara tothom parla dels cristians!”