L’agonia de la pena de mort
Virgínia s’ha convertit en el 23è estat, i el primer exconfederat, a abolir-la
El president Biden insinua que vol posar fi a un càstig que cada vegada menys nord-americans aproven que existeixi
El juliol del 2017, Rachel Sutphin va escriure al llavors governador de Virgínia, el demòcrata Terry McAuliffe, que aturés l’execució de William Morva. Onze anys abans, Morva havia assassinat el pare de Sutphin, un sotsoficial de policia, però la jove va anteposar les seves conviccions contra la pena de mort a la venjança o el desig d’un tipus de justícia. “Estic en contra de la pena de mort per raons morals i religioses. He lluitat i continuaré lluitant per clemència de tots els presos al corredor de la mort fins que Virgínia declari la pena de mort inconstitucional”, va dir aleshores, quan McAuliffe va decidir no aturar l’execució de Morva.
Quatre anys després, en els quals Virgínia no ha executat cap altre pres i amb un altre governador demòcrata al capdavant de l’estat, la lluita de Sutphin i desenes d’associacions va aconseguir fruits: fa una setmana, Virgínia es va convertir en l’estat número 23 dels EUA a prohibir la pena de mort.
No només això: és el primer del considerat sud, el que va integrar la Confederació durant la Guerra Civil, a fer-ho. “No hi ha lloc avui dia per a la pena de mort en aquesta mancomunitat [de Virgínia], al sud o en aquesta nació”, va dir l’actual governador, Ralph Northam, just abans de signar la llei que l’aboleix al seu estat. Amb aquest pas, i comptant que tres estats tenen moratòries imposades pels seus governants, més de la meitat dels estats dels EUA no apliquen la pena de mort, una fita que es dona per primera vegada en la història.
El cas de Virgínia és paradigmàtic. Des de principis del segle XVII, quan encara era una colònia britànica, és el territori amb més execucions de la història: se’n comptabilitzen més de 1.300. Si només es compta des del 1977, quan va acabar una moratòria de facto de quatre anys per una decisió del Suprem, Virgínia és el segon estat amb més execucions (113), només superat per Texas (569), segons el recompte de Death Penalty Information Center (DPIC).
La decisió segueix una tendència que està ofegant la pena de mort al país, que viu agònicament en una erosió lentíssima. Segons una enquesta de Gallup del novembre passat, un 43% dels nord-americans s’oposen a la pena de mort, el percentatge més elevat des del 1966, i que segueix una tendència a l’alça que es veu des de fa dècades. A banda, els EUA fa més de 250 dies que no executen ningú en l’àmbit estatal, el període més llarg sense cap víctima del corredor de la mort en més de quatre dècades, i un exemple del declivi en l’aplicació de la pena capital. Segons el DPIC, Virgínia és l’onzè estat que aboleix la pena de mort en els últims setze anys. A banda del component moral, molts activistes veuen la pena de mort com l’exemple més fatídic del racisme del sistema judicial nord-americà. En el cas de Virgínia, per exemple, al segle XX es van executar 73 homes negres per delictes de violació o robatori. En aquest període, cap blanc va ser executat per cap d’aquests crims.
L’abolició de la pena de mort a tot el país, en l’àmbit federal, és encara una quimera, especialment perquè encara té molt suport entre els republicans. Sense anar més lluny, l’expresident Donald Trump, en els últims set mesos al poder i trencant un període de disset anys sense execucions de presoners federals, va reimpulsar el càstig i va permetre la mort de tretze presos, cinc dels quals quan Joe Biden ja era president electe dels EUA. Un Biden que, per boca de la seva portaveu, Jen Psaki, “té profundes preocupacions sobre si la pena capital tal com està actualment implementada és consistent amb els valors que són fonamentals en el nostre sentit de la justícia”.
Una frase gens resolutiva i suficientment vaga, però de la qual es destil·la una insinuació del que ja va dir durant la campanya electoral: que no està a favor de la pena de mort, però sense deixar clar si farà alguna cosa en aquest sentit en forma de moratòria oficial per mitjà d’un decret, encara que sigui en l’àmbit federal, o d’impuls aprofitant el seu lloc de privilegi perquè el debat entri de ple en l’opinió pública, i el Congrés i els estats debatin si al segle XXI encara hi ha lloc per a la pena de mort als Estats Units. Al país encara hi ha unes 2.500 persones al corredor de la mort.
LES XIFRES
El cas Tsarnaev al Suprem, clau
Aquest any, el Tribunal Suprem dels Estats Units, a la seva carpeta de casos pendents, en té un sobre el tema de la pena de mort, i no és un cas qualsevol: ha de decidir si es reinstaura el càstig capital contra Dzhokhar Tsarnaev, un dels autors de l’atac a la marató de Boston de l’any 2013 amb bombes casolanes, que va matar tres persones i en va ferir desenes. Tsarnaev va ser condemnat a mort el 2015, però un jutjat d’apel·lacions va decidir revocar la sentència fa uns mesos. El Departament de Justícia de l’expresident Donald Trump va portar el cas al Suprem perquè es reinstaurés la pena i pogués ser executat. El que passi d’ara endavant podria ser fonamental per al futur de la pena de mort als Estats Units: que el Departament de Justícia permeti que el cas tiri endavant al Tribunal Suprem, amb la gairebé segura reimposició de la sentència de mort gràcies a la majoria conservadora, o decideixi abandonar-lo, enviarà un missatge claríssim de la posició de l’administració de Biden sobre el tema.