El repunt
Valentia, dignitat i grandesa
Hom s'adona, si més no, de la voluntat dels autors de transmetre un missatge amb gruix, amb ganes de fer pensar i d'empènyer cap a horitzons plausibles de futur esperançador
A la balconada de la casa Pere Llibre del passeig de Gràcia, d'estil neoàrab, durant la manifestació de dissabte passat hi penjava una senyera de cap a cap amb un lema o eslògan compost de tres simples paraules: “Valentia, dignitat i grandesa”. Tres mots que conjuminen una proposta, gairebé un programa, no exempt d'interpretació, com tota cosa d'aquest món. En primera lectura hom ja s'adona, si més no, de la voluntat dels autors de transmetre un missatge amb gruix, amb ganes de fer pensar i d'empènyer cap a horitzons plausibles de futur esperançador. En llegir-lo entre la multitud que avançava lentament, tot d'una se'm va fer inevitable fer comparança amb els eslògans que ens proporcionen les campanyes electorals, tan insípids, tan poca cosa, tan intercanviables amb qualsevol altra proposta, sigui electoral, sigui fins i tot comercial. I vaig pensar que no era tan difícil transmetre idees i propostes quan darrere les paraules existeix un convenciment profund, quan s'aparta el maleït càlcul interessat.
Tres paraules! La valentia necessària per assumir les responsabilitats a cada moment, per no esquivar els compromisos, per no evitar els deures, per no fugir dels reptes cercant tota mena d'excuses de mal pagador. La dignitat que mai es pot perdre, ni molt menys pels afalacs i l'adulació claudicant i mansoia, per la vanitat o per la por de ser renyat tot cercant justificacions entre la mar immensa del conformisme, de l'acomodament, de la incapacitat. La dignitat davant la intolerància, la ignorància interessada, la imbecil·litat promoguda. La grandesa que proporcionen les paraules justes i sàvies, amb la cerca de la veritat, amb l'estima a la terra, amb la capacitat de caminar compartint, creant camí vers horitzons respectuosos. La grandesa que proporciona la complexitat de la vida, lluny de les simplicitats excloents, imperials, uniformadores. La valentia, la dignitat i la grandesa de la gent que dissabte omplíem Barcelona, davant per davant de l'ocultació o la manipulació de la veritat.
Diumenge a Santes Creus es van presentar al públic els resultats de la restauració de les tombes reials, projecte dirigit pel Museu d'Història de Catalunya com a responsable dels monuments històrics de la Generalitat. Projecte que amb molt d'encert ha impulsat el Departament de Cultura amb una visió clara i precisa dels valors patrimonials que representen les tombes reials i tot el conjunt del monestir de Santes Creus.
La presentació ordenada, il·lustrada i entenedora de la complexa intervenció pluridisciplinària que s'ha necessitat per dur a bon port tot el procés, des del tractament de les despulles reials, fins a la restauració i la il·luminació de les tombes i l'església em va remetre a les tres paraules del dia abans al passeig de Gràcia. Valentia per escometre un projecte amb tota la seva complexitat. Dignitat assolida no només en l'aspecte visual que mereix el monument, sinó en tota la diversificació del tractament de la recerca generada. Grandesa, per haver recuperat, delicadament, intel·ligentment, sense complexos i sense grandiloqüència una part de la història d'aquest país que per molt que sentenciïn se sap nació.
L'excel·lència també existeix i aquest n'és un fefaent exemple en l'encadenament de les complicitats que s'han donat: idea, visió, projecte, il·lusió, coordinació, rigor i dedicació. El present que respecta el passat històric nacional com a eslògan pel futur: valentia, dignitat i grandesa!
